| |
PÀTRIA
 dimarts 26/maig/2009 - 02:39  1026  11
Pàtria. Una paraula que molesta, incomoda, enorgulleix, preocupa, espanta, enalteix, Engrandeix ...
Tantes coses les origina una paraula. Tantes coses i més.
Qui no té una Pàtria?
Jo la tinc. Es diu ... anava a dir el nom del meu poble, però no ho vaig a dir. Doncs va més enllà del meu poble. La meva Pàtria s'estén per tot arreu dels Països Catalans.
Per a qui no ho conegui, visc en una terra ocupada per el que avui s'anomena Espanya. El que nosaltres anomenem estat espanyol. No assimilem la idea d'espanya. La idea d'estat espanyol, el bressol, l'alberg ... de cultures diferents, pobles sense estat ... es pot dir de mil maneres però: Canàries, Andalusia, Castella, Aragó, Euskadi, Galiza, Cantàbria, Astúries, Països Catalans . M'agradaria que algú m’expliqués quina mena d'unitat hi ha entre nosaltres que no sigui l'anhel d'independència i de ser respectats com a poble, gent i cultura.
Jo lògicament m’uniria sense dubtar a la lluita del poble basc, gallec, castellà, andalús ... per la seva independència. Uns ho anomenem internacionalisme, altres en diuen bogeria.
MÚSICA
Avui escric sobre això ja veureu perquè ... Possiblement, molts dels que llegiu això, (que per cert cada dia sou més, moltes gràcies sobretot a Galiza i a Sudamèrica), sigueu skinheads, i no sé la ideologia ... anarquistes, comunistes, antifeixistes en general.
No vull classificar en grups de gent. Doncs perfectament una persona que sigui comunista és sharp, o un anarquista també. Antiracista en definitiva.
Però si entrem en la ideologia política (i aquí volia entrar ...) Liem la cosa hehe. I m'encanta.
Bé doncs això, que ja em lio jo sempre. Avui escric sobre les pàtries perquè defenso la idea que una persona pot ser patriota i perfectament antifeixista. Normalment, la idea de Pàtria sempre s'associa a un nacionalisme discriminatori, feixista, racista ... Però no sempre és així. i per fi arribo al principi (m’embolico i m’embolico ...). Avuí escric sobre això pel grup musical de Suècia, Perkele.
En el món Skinhead és un grup molt estimat, o molt odiat. Et pot agradar o no però el que no es pot negar és que és un grup musical antifeixista.
Avui mateix, he parlat pel myspace amb Chris. Baixista del grup. I li he escrit (amb el meu anglès ...) que volia escriure sobre les pàtries i que anava a parlar una mica de Perkele. Li he explicat que a l'estat espanyol, Perkele són titllats de feixistes, ambigus ... només per defensar la seva Pàtria. Jo també defenso la meva Pàtria i amb els mitjans que facin falta. No defenso una Pàtria imperialista com és la idea d'espanya o estats units. Defenso una Pàtria cultural i un País que no vull que envaeixi, sinó que creixi cap endins. Sé que la història dels Països Catalans té episodis de conquestes i batalles més enllà de les nostres terres. I sincerament, és una època de la qual m’enorgulleixo. L'època dels Almogàvers. Una època en la qual es va portar el nom de Catalunya per tot el mar Mediterrani. La senyera (bandera catalana), onejà en l'acròpolis d'Atenes. Es van fundar els ducats d'Atenes i Neopàtria. Va ser una època gloriosa per a Catalunya. Tots els pobles del món tenen conquestes, batalles i invasions. Tots. Uns més, uns menys.
Uns tenim molts segles d'història, d'altres no tants ...
La història de fa molts anys que s'està escrivint i s'escriurà esperem per molts altres.
Bé, el que deia de Perkele. Avuí he parlat amb un component del grup i aquí posaré el email per als que encara considerin que són nazis o apolítics:
El primer és la resposta de l', el de sota el correu que us vaig enviar primer ...
Hi man!
That was a long message and I'm not if I got it all.
But anyway we are a strong antiafa band and has always been what other people say is bullshit. Our drummer is also an ex communist. We hate facist, nazis and other racist people. We have done a lot of action against those sort of opions.
Anyway history you can find at www. perkele-oi. com
All the best
Stay strong, stay proud stay Perkele
Cheers Chris
----------------- Original Meddelande -----------------
Från: orgull català
Datum: 03 dec 2008, 19:35
Hi. My name is ...(al mail original lo ponia,aqui no...).AND!!!My english level is...poor hehe.but i try talk with you.
I am from Catalan Countries,and i am independentist.I want independence for Catalunya(Catalonia),País Valencià(Valencian Country)and Illes Balears(Balears islands(mallorca,menorca,ibiza)).
Always i listen music of:Inadaptats,Non Servium,KOP,Desperta Ferro...independentists and sometimes comunists groups.
I am comunist but i know what on the past was errors.All aren..t good for the people but i think what well...i like work,i like hospitals for everybody,education free...Houses...
and with capitalism...isn..t possible.
Well,someday i listen what PERKELE is a nazi musical group.
I can..t speak because i don..t listen your music.I don..t speak...
But one day,1 friend S.H.A.R.P. give me 1 cd: no shame.
I listen and i am very good!
first: your music is...buf...i haven..t got words...
second: you are nationalist(for this,on spain the people say: perkele:nazis...)
I..m nationalist...well independentist...and i..m not nazi.I..m antinazi and antiracist always.
Well,i like very much your music. It..s diferent of oi! oi! oi!.Rock skinhead(for me).I like very much the song: yellow and blue.
it..s...well...increible!
I write always on my myspace. On my blog,every week.And today i write(on construction but this night it..s published...),and today i speak of PATRIA i don..t know how is on english....patry? i don..t know.
And i speak what we can to be nationalist and don..t are racist or fascist.
And i say: perkele,group antifascist and antiracist,they are nationalist.They love his country and any problem.The play music for skinheads and music for his people(country) and any problem.
I want write some words of your history.I can see one web of history of your country?I read for internet on spanish and catalan and i search something but i want what you tell me something...
Well,if do you want.
Bye and thanks for read...sorry for my english.
and very thank..s for your music.
Com veieu, el meu anglès no té bon nivell hehe.
És el que hi ha ...
Com també veieu, Perkele són ANTINAZIS. Si algú de vosaltres penseu encara que són nazis ... allà vosaltres amb la vostra ignorància o amb les vostres ganes de no voler veure ...
Ells defensen la seva pàtria i jo la meva. Ah, un últim apunt sobre Perkele, al myspace de NON SERVIUM, MI SAN DAO, grups d'oi! completament antifeixistes, veureu com els tenen com a amics.
Perquè aquí i en altres llocs són titllats de feixistes? Per lletres de les seves cançons en les que diuen que no volen prostitució ni drogues al seu país.Es això ser feixista?
