| |
Endevinalla
 dissabte 9/febrer/2008 - 11:16  594  0
"Hi ha un insecte que els homes nodreixen a llurs expenses. No li deuen res, però el temen. Aquest, al qual el vi no agrada i s'estima més la sang, si hom no satisfà les seves necessitats legítimes serà capaç, gràcies a un poder ocult, de fer-se gros com un elefant, d'esclafar els homes com si fossin espigues. Cal veure doncs com hom el respecta, com l'envolta d'una veneració canina, com hom el situa molt per damunt dels animals de la creació."
Això escrivia Isidore Ducasse, comte de Lautréaumont, en el Cant segon de Maldoror.
Han passat els anys i amb ells coses, moltes coses. Ha plogut molt. I la pluja ha rentat tants i tants ossos, que ja són incomptables.
Ossos que són, en essència, com els que traginem tots nosaltres, i que fins que ens arribi l'hora d'afegir-los a la pila durem embolcallats en aquestes carns que aviciem perquè sabem -amb claredat o d'una manera fosca- que tracen la frontera que ens separa de l'única certesa que ens ha estat donat de tenir.
En el mentrestant, i perquè no us avorríssiu massa, he pensat que potser us abelliria de provar sort i temptar d'endevinar la identitat de l'insecte en qüestió.
Si sou de mena poc pacient però de biblioteca ben assortida, podeu fer una mica de trampa i buscar la pàgina 67 de la traducció feta per Manuel de Pedrolo de "Els cants de Maldoror", que va publicar Edicions Robrenyo en la col·lecció Nova narrativa, dirigida Jordi Coca, l'any 1978.
Ara bé, siguem francs, pagaria la pena tant d'esforç?
Aproximadament el que m'ha suposat a mi confegir aquest engendre que has tingut la santa paciència de llegir, aimic o amiga / desvagat o desvagada / lector o lectora; a qui desitjo de tot cor que per molts anys puguis mantenir en un discret anonimat la indubtable qualitat de la teva ossada.
De res.
|
Contactes
Registra´t
