| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de albert4
|
|
| |
El Petó
 dimarts 2/juny/2009 - 06:38  816  5
Quan vaig arribar a la platja, tu ja m'estaves esperant amb un somriure que em va fer sentir molt bè. Vàrem posar les tovalloles a la sorra i ens vam estirar l'un al costat de l'altre. Ens vam mirar als ulls. Els teus eren com un llac blau i transparent en el que jo em capbussava i quan més profund nedava, més lliure i feliç em sentia, llavors em vaig acostar lentament als teus llavis i et vaig besar. La olor dels teus cabells em va fer retrocedir uns quants anys fins al jardí de l'àvia, on havia passat tantes tardes d'infantesa, jugant a cuit i amagar i olorant els clavells. Recordo que tancava els ulls i començava a viatjar seguint les olors de les flors i no parava fins que sentia la veu de l'àvia, que em cridava pel berenar. Llavors vaig veure que alguna cosa passava, vaig sentir com l'escalfor de la teva pell es transformava en una humitat que baixava per a unir-se amb la humitat dels teus llavis. Estaves plorant. En aquell moment vaig saber que aquell era el darrer petò que et faria i la dolçor dels teus llavis es va transformar en fel amargant, però no eren els meus llavis, sinò que era el meu cor el que sentia aquella amargor, perquè abans de separar les nostres boques i les nostres pells per darrera vegada, ja en sabia el motiu. Quan ens vam separar em vas començar a parlar, pero jo ja no t'escoltava perquè ja sabia el que m'anaves a dir, només et mirava als ulls i sentia com tota la tendresa que m'havies donat ara em feia mal, molt de mal. Llavors em vaig aixecar amb l'ajuda de la crossa, i m'en vaig anar. Per l'accident havia perdut la cama i la meitat del pulmó, però res d'això em va destrossar tant com perdre't a tu.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