Aquí al País Valencià, hi ha un partit polític feixista en el qual el seu màxim exponent és propietari i soci d'alguns prostíbuls. Per mi la prostitució és sinònim d'esclavisme. Ja em podeu dir que hi ha dones que treballen d'això perquè els agrada o no sé què ... No sóc tan romàntic que dic que això no és amor perquè hi ha un tracte de serveis (es paga per una cosa i s'obté una altra ... serveis ...). No, simplement dic que és esclavisme. Pur i dur. No m'imagino a cap dona del món sent feliç exercint el treball ... Arriscar a estar amb segons quina persona que pot ser el menys pensat ...
Si ... molt imaginatiu potser ... però la veritat ... no m'imagino a cap dona que se senti agradable fent aquest treball ... però per a mi, és sinònim d'esclavisme.
I què dir de les drogues?
Estic completament en contra de totes les drogues. Acabaria amb elles per la via ràpida. Així de pas erradicaríem diversos problemes de cop ...
No hi haurien policies corruptes (que no dic que ho siguin tots) en les divisions antidroga de tot el món, tindríem un cos menys de policia i de pas menys impostos i altres serveis possibles, no existirien màfies, no existirien blanqueig de diners ni malversacions amb polítics de fons com als que estem sotmesos per tota la faç de la terra ...
I sobretot ... la classe obrera no estaria manipulada per la droga i es podria dedicar d'una vegada per totes a la lluita contra el capitalisme, feixisme i racisme.
Volem una classe obrera alienada per la droga que no sàpiga quan és el moment d'actuar i posar-se dret per a la lluita?
Tots els que critiqueu a Perkele, és perquè simplement voleu drogues i prostitució (o sigui, vexació i esclavisme) al vostre país? els anomeneu apolítics perquè no surten a tocar amb banderes comunistes, o de sharp, o anarquistes?
Jo pel carrer no vaig amb la bomber plena de xapes sempre. Segons èpoques no em poso ni una ... Per això deixo de ser antifeixista? Quina tonteria ...!
Sincerament ... vaja tonteria.
Hi ha gent que diu que són ambigus (apolítics) per tocar amb grups que han tocat amb ... que a la vegada han tocat amb altres que han tocat amb ...
En el món (perquè és un món) Skinhead, si ens parem a analitzar grups que agraden molt en el món antifeixista podríem fer una enciclopèdia de rareses: templars, 4 skins, últim asalto ... etc ... etc ... etc ...
Però ja no parlo més de música de Perkele. Però segueixo amb música.
Inadaptats, Desperta Ferro, Opció k 95, Answer, Redbanner, Negu Gorriak, Kortatu, Fermín Muguruza, Skarnio, Trapallada, Canta u populu Corsu, L.’Arcusgi, Redweiler, Nucleo Terco, Mi San Dao, Perkele (de nou), Lluís LLach, Raimon, Ovidi Montllor ...
Tots tenen Pàtria. I tots la defensen. Països Catalans, Xina, Euskal Herria, Galiza, Castella, Còrsega, Suècia. Països diferents, realitats diferents, una mateixa lluita. Defensar la seva terra, gent, cultura.
O sigui, que en el món musical, moltíssima gent defensa la seva Pàtria.
Almogàvers
Per a tot aquell que no ho sàpiga, els Almogàvers van ser uns soldats al servei de Catalunya que van donar els millors anys de la seva vida per combatre en nom del nostre país. Lliurar batalles més enllà de les nostres terres. El sentiment de Pàtria (encara que alguns només els titllen de mercenaris )..., era ben arrelada en els Almogàvers.
Bon exemple és el llibre Crònica de Ramon Muntaner, on ens explica la marxa dels guerrers a les terres de Còrsega, Sicília, Sardegna, Grècia ...
Queda demostrat doncs que aquests guerrers no només es devien a la seva fe en déu sinó al seu rei i Pàtria. Quan Roger de Flor (comandament prinicipal de la companyia), va ser traït i assassinat, els Almogàvers no s'ho van pensar 2 vegades i van anar al lloc de la traïció i assassinat del seu cabdill, i van passar pel fil dels seus ganivets, llances i foc a homes, dones i nens. Volien acabar amb tots els que habitaven a la terra traïdora. Lògicament també van matar a aquells que van matar al seu cabdill. L'honor d'aquell home i el de Catalunya no podia quedar així.
Quan l'expedició va finalitzar i es va dissoldre la companyia, els Almogàvers es van repartir per noves terres per a fer allò que millor se'ls donava. Lluitar i guerrejar però aquesta vegada en nom d'altres terres i altres senyors,per a poder sobreviure.
Actes heroics i memorables dels Almogàvers va ser quan van cremar els seus vaixells per a no tenir una altra opció enfront de l'enemic que no fos lluitar o morir.
I els Almogàvers no morien. Eren els més valents guerrers i autèntics professionals de les armes que algun dia van trepitjar la nostra terra.
Van ser un exèrcit al servei autèntic del poble. Van fer de Catalunya, una de les terres més temudes del moment. Lluitar amb desavantatjes en nombroses ocasions, i en moltes d'elles van sortir victoriosos.
Són herois catalans. No espanyols com alguns desinformats sense sentit volen fer creure.
POBLE armat, POBLE respectat!!
Terra Lliure,l’ organització armada catalana que va deixar d'actuar en l'any 95 més o menys. Va sorgir com a acció contra la repressió espanyola i francesa, a la que actualment encara estem sotmesos.
L'any 92, el jutge mediàtic Garzón va iniciar una persecució i assetjament i enderrocament contra el moviment independentista català coneguda com Operació Garzón.
Es van cometre molts errors, el principal d'ells, involucrar en el món de la lluita armada a gent que a la vida va tocar una arma. Es van tancar centres del moviment independentista català, es va empresonar i torturar a molta gent, el cas va arribar als tribunals europeus,els quals ho van denunciar públicament i l'organització de les Nacions Unides, va admetre que hi va haver tortures, però no es va condemnar als responsables.
El moviment armat català actualment es troba inactiu, però el poble català sempre ha sabut posar-se en peu i aixecar en armes contra l'opressió. És igual els Angelets de la Terra, Terra Lliure o simplement els Segadors, el poble sempre ha tingut clares les seves conviccions com a poble.
A Catalunya tenim el cos de policia "autonòmica" d'els Mossos d’Esquadra-Policia de la Generalitat. Però depenen de l'estat espanyol. Jo no sóc dels que pensen rotundament que tots els policies són ACAB . Doncs tenim exemples al llarg de la història com per exemple la guàrdia civil de temps de la república, van ser lleials a la república i van lluitar contra el cop d'estat feixista.O els mossos d’esquadra que van ser fidels a l’Estat Català.
