Article del bloc de erratica

Avui

dimarts 19/maig/2009 - 04:04 489 6

Avui fa tres anys, te’n vas anar sense més, sense fer enrenou, el teu cor es va parar mentre dormies. Recordo el vespre abans, quan ens vam trobar, va ser un instant,sempre anàvem amb presses, mai vaig poder intuir que seria la última vegada que et veuria, vam dir ja ens trucarem! i l’endemà ja no eres aquí. Quantes vegades he pensat el que hauria pogut fer si ho hagués sabut, tant sols una abraçada més...
Se’m fa molt difícil veure créixer la maria i la laura i pensar que tu no les veus, la Laura es com una calca teva, té els teus ull, la teva boca i sobretot la teva dolçor… Les veig menys del que voldria … i quan les veig em costa amagar la pena que sento darrera petons, somriures i abraçades
Avui em tornaré a seure en el banc del parc, i se que tu no vindràs, però és allà on et sento aprop, on vam parlar tantes hores mentre les nenes jugaven i on ara segurament parlaríem mentre juguen en Marti i l Maria…
Els nostres camins van coincidir per atzar i et vas transformar en una part indispensable de la meva vida, quan vas marxar se’n va anar l’amiga, la companya de feina, la persona amb qui podia recolzar-me en tants moments, i que em sabia transmetre aquella serenor que jo no tenia.
Encara em dol el teu record i em costa parlar de tu sense que els ulls s¡hem neguin de llàgrimes, espero poder pensar en tu algun dia sense dolor, i sense el dur record d’aquell matí on una trucada em va dir que ja mai més estaries amb mi.
Avui fa tres anys, i a mi encara em semblen tres dies....

Després passaran anys i esdevindràs translúcida
i a través teu estimaré el futur
potser sense pensar-te ni sentir-te.
Arribaràs a ser una part tan íntima
de mi mateix, que al capdavall la mort
se t'endurà de nou quan se m'endugui.
Miquel Martí Pol

Comentaris sobre aquest article

Escriu el teu comentari per aquest article

Patrocinadors

Més articles

Vols llegir més articles escrits per erratica? Aquí son els últims articles.

Cerca al meu bloc

Articles antics