| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de B-612
|
|
| |
Hi ha portes que no s'obren...
 dimarts 16/juny/2009 - 12:08  1810  11
No fa massa temps. De fet es podrien comptar encara les hores des que vau trucar a la meva porta. Coincidiria en el temps amb el moment en què no la vaig obrir, cert. Però aquesta dada tu la sabies per endavant. No juguis ara a fer-te el sorprès perquè, em temo, que no colarà. El joc i les seves normes són ben simples. Tu véns. Jo no vaig. Tu truques a la meva porta. Jo no l'obro. I tornar a començar. Dins d'aquest bucle i d'aquesta dinàmica fins al final dels teus dies. O dels meus. Que el destí no mostra mai les seves cartes, tot i que tots sabem que les teves estan totes marcades. I en aquest cas concret que ens ocupa, estan marcades amb sang. I, per concretar una mica, aquesta sang també sabem que mai no és la teva. Per això, quan piques a la meva porta, mai no t'obro.
Vas venir fins a mi perquè diposités tota la meva confiança en la teva persona. I de passada, a la menor distracció, emportar-te també la meva ànima als teus inferns. Vas venir fins a mi fent escarafalls que pretenien ser convincents. Però s'oloraven les teves trampes des de lluny. També les teves putes mentides i tots els teus putos gests. Vas venir fins a mi assegurant-me un compromís que ambdós sabem mai compliries. Que preferiries cremar en aquests inferns que tu encens i que assolen tot al teu pas. Que no dubtaries de prémer el gallet si el teu marge de beneficis fos del teu grat. Que ho sabem ambdós. Que per això, quan piques a la meva porta, mai no t'obro.
També ambdós sabem que la balança sempre està del teu costat. Sabem qui dicta les lleis i qui ha d'obeir el seu amo. Sabem que, encara que avui truquis a la meva porta, la data de caducitat de les teves abraçades la dicta sempre el teu calendari. Sabem tant... Sabem fins i tot que una vegada complerts els terminis no tornarem a veure'ns. Sabem que tot, una altra vegada, s'ho endurà el teu vent. Sabem que t'importo poc, i que mai no m'has necessitat. Però t'agrada jugar a estendre la mà encara que ambdós sabem que si estenc la meva la teva serà un puny tancat. I és per això, entre moltes altres coses que quan piques a la meva porta mai no t'obro.
I així transcorren les nits sense fi. Entre les meves suors i les teves mentides. Així surten a col·lació, dia rere dia, totes les merdes de les teves clavegueres. I ara que ja no necessites sembrar somriures perquè la collita està més que recollida, surt la meva llum a ballar. Ara ja no piques a la meva porta, i ara les tinc obertes de bat a bat. Perquè ara ja no temo les teves promeses. Ni els teus compromisos de merda. Ara em toca a mi sortir a ballar quan tu no has tingut ni la decència treure del mig els teus somriures de mentida d'aquestes pancartes d'allà fora. Ara em toca a mi veure't la cara a cada maleïda cantonada de cada maleït carrer. Ara la teva porca política torna a mostrar els seus ullals. I alguns s'han alimentat de les teves mentides. Felicitats. Ara que alguns no t'hem votat treu a col·lació la teva vergonya i arrenca aquests cartells de merda per no veure't més fins d'aquí a quatre anys. I no piquis mai més a la meva porta, que ambdós sabem que visc encadenat.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