El projecte que s'ha d'emprendre en la nostra terra és una policia del poble i per al poble. Integrada per gent del poble de veritat. Ja sé que alguns us extranyareu en llegir això però sincerament, jo em baso quasi sempre en una idea d'estat socialista. I en un estat socialista (vegeu l'URSS),hi havia policia, ja existien elements subversius que intentaven atemptar contra l'estat del poble. Ja que és completament segur que no totes les persones acceptarien un estat socialista com a forma de poder del poble, seria necessària una policia creada pel poble. D'aquesta manera, és evident que la policia seria necessària.
En tema d'exèrcit només dir que seria lògic tenir un exèrcit format per nous comandaments, allunyats de la idea retrògrada espanyolista, doncs avui en dia encara existeixen comandaments militars que ja ho eren quan el franquisme ...
Un exèrcit nou del poble. Que tot el poble tingués la capacitat d'agafar les armes per defensar la seva terra. 1707, 1714 ...? quina altra data serà la necessària per defensar les llibertats de la nostra Pàtria catalana?
¿TERRORISME O LLUITA ARMADA?
Avui en dia es considera que tot aquell moviment de lluita i sabotatge contra qualsevol tipus d'opressió que vingui de l'estat, sigui titllat de terrorisme.
Però ... per què? En l'estat espanyol tenim l'exemple de Catalunya (em centro només en els Països Catalans). 25 d'abril de 1707.Surt el Sol a Almansa, territori dels Països Catalans. Comença una batalla en la qual es comencen a perdre les llibertats del nostre poble. 11 de setembre de 1714. Barcelona, després de ser assetjada durant mesos per l'exèrcit borbònic espanyol i l'exèrcit francès, gràcies a la traïció dels anglesos, entren a la ciutat i acaben per destruir les nostres llibertats i pretenen esborrar per complet tot el referent a la cultura i manera de vida catalana.
Aquests que van defensar la seva terra fins a les últimes conseqüències van ser considerats terroristes també? ...
Llavors ... perquè aquells que intenten donar cops d'estat a Veneçuela contra Hugo Chávez o a Cuba contra Castro ... perquè des dels mitjans de comunicació occidentals surten com reprimits que volen llibertat?
Ara adjuntaré un manifest que Lluís Maria Xirinacs (conegut antifranquista i lluitador per la identitat catalana), va llegir al Fossar de les Moreres (on es van enterrar els cossos d'aquells que van donar fins a la seva última gota de sang per defensar els Països Catalans) el dia de la Diada de Catalunya de 2002, text pel qual va ser acusat d'apologia del terrorisme i sobretot, apologia d'ETA:
DISCURS DE LLUÍS MARIA XIRINACS EL PASSAT 11 DE SETEMBRE DE 2002 AL FOSSAR DE LES MORERES (BARCELONA)
Benvinguts tots, avui és el dia de la independència dels Països Catalans (P.C.). Si avui no podem parlar d'independència, quan en parlarem? Afirmar la independència dels P.C. és una cosa que gairebé molta gent se la té prohibida. Sembla que no es pugui obrir la boca i se'n parla només amb mitja boca. Independència, sobirania, emancipació, alliberament, autodeterminació; tots són sinònims i vol dir que fem el que creiem que hem de fer nosaltres. Això es democràcia. Per tant la independència és democràcia. Una nació és molt complexa, té molts ressorts i s'hi juguen moltes variables, però la independència és l'eix central, el pal de paller d'una nació. Una nació, que no és independent, o és infantil o és esclava; per tant, doncs, la independència no solament és un dret sinó que també és un deure. Ja sé que els que sou aquí, la majoria o la immensa majoria heu vingut per convenciment, no cal que us ho digui. Però també és cert que, fora d'aquí, hi ha molta fredor, que molta gent viu en la ignorància, en connivència amb l'enemic o com enemic opressor del país.
Tot aquell que viu i treballa o no treballa als Països Catalans, tot aquell que està radicat en ells i no els estima per damunt d'Espanya, d'Europa o del món i no estima les altres instàncies més altes a través de l'estimació del seu país, no es digne de viure en un país. Pot tractar-se d'ignorància o de malícia. En el primer cas s'ha d'esmerçar pedagogia, educació i anar impartint instrucció. En el segon cas se'ls ha de combatre.
25 anys d'aquest acte del Fossar de les Moreres. Els anys 76 i 77, servidor no hi vaig ser, perquè estava davant de la presó model de Barcelona, encara demanant amnistia. Però l'any 78, ja vaig ser aquí, vaig parlar i em vaig sentir molt feliç de poder-hi parlar. Han passat 25 anys i no s'ha parat mai, amb dificultats, amb molt de mèrit, amb un missatge inequívoc radical o troncal. La paraula "radical" a vegades és devaluada perquè sembla una cosa de gent extremosa. Tots els arbres tenen arrels, tots els arbres tenen tronc i el tronc i les arrels són allò que es defensa aquí. No és allò que es defensa més enllà (al monument d'en Casanoves). Allò són comissionetes, colletes, floretes. El mèrit és aquí. I deixeu-me recordar, perquè no es recorda, que aquest any, també fa 25 anys que es va assassinar l'Assemblea de Catalunya. És importantíssim. Era la nostra ETA.
Avui mateix, i això tampoc es diu en l'actual celebració dels 25 anys de la manifestació de l'onze de setembre de 1977, cal dir que aquella manifestació no va ser el resultat d'una crida celestial. La manifestació de l'aprop d'un milió de persones, va ser el resultat d'una Assemblea de Catalunya orgànica, organitzada, plena de delegacions, plena d'Assemblees inferiors: de veïns, municipals, comarcals i de regió o vegueria, per exemple l'Assemblea de les terres de Lleida, per exemple la municipal de Cambrils, que ha escrit la seva història a "l'Assemblea de Cambrils dins de l'Assemblea de Catalunya". Etc. Aquesta era, doncs, una assemblea orgànica en tot el país i cada organisme d'aquests va portar 10,15, 20, 30, 50 persones i d'aquí en va eixir el milió. Aquest milió no fou cap miracle, el miracle fou l'Assemblea de Catalunya. Ella era tot allò que teníem; era la nostra única força.
I, cosa mes tràgica encara, l'Assemblea de Catalunya fou assassinada per catalans; l'Assemblea de Catalunya fou assassinada per tres grups polítics que encara tenen moltes quotes de poder en el sistema actual. Ho sento molt. I hagué, en canvi, partits, com Esquerra Republicana, que no van votar la dissolució de l'Assemblea de Catalunya. Però hi va haver uns quants que
van consumar aquella compra-venda d'escons que un company ha esmentat abans; que van preferir llur escó que tenir un poble organitzat. Tenir un poble organitzat és la cosa mes forta socialment que existeix. Bé, han sorgit moltes dificultats i jo haig de dir, en aquest punt, que estic content perquè fa un any, dos anys, tres anys, que ha sorgit meravellosament munió de gent jove, gent molt jove, independentista que estima la terra i s'ha anat ajuntant en diferents grups, que, entre altres actuacions, han obert una sèrie de bars, com "herriko tabernes", per tot el país i que defensen inequívocament aquest dret i aquest deure de la independència.
