| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de B-612
|
|
| |
Demà serà un altre dia...
 dilluns 29/juny/2009 - 01:07  1586  8
He sortit a veure món més enllà dels meus horitzons. He sortit, agafat amb força a les meves butxaques, per prevenir possibles contraindicacions. I, la veritat, no vull enganyar-vos. Més enllà dels meus quatre carrers poques coses noves he trobat. Els mateixos murrions, i els mateixos gossets. La mateixa merda en diferents entorns amuntegada. Els mateixos llums il·luminant el mateix ramat. I les mateixes nits vestides de gases i tuls, que vénen dissimulant i desapareixen tal com han vingut. Com si aquí no hagués passat mai res.
He improvisat la llibreta que mai no vaig tenir amb un foli doblat un parell de vegades. I un cafè i un parell de cigars després el meu llapis continua dormint. M'he entretingut veient passar a un jove que mirava constantment el terra. Sense el menor interès pel que l'envolta. O ocultant els seus ulls pintats com un mapatxe. Fent pendular el seu serrell com un eixugaparabrisa inquiet que embruta més que neteja. Poc li espera en la vida, no ha optat per un camí fàcil. Suposo que es passa les nits escrivint poesies entre les tombes. O tirant-se el tarot contra si mateix fins que li surti la senyora de la dalla. El dia que descobreixi que produeix més riures que penes li faltarà temps per llançar-se a les vies del tren que sempre passa amb massa temps de retard.
També ha passat una senyora entradeta en mil edats. Empenyent un cotxet amb una criatura dins que dorm la major part del seu temps. La senyora, pel que veig incansable, arrossega a les seves esquenes un bon grapat de quilòmetres, i aquesta angoixa que produeix, quan ve molt de pressa i de cara, el temps. Sortiria guanyant, sens dubte, si arrossegués el cotxet i utilitzés les seves mans per cobrir el seu rostre. Total, la criatura seguiria adormit i l'impacte del calendari seria, segurament, infinitament menys doloros.
Just després el típic policia local que, jutjant pels seus gests, no fa molt que li han donat el càrrec. El típic imbècil posa-multes que, del matí a la nit, es creu el xèrif del comtat. Tampoc no li auguro una vida fàcil. La resta del ramat sabem de les seves limitacions i, probablement, serà el centre de les burles de petits i majors. Dedicarà la seva plàcida existència a envoltar-se dels quatre retardats mentals que prefereixen tenir-lo com a amic, per estalviar-se un grapat de doblons si un dia en bufar treuen el cap per la boca dos gin-tonics de més. Mireu-lo, allà va el pobre. Sota la seva gorra que no és més que un indicatiu que, amb tota certesa, just sota sempre hi ha amagat un idiota.
De la resta res a destacar. La resta avança retrocedint. I si alguna cosa s'interposa al seu camí gairebé segur que serà una pedreta a la seva sabata. La treurà i seguirà el seu periple. Sense massa complexos. Ni ganes, cap ni una, de destacar per damunt de la resta. Jo continuaré observant des del meu propi forat. Tampoc molta estona, el que durin amb vida aquest parell de glaçons de gel. Tampoc no hi ha gaire que veure allà fora. Aquesta vida de merda, en general, sol ser el típic vull i no puc. No sembla valer la pena destacar. Perquè demà serà un altre dia (gairebé amb tota seguretat).
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
