| |
pel meu pare i en recor de pepe rubianes
 dissabte 30/maig/2009 - 08:56  595  3
se me acaba el temps i
hi ha que cedir el lloc
aixi es la cosa.
veure que la vida es desllissa netament
cap el seu canto mes estrem.
a un ritme lent o rapid.
segons convingui,
sense compasio, sense esblaiment,
sense escarafalls.
i hi ha que caminar
cap a la hora perfecta
em el cap alt i
al ritme just que dona
compas als somnis.
aixi es la cosa, aixi de simple
hi ha que comenÇar a fer
l'equipatge: el vell tren espera
sempre espera.
aquesta es la despeida de un gallego-cataln com deia ell, en aquests moments fututs jo li dedico a mon pare em el desitg de que el tren segueisi esperant molt de temps, pues encare que ja a fet molt de cami mon pare, encare ja gent que el necesita i l'estima, tembe per reconforta a ma mare, que encare tenim que viure i disfruta aquesta vida, tan dura de vagades, pero tan marevallosa altres, ais quina vida, una vida per viurela i disfrutarla, em amor i alegria.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