Saludo a la joventut de l'esquerra independentista, que actualment està en alça, moltes vegades sense tenir ni pares ni avis de tradició catalana, sinó que ells han començat un altra vegada de zero i els demano que aquest braó que han tingut per començar de zero i d'entendre la justícia des de la seva arrel, encara que no hi haguessin gaire bons exemples, els recomano que estudiïn, molt, la història de Catalunya per no repetir els errors dels seus avantpassats i que tirin endavant el país.
Ara vull entrar en un tema curtet, però important, que ningú me l'ha dictat. L'organització d'aquest acte no té cap responsabilitat del que jo digui. No m'han posat condicions de cap classe. Ho dic jo, sota la meva responsabilitat. Es tracta del terrorisme. Jo em sento en aquest moment amb els peus assentats damunt dels ossos de terroristes, d'aquella gent que va defensar per les armes Catalunya i els Països Catalans. Perquè també van caure, alguns abans i alguns després, la resta dels Països Catalans, sota el Borbó francès o espanyol. Em refereixo a aquells que van defensar la nació per les armes i que avui dia els homenatgem. L'Ajuntament de Barcelona ha fet un pebeter aquí, unes coses molt boniques. Són terroristes perquè van lluitar amb les armes per defensar el seu país, com fa ETA.
Els alemanys deien terroristes als maquís que defensaven França, els francesos desprès els van dir herois. Els francesos tractaven de terroristes els algerians perquè lluitaven per Algèria i desprès els
algerians els han fet herois. Aquests que estan enterrats aquí son els nostres herois. Si els enemics s'entesten en dir que són terroristes, doncs nosaltres també som terroristes.
Macià, en la introducció de l'estatut d'autonomia de 1931 deia: tan de bò que no faci falta exèrcit. Era no violent de cor, tot i ser militar. Però si necessitem exèrcit que només sigui defensiu, qui sigui només per defensar allò que ens han pres. És molt diferent un exèrcit ofensiu que un exèrcit defensiu. Aquestes paraules de Macià no tenien res a veure amb les d'aquelles persones hipòcrites, de vegades fins i tot bisbes (fora de quan guanyà en Franco) que diuen que s'ha de negar la violència vingui d'on vingui. Són hipòcrites, són hipòcrites.
Gandhi deia que el no violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí i ho dic ben alt, per si hi ha algun policia o algun fiscal: em declaro enemic de l'Estat espanyol i amic de la ETA i de Batasuna.
Penseu que la guerra tenia a l'Edat Mitjana unes nobles regles d'una certa humanització, especialment a partir del moment en què l'abat Oliva, un dels fundadors insignes de Catalunya, va establir les famoses Lleis de Pau i Treva. Avui dia hi ha la convenció de Ginebra per fer la guerra una mica mes humana i menys salvatge, però poques vegades se segueix la convenció de Ginebra. Ni en les guerres espanyoles ni en les americanes. Els americans han tirat bombes sobre hospitals, els americans han tirat bombes sobre escoles, els americans han matat els enemics amb bulldòzers tot ofegant-los amb sorra, els americans han tirat napalm al Vietnam i a Corea, els americans han tirat bombes sobre gent que s'anava a casar, que celebrava la cerimònia d'un casament. Quan el terrorisme és d'Estat, d'aquestes barbaritats se'n diuen efectes col·laterals i a continuació s'afegeix "ho lamentem". Recordeu que Batasuna, al País Basc, quan ETA produïa un fet d'aquests també deia "ho lamentem" al Parlament o als Plens municipals. Com a mínim estan d'igual a igual.
Però torno a insistir que és radicalment diferent ocupar un país aliè que defensar-se de l'ocupació del propi país. És essencialment diferent. I, a més a més amb estils diferents. ETA, com que està en guerra, mata però no arrenca ungles. Jo he estat a la presó amb gent d'ETA amb ungles arrencades. ETA no tortura. ETA mata els que considera els seus enemics, però no tortura. En canvi, Lasa i Zabala van morir torturats. ETA posa bombes en un lloc on es pot ferir gent que no sigui militar o no sigui relacionada amb els opressors, però avisa. Sabeu quant costa, en règim de clandestinitat, trobar la dinamita, pagar-la o robar-la, transportar-la, col·locar-la, i, a sobre, quan ho tenen tot a punt, avisar que la desactivin? Responeu-me, per què ho fa, això? Ho fa per què encara conserva una mica de noblesa, de l'estil de Ginebra i la conserva per què encara els seus enemics, molt més poderosos, no l'han malejat prou, tot obligant-la a dur una vida de rata de claveguera, amagats, perseguits, sense poder tenir parella, ni fills, ni tan sols anar al cinema. No poden tenir res. En aquestes circumstàncies no poden filar massa prim i si de vegades fereixen algun innocent no és la seva voluntat. La gent potser no sap que, en el cas de l'Hipercor de Barcelona, ells van avisar i va ser la policia o els responsables de l'empresa qui van callar. I si, encara, l'estat espanyol no tira bombes com ETA, si no posa tancs al carrer com els anglesos a l'Ulster o els jueus a Palestina, és per que és prou més fort i no ho necessita. I mireu els jueus com tot i posar els tancs al carrer contra els palestins no han il·legalitzat al-Fatah d'Arafat, i els anglesos no han il·legalizat el Sinn Fein. En canvi aquí s'il·legalitza tot, s'ignoren les treves -unilaterals- es busquen -a l'estil Sharon- la guerra i les víctimes i es mata l'emissari de la pau basada en la independència. Per tant, estic totalment en contra d'aquesta il·legalitzaciói, si això provoca que em jutgin i em condemnin, estaré orgullós d'anar a la presó, per què la presó serà el nostre lloc.
