| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de mpoppins
|
|
| |
Un poema i Joan Fuster
 dissabte 13/juny/2009 - 06:07  2685  8
Estava pensant que els darrers anys han oblidat d'una de les persones més interessants en tots els sentits culturals i humans. Penso en, i parlo de Joan Fuster, pel qual tinc una debilitat molt especial. L'admiro com a lingüísta, com a escriptor, com a poeta, com assagista, com aforista però sobretot per haver sabut lluitar amb mots i obres pel que és la nostra cultura, pel que són els nostres països en un temps que no era fàcil declarar-se en català.
Vaig tenir la sort d'haver assistit a algunes de les seves conferències i xerrades. Era una època de trànsició, de vitalitat i moviment pensador, on Fuster, Vicent Andrés Estellés, Josep Renau, Sanchis Guaner i molts d'altres feien actes de reivindicació pública de la nostra cultura. Tot just ara un temps en el qual els catalans en particular estem patint una mena de "síndrome d'Estocolm" hauríem de pensar en aquestes persones i en d'altres que en situacions adverses van tenir molt clar quina era la seva fita. Nosaltres sembla que hem perdut el nord...
Us deixo un poema d'en Joan Fuster del llibre "Escrit per al silenci". Potser us pren gust de llegir la seva obra. Ja m'agradaria...
Record et dius, amor, record o vetla,
i distància estesa des dels braços,
et dius clima de set, et dius silenci.
Record et sent, amor, en cada tebi
naixement d'un record, i edat excelsa,
en cada vena meua i desvalguda.
Record o espina lenta, amor, et pense,
i secreta estatura de la vida,
dins de l'amor, amor, on visc encara.
Joan Fuster, Escrit per al silenci (1954)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
