| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Markus7
|
|
| |
Reflexions d'un anniversari diabòlic-electe
 dissabte 6/juny/2009 - 06:29  864  7
Doncs això l'edat és el que té. Quan més anys fas més et capfiques :P. L'edat no perdona. I vista la situació o escenari del dia corresponent, que pertoca el que pertoca, que jo faci un petit impuls més cap al final, ha hagut la misteriosa casualitat que hi ha eleccions Europees.
I dic jo, hi ha crisi. Serà un signe de prosperitat... ¿per mi? ¿o per Europa? ¿o pel món? El que et dóna la vida. Una d’aquelles coses que et sembla un obsequi o un dilema o un relegament d’atenció en un segon pla, ja que jo de les Europees tenint el pes de carregar amb l’edat ni m’en recordava valgui la pressió dels mitjans i el seu recordatori constant i diari. Fer anys en un dia tant destacat com les eleccions Europees, quin elogi... o putada, segons es miri. Per mi la veritat que no em sento en cap dels dos fronts, sinó més aviat en la normalitat absoluta de cada dia i de cada any.
Tenir el deure o dret de néixer en un 7 de juny qualsevol no és fàcil. La vida t’ho posa molt, molt difícil. La primavera plora perquè s’acaba. I sense anar més lluny, fa tres anys, em va passar la gran putada que li pot ocórrer a una persona qualsevol que neix en un qualsevol i innocent 7 de juny: que el món s’acaba el dia abans del teu anniversari.
El dia 6 de juny del 2006 (6 del 6 del 6, el dia del dimoni) tothom deia o feia la broma, sobretot a l’església (tinc un amic capellà que s’ho va prendre molt seriosament i es passava el dia davant el crucifix gegant de la capella pregant i resant de genolls que no s’acabés el món), que s’acabaria el món. I vet aquí jo al final em vaig posar com ell saltant i enfilant-me per les parets, desesperat, estirant-me dels cabells i arrencarme’ls, per això ara els tinc tan llargs. Com que els vaig voler matar en format de capil.licidi ara creixen més llargs i més forts, per fotre. “Ah sí? Pos ara te vas a enterar:P!” Al final vaig resar 666 parenostres i Déu Nostrosenyor ens va perdonar o va deixar passar aquest suplici calvàric gràcies al meu anniversari, que la humanitat pugués seguir existint i patint. El pròxim, m’han dit, que és pel 2066, aprofiteu per fer coses per si us falta temps, que la cosa està apretadeta...
Vinga, fins aquí el meu regal per vosaltres, una altra parida-menjada d’olla per vosaltres de l’immortal Markus.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