Una paraula més, per acabar, adreçada a l'Esquerra independentista que està a l'alça. D'independentista suposo que aquí n'és tothom o la immensa majoria. De l'esquerra potser no. Hi pot haver-hi també gent que sigui de dretes i gent que sigui de centre. Demano que aquells que siguin d'esquerra sàpiguen posar-se a l'altura del segle XXI. L'esquerra clàssica inventada
als segles 19 i 20 està molt decaiguda per què la força dels oprimits no és avui només la força dels obrers. Avui dia hi ha poc treball i per tant pocs obrers. La força dels oprimits és la "força del poble" sencer, que cabalment això vol dir la paraula "democràcia". En tot el món hi ha una demanda de participació democràtica. I jo demano a tota la gent independentista i d'esquerres que es posi a favor del poble ni que siguin partits, ni que siguin sindicats, ni que siguin entitats, tots a favor del poble. L'única manera forta i no violenta per complir el deure de la independència per via pacifica és organitzar-se en assemblees populars territorials de barri, municipi, comarca, regió, país, nació. No dependrem d'exercits, no dependrem de Rockefellers, no dependrem de Vaticans, no dependrem d'instàncies foranes, com s'esdevé quan s'assoleix una independència mal feta. La nostra independència vol aconseguir-se i vol sostenir-se. I només se sosté si és fundada en ella mateixa com els castells dels Xiquets de Valls o de Terrassa, amb la gran pinya a sota i l'anxaneta, el mes petit de tots, a sobre. Que la força estigui en el poble. Quan s'apropi aquell dia en què l'Assemblea dels Països Catalans estigui a punt per exigir la independència, us asseguro que els polítics més febles s'afanyaran a corre-cuita a declarar la nostra independència des dels Parlaments per tal que no ho faci el poble.
DISCURS DE LLUÍS MARIA XIRINACS EL PASSAT 11 DE SETEMBRE DE 2002 AL FOSSAR DE LES MORERES (BARCELONA)
Benvinguts tots, avui és el dia de la independència dels Països Catalans (P.C.). Si avui no podem parlar d'independència, quan en parlarem? Afirmar la independència dels P.C. és una cosa que gairebé molta gent se la té prohibida. Sembla que no es pugui obrir la boca i se'n parla només amb mitja boca. Independència, sobirania, emancipació, alliberament, autodeterminació; tots són sinònims i vol dir que fem el que creiem que hem de fer nosaltres. Això es democràcia. Per tant la independència és democràcia. Una nació és molt complexa, té molts ressorts i s'hi juguen moltes variables, però la independència és l'eix central, el pal de paller d'una nació. Una nació, que no és independent, o és infantil o és esclava; per tant, doncs, la independència no solament és un dret sinó que també és un deure. Ja sé que els que sou aquí, la majoria o la immensa majoria heu vingut per convenciment, no cal que us ho digui. Però també és cert que, fora d'aquí, hi ha molta fredor, que molta gent viu en la ignorància, en connivència amb l'enemic o com enemic opressor del país.
Tot aquell que viu i treballa o no treballa als Països Catalans, tot aquell que està radicat en ells i no els estima per damunt d'Espanya, d'Europa o del món i no estima les altres instàncies més altes a través de l'estimació del seu país, no es digne de viure en un país. Pot tractar-se d'ignorància o de malícia. En el primer cas s'ha d'esmerçar pedagogia, educació i anar impartint instrucció. En el segon cas se'ls ha de combatre.
25 anys d'aquest acte del Fossar de les Moreres. Els anys 76 i 77, servidor no hi vaig ser, perquè estava davant de la presó model de Barcelona, encara demanant amnistia. Però l'any 78, ja vaig ser aquí, vaig parlar i em vaig sentir molt feliç de poder-hi parlar. Han passat 25 anys i no s'ha parat mai, amb dificultats, amb molt de mèrit, amb un missatge inequívoc radical o troncal. La paraula "radical" a vegades és devaluada perquè sembla una cosa de gent extremosa. Tots els arbres tenen arrels, tots els arbres tenen tronc i el tronc i les arrels són allò que es defensa aquí. No és allò que es defensa més enllà (al monument d'en Casanoves). Allò són comissionetes, colletes, floretes. El mèrit és aquí. I deixeu-me recordar, perquè no es recorda, que aquest any, també fa 25 anys que es va assassinar l'Assemblea de Catalunya. És importantíssim. Era la nostra ETA.
Avui mateix, i això tampoc es diu en l'actual celebració dels 25 anys de la manifestació de l'onze de setembre de 1977, cal dir que aquella manifestació no va ser el resultat d'una crida celestial. La manifestació de l'aprop d'un milió de persones, va ser el resultat d'una Assemblea de Catalunya orgànica, organitzada, plena de delegacions, plena d'Assemblees inferiors: de veïns, municipals, comarcals i de regió o vegueria, per exemple l'Assemblea de les terres de Lleida, per exemple la municipal de Cambrils, que ha escrit la seva història a "l'Assemblea de Cambrils dins de l'Assemblea de Catalunya". Etc. Aquesta era, doncs, una assemblea orgànica en tot el país i cada organisme d'aquests va portar 10,15, 20, 30, 50 persones i d'aquí en va eixir el milió. Aquest milió no fou cap miracle, el miracle fou l'Assemblea de Catalunya. Ella era tot allò que teníem; era la nostra única força.
I, cosa mes tràgica encara, l'Assemblea de Catalunya fou assassinada per catalans; l'Assemblea de Catalunya fou assassinada per tres grups polítics que encara tenen moltes quotes de poder en el sistema actual. Ho sento molt. I hagué, en canvi, partits, com Esquerra Republicana, que no van votar la dissolució de l'Assemblea de Catalunya. Però hi va haver uns quants que
van consumar aquella compra-venda d'escons que un company ha esmentat abans; que van preferir llur escó que tenir un poble organitzat. Tenir un poble organitzat és la cosa mes forta socialment que existeix. Bé, han sorgit moltes dificultats i jo haig de dir, en aquest punt, que estic content perquè fa un any, dos anys, tres anys, que ha sorgit meravellosament munió de gent jove, gent molt jove, independentista que estima la terra i s'ha anat ajuntant en diferents grups, que, entre altres actuacions, han obert una sèrie de bars, com "herriko tabernes", per tot el país i que defensen inequívocament aquest dret i aquest deure de la independència.
Saludo a la joventut de l'esquerra independentista, que actualment està en alça, moltes vegades sense tenir ni pares ni avis de tradició catalana, sinó que ells han començat un altra vegada de zero i els demano que aquest braó que han tingut per començar de zero i d'entendre la justícia des de la seva arrel, encara que no hi haguessin gaire bons exemples, els recomano que estudiïn, molt, la història de Catalunya per no repetir els errors dels seus avantpassats i que tirin endavant el país.
Ara vull entrar en un tema curtet, però important, que ningú me l'ha dictat. L'organització d'aquest acte no té cap responsabilitat del que jo digui. No m'han posat condicions de cap classe. Ho dic jo, sota la meva responsabilitat. Es tracta del terrorisme. Jo em sento en aquest moment amb els peus assentats damunt dels ossos de terroristes, d'aquella gent que va defensar per les armes Catalunya i els Països Catalans. Perquè també van caure, alguns abans i alguns després, la resta dels Països Catalans, sota el Borbó francès o espanyol. Em refereixo a aquells que van defensar la nació per les armes i que avui dia els homenatgem. L'Ajuntament de Barcelona ha fet un pebeter aquí, unes coses molt boniques. Són terroristes perquè van lluitar amb les armes per defensar el seu país, com fa ETA.
Els alemanys deien terroristes als maquís que defensaven França, els francesos desprès els van dir herois. Els francesos tractaven de terroristes els algerians perquè lluitaven per Algèria i desprès els
algerians els han fet herois. Aquests que estan enterrats aquí son els nostres herois. Si els enemics s'entesten en dir que són terroristes, doncs nosaltres també som terroristes.
Macià, en la introducció de l'estatut d'autonomia de 1931 deia: tan de bò que no faci falta exèrcit. Era no violent de cor, tot i ser militar. Però si necessitem exèrcit que només sigui defensiu, qui sigui només per defensar allò que ens han pres. És molt diferent un exèrcit ofensiu que un exèrcit defensiu. Aquestes paraules de Macià no tenien res a veure amb les d'aquelles persones hipòcrites, de vegades fins i tot bisbes (fora de quan guanyà en Franco) que diuen que s'ha de negar la violència vingui d'on vingui. Són hipòcrites, són hipòcrites.
Gandhi deia que el no violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí i ho dic ben alt, per si hi ha algun policia o algun fiscal: em declaro enemic de l'Estat espanyol i amic de la ETA i de Batasuna.
Penseu que la guerra tenia a l'Edat Mitjana unes nobles regles d'una certa humanització, especialment a partir del moment en què l'abat Oliva, un dels fundadors insignes de Catalunya, va establir les famoses Lleis de Pau i Treva. Avui dia hi ha la convenció de Ginebra per fer la guerra una mica mes humana i menys salvatge, però poques vegades se segueix la convenció de Ginebra. Ni en les guerres espanyoles ni en les americanes. Els americans han tirat bombes sobre hospitals, els americans han tirat bombes sobre escoles, els americans han matat els enemics amb bulldòzers tot ofegant-los amb sorra, els americans han tirat napalm al Vietnam i a Corea, els americans han tirat bombes sobre gent que s'anava a casar, que celebrava la cerimònia d'un casament. Quan el terrorisme és d'Estat, d'aquestes barbaritats se'n diuen efectes col·laterals i a continuació s'afegeix "ho lamentem". Recordeu que Batasuna, al País Basc, quan ETA produïa un fet d'aquests també deia "ho lamentem" al Parlament o als Plens municipals. Com a mínim estan d'igual a igual.
Però torno a insistir que és radicalment diferent ocupar un país aliè que defensar-se de l'ocupació del propi país. És essencialment diferent. I, a més a més amb estils diferents. ETA, com que està en guerra, mata però no arrenca ungles. Jo he estat a la presó amb gent d'ETA amb ungles arrencades. ETA no tortura. ETA mata els que considera els seus enemics, però no tortura. En canvi, Lasa i Zabala van morir torturats. ETA posa bombes en un lloc on es pot ferir gent que no sigui militar o no sigui relacionada amb els opressors, però avisa. Sabeu quant costa, en règim de clandestinitat, trobar la dinamita, pagar-la o robar-la, transportar-la, col·locar-la, i, a sobre, quan ho tenen tot a punt, avisar que la desactivin? Responeu-me, per què ho fa, això? Ho fa per què encara conserva una mica de noblesa, de l'estil de Ginebra i la conserva per què encara els seus enemics, molt més poderosos, no l'han malejat prou, tot obligant-la a dur una vida de rata de claveguera, amagats, perseguits, sense poder tenir parella, ni fills, ni tan sols anar al cinema. No poden tenir res. En aquestes circumstàncies no poden filar massa prim i si de vegades fereixen algun innocent no és la seva voluntat. La gent potser no sap que, en el cas de l'Hipercor de Barcelona, ells van avisar i va ser la policia o els responsables de l'empresa qui van callar. I si, encara, l'estat espanyol no tira bombes com ETA, si no posa tancs al carrer com els anglesos a l'Ulster o els jueus a Palestina, és per que és prou més fort i no ho necessita. I mireu els jueus com tot i posar els tancs al carrer contra els palestins no han il·legalitzat al-Fatah d'Arafat, i els anglesos no han il·legalizat el Sinn Fein. En canvi aquí s'il·legalitza tot, s'ignoren les treves -unilaterals- es busquen -a l'estil Sharon- la guerra i les víctimes i es mata l'emissari de la pau basada en la independència. Per tant, estic totalment en contra d'aquesta il·legalitzaciói, si això provoca que em jutgin i em condemnin, estaré orgullós d'anar a la presó, per què la presó serà el nostre lloc.
Una paraula més, per acabar, adreçada a l'Esquerra independentista que està a l'alça. D'independentista suposo que aquí n'és tothom o la immensa majoria. De l'esquerra potser no. Hi pot haver-hi també gent que sigui de dretes i gent que sigui de centre. Demano que aquells que siguin d'esquerra sàpiguen posar-se a l'altura del segle XXI. L'esquerra clàssica inventada
als segles 19 i 20 està molt decaiguda per què la força dels oprimits no és avui només la força dels obrers. Avui dia hi ha poc treball i per tant pocs obrers. La força dels oprimits és la "força del poble" sencer, que cabalment això vol dir la paraula "democràcia". En tot el món hi ha una demanda de participació democràtica. I jo demano a tota la gent independentista i d'esquerres que es posi a favor del poble ni que siguin partits, ni que siguin sindicats, ni que siguin entitats, tots a favor del poble. L'única manera forta i no violenta per complir el deure de la independència per via pacifica és organitzar-se en assemblees populars territorials de barri, municipi, comarca, regió, país, nació. No dependrem d'exercits, no dependrem de Rockefellers, no dependrem de Vaticans, no dependrem d'instàncies foranes, com s'esdevé quan s'assoleix una independència mal feta. La nostra independència vol aconseguir-se i vol sostenir-se. I només se sosté si és fundada en ella mateixa com els castells dels Xiquets de Valls o de Terrassa, amb la gran pinya a sota i l'anxaneta, el mes petit de tots, a sobre. Que la força estigui en el poble. Quan s'apropi aquell dia en què l'Assemblea dels Països Catalans estigui a punt per exigir la independència, us asseguro que els polítics més febles s'afanyaran a corre-cuita a declarar la nostra independència des dels Parlaments per tal que no ho faci el poble.
DISCURS DE LLUÍS MARIA XIRINACS EL PASSAT 11 DE SETEMBRE DE 2002 AL FOSSAR DE LES MORERES (BARCELONA)
Benvinguts tots, avui és el dia de la independència dels Països Catalans (P.C.). Si avui no podem parlar d'independència, quan en parlarem? Afirmar la independència dels P.C. és una cosa que gairebé molta gent se la té prohibida. Sembla que no es pugui obrir la boca i se'n parla només amb mitja boca. Independència, sobirania, emancipació, alliberament, autodeterminació; tots són sinònims i vol dir que fem el que creiem que hem de fer nosaltres. Això es democràcia. Per tant la independència és democràcia. Una nació és molt complexa, té molts ressorts i s'hi juguen moltes variables, però la independència és l'eix central, el pal de paller d'una nació. Una nació, que no és independent, o és infantil o és esclava; per tant, doncs, la independència no solament és un dret sinó que també és un deure. Ja sé que els que sou aquí, la majoria o la immensa majoria heu vingut per convenciment, no cal que us ho digui. Però també és cert que, fora d'aquí, hi ha molta fredor, que molta gent viu en la ignorància, en connivència amb l'enemic o com enemic opressor del país.
Tot aquell que viu i treballa o no treballa als Països Catalans, tot aquell que està radicat en ells i no els estima per damunt d'Espanya, d'Europa o del món i no estima les altres instàncies més altes a través de l'estimació del seu país, no es digne de viure en un país. Pot tractar-se d'ignorància o de malícia. En el primer cas s'ha d'esmerçar pedagogia, educació i anar impartint instrucció. En el segon cas se'ls ha de combatre.
25 anys d'aquest acte del Fossar de les Moreres. Els anys 76 i 77, servidor no hi vaig ser, perquè estava davant de la presó model de Barcelona, encara demanant amnistia. Però l'any 78, ja vaig ser aquí, vaig parlar i em vaig sentir molt feliç de poder-hi parlar. Han passat 25 anys i no s'ha parat mai, amb dificultats, amb molt de mèrit, amb un missatge inequívoc radical o troncal. La paraula "radical" a vegades és devaluada perquè sembla una cosa de gent extremosa. Tots els arbres tenen arrels, tots els arbres tenen tronc i el tronc i les arrels són allò que es defensa aquí. No és allò que es defensa més enllà (al monument d'en Casanoves). Allò són comissionetes, colletes, floretes. El mèrit és aquí. I deixeu-me recordar, perquè no es recorda, que aquest any, també fa 25 anys que es va assassinar l'Assemblea de Catalunya. És importantíssim. Era la nostra ETA.
Avui mateix, i això tampoc es diu en l'actual celebració dels 25 anys de la manifestació de l'onze de setembre de 1977, cal dir que aquella manifestació no va ser el resultat d'una crida celestial. La manifestació de l'aprop d'un milió de persones, va ser el resultat d'una Assemblea de Catalunya orgànica, organitzada, plena de delegacions, plena d'Assemblees inferiors: de veïns, municipals, comarcals i de regió o vegueria, per exemple l'Assemblea de les terres de Lleida, per exemple la municipal de Cambrils, que ha escrit la seva història a "l'Assemblea de Cambrils dins de l'Assemblea de Catalunya". Etc. Aquesta era, doncs, una assemblea orgànica en tot el país i cada organisme d'aquests va portar 10,15, 20, 30, 50 persones i d'aquí en va eixir el milió. Aquest milió no fou cap miracle, el miracle fou l'Assemblea de Catalunya. Ella era tot allò que teníem; era la nostra única força.
I, cosa mes tràgica encara, l'Assemblea de Catalunya fou assassinada per catalans; l'Assemblea de Catalunya fou assassinada per tres grups polítics que encara tenen moltes quotes de poder en el sistema actual. Ho sento molt. I hagué, en canvi, partits, com Esquerra Republicana, que no van votar la dissolució de l'Assemblea de Catalunya. Però hi va haver uns quants que
van consumar aquella compra-venda d'escons que un company ha esmentat abans; que van preferir llur escó que tenir un poble organitzat. Tenir un poble organitzat és la cosa mes forta socialment que existeix. Bé, han sorgit moltes dificultats i jo haig de dir, en aquest punt, que estic content perquè fa un any, dos anys, tres anys, que ha sorgit meravellosament munió de gent jove, gent molt jove, independentista que estima la terra i s'ha anat ajuntant en diferents grups, que, entre altres actuacions, han obert una sèrie de bars, com "herriko tabernes", per tot el país i que defensen inequívocament aquest dret i aquest deure de la independència.
Saludo a la joventut de l'esquerra independentista, que actualment està en alça, moltes vegades sense tenir ni pares ni avis de tradició catalana, sinó que ells han començat un altra vegada de zero i els demano que aquest braó que han tingut per començar de zero i d'entendre la justícia des de la seva arrel, encara que no hi haguessin gaire bons exemples, els recomano que estudiïn, molt, la història de Catalunya per no repetir els errors dels seus avantpassats i que tirin endavant el país.
Ara vull entrar en un tema curtet, però important, que ningú me l'ha dictat. L'organització d'aquest acte no té cap responsabilitat del que jo digui. No m'han posat condicions de cap classe. Ho dic jo, sota la meva responsabilitat. Es tracta del terrorisme. Jo em sento en aquest moment amb els peus assentats damunt dels ossos de terroristes, d'aquella gent que va defensar per les armes Catalunya i els Països Catalans. Perquè també van caure, alguns abans i alguns després, la resta dels Països Catalans, sota el Borbó francès o espanyol. Em refereixo a aquells que van defensar la nació per les armes i que avui dia els homenatgem. L'Ajuntament de Barcelona ha fet un pebeter aquí, unes coses molt boniques. Són terroristes perquè van lluitar amb les armes per defensar el seu país, com fa ETA.
Els alemanys deien terroristes als maquís que defensaven França, els francesos desprès els van dir herois. Els francesos tractaven de terroristes els algerians perquè lluitaven per Algèria i desprès els
algerians els han fet herois. Aquests que estan enterrats aquí son els nostres herois. Si els enemics s'entesten en dir que són terroristes, doncs nosaltres també som terroristes.
Macià, en la introducció de l'estatut d'autonomia de 1931 deia: tan de bò que no faci falta exèrcit. Era no violent de cor, tot i ser militar. Però si necessitem exèrcit que només sigui defensiu, qui sigui només per defensar allò que ens han pres. És molt diferent un exèrcit ofensiu que un exèrcit defensiu. Aquestes paraules de Macià no tenien res a veure amb les d'aquelles persones hipòcrites, de vegades fins i tot bisbes (fora de quan guanyà en Franco) que diuen que s'ha de negar la violència vingui d'on vingui. Són hipòcrites, són hipòcrites.
Gandhi deia que el no violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí i ho dic ben alt, per si hi ha algun policia o algun fiscal: em declaro enemic de l'Estat espanyol i amic de la ETA i de Batasuna.
Penseu que la guerra tenia a l'Edat Mitjana unes nobles regles d'una certa humanització, especialment a partir del moment en què l'abat Oliva, un dels fundadors insignes de Catalunya, va establir les famoses Lleis de Pau i Treva. Avui dia hi ha la convenció de Ginebra per fer la guerra una mica mes humana i menys salvatge, però poques vegades se segueix la convenció de Ginebra. Ni en les guerres espanyoles ni en les americanes. Els americans han tirat bombes sobre hospitals, els americans han tirat bombes sobre escoles, els americans han matat els enemics amb bulldòzers tot ofegant-los amb sorra, els americans han tirat napalm al Vietnam i a Corea, els americans han tirat bombes sobre gent que s'anava a casar, que celebrava la cerimònia d'un casament. Quan el terrorisme és d'Estat, d'aquestes barbaritats se'n diuen efectes col·laterals i a continuació s'afegeix "ho lamentem". Recordeu que Batasuna, al País Basc, quan ETA produïa un fet d'aquests també deia "ho lamentem" al Parlament o als Plens municipals. Com a mínim estan d'igual a igual.
Però torno a insistir que és radicalment diferent ocupar un país aliè que defensar-se de l'ocupació del propi país. És essencialment diferent. I, a més a més amb estils diferents. ETA, com que està en guerra, mata però no arrenca ungles. Jo he estat a la presó amb gent d'ETA amb ungles arrencades. ETA no tortura. ETA mata els que considera els seus enemics, però no tortura. En canvi, Lasa i Zabala van morir torturats. ETA posa bombes en un lloc on es pot ferir gent que no sigui militar o no sigui relacionada amb els opressors, però avisa. Sabeu quant costa, en règim de clandestinitat, trobar la dinamita, pagar-la o robar-la, transportar-la, col·locar-la, i, a sobre, quan ho tenen tot a punt, avisar que la desactivin? Responeu-me, per què ho fa, això? Ho fa per què encara conserva una mica de noblesa, de l'estil de Ginebra i la conserva per què encara els seus enemics, molt més poderosos, no l'han malejat prou, tot obligant-la a dur una vida de rata de claveguera, amagats, perseguits, sense poder tenir parella, ni fills, ni tan sols anar al cinema. No poden tenir res. En aquestes circumstàncies no poden filar massa prim i si de vegades fereixen algun innocent no és la seva voluntat. La gent potser no sap que, en el cas de l'Hipercor de Barcelona, ells van avisar i va ser la policia o els responsables de l'empresa qui van callar. I si, encara, l'estat espanyol no tira bombes com ETA, si no posa tancs al carrer com els anglesos a l'Ulster o els jueus a Palestina, és per que és prou més fort i no ho necessita. I mireu els jueus com tot i posar els tancs al carrer contra els palestins no han il·legalitzat al-Fatah d'Arafat, i els anglesos no han il·legalizat el Sinn Fein. En canvi aquí s'il·legalitza tot, s'ignoren les treves -unilaterals- es busquen -a l'estil Sharon- la guerra i les víctimes i es mata l'emissari de la pau basada en la independència. Per tant, estic totalment en contra d'aquesta il·legalitzaciói, si això provoca que em jutgin i em condemnin, estaré orgullós d'anar a la presó, per què la presó serà el nostre lloc.
Una paraula més, per acabar, adreçada a l'Esquerra independentista que està a l'alça. D'independentista suposo que aquí n'és tothom o la immensa majoria. De l'esquerra potser no. Hi pot haver-hi també gent que sigui de dretes i gent que sigui de centre. Demano que aquells que siguin d'esquerra sàpiguen posar-se a l'altura del segle XXI. L'esquerra clàssica inventada
als segles 19 i 20 està molt decaiguda per què la força dels oprimits no és avui només la força dels obrers. Avui dia hi ha poc treball i per tant pocs obrers. La força dels oprimits és la "força del poble" sencer, que cabalment això vol dir la paraula "democràcia". En tot el món hi ha una demanda de participació democràtica. I jo demano a tota la gent independentista i d'esquerres que es posi a favor del poble ni que siguin partits, ni que siguin sindicats, ni que siguin entitats, tots a favor del poble. L'única manera forta i no violenta per complir el deure de la independència per via pacifica és organitzar-se en assemblees populars territorials de barri, municipi, comarca, regió, país, nació. No dependrem d'exercits, no dependrem de Rockefellers, no dependrem de Vaticans, no dependrem d'instàncies foranes, com s'esdevé quan s'assoleix una independència mal feta. La nostra independència vol aconseguir-se i vol sostenir-se. I només se sosté si és fundada en ella mateixa com els castells dels Xiquets de Valls o de Terrassa, amb la gran pinya a sota i l'anxaneta, el mes petit de tots, a sobre. Que la força estigui en el poble. Quan s'apropi aquell dia en què l'Assemblea dels Països Catalans estigui a punt per exigir la independència, us asseguro que els polítics més febles s'afanyaran a corre-cuita a declarar la nostra independència des dels Parlaments per tal que no ho faci el poble.
NOTA MEVA: Aquest manifest va ser escrit i llegit pel propi Xirinacs. Un home patriota que es caracteritzava per entre d'altres actes, seure davant de la presó Model de Barcelona per denunciar l'empresonament dels presos polítics antifranquistes. Un home pacífic i pacifista però fart ja potser de veure com la passivitat de la gent davant els atacs opressors no era solució diferent per a fer-se respectar davant l'enemic ...
Bé, de moment deixo ja per acabada aquesta primera part de Patria!!
Continuaré amb més entregues, ja que el sentiment de Pàtria està per sempre en les persones que defensem lo nostre.
I no només tinc el sentiment per la meva Pàtria, els Països Catalans ... sinó amb totes les terres germanes sotmeses per l'estat espanyol i altres estats del món. Terres amb gent que només volen un futur per als seus fills i els que vindran. Una Pàtria acull i expulsa. Ha d'acollir a tots aquells que treballen i viuen per fer-la més rica culturalment i socialment. Però ha de expulsar a aquells que intenten destruir amb mentides del tipus (espanya) o mentides contra els obrers d'altres països (no a la immigració). Tot això ha de canviar i som nosaltres els que tenim el mitjà per fer-ho.
La lluita dirigida contra el feixisme (españa2000, democracia nacional, alianza nacional ...), racisme (erradicar per complet els comentaris tipus: jo no sóc racista ... PERÒ ...), contra el masclisme i els seus crims, està en nostres mans. Hem d'erradicar per complet tot això de la nostra terra.
Les mentides que tots som una terra (espanya) ja estan més que desmentides si mirem la nostra història. És evident que deixar sense arguments a qualsevol que afirmi rotundament encara avui dia que som un país anomenat espanya, és fàcil. Simplement sabent una mica d'història es pot desbaratar a qualsevol amb aquests pensaments ridículs i inútils ...
Acabo ja, ara si. Reafirmant un cop més en que sóc patriota i per sempre ho seré. Països Catalans. És el nom de la meva terra. Socialisme, l'única sortida possible per a la classe treballadora d'aquest i tots els països.
|
Contactes
Registra´t
