| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de siddharta
|
|
| |
Sant Francesc d'Assís :
 dimarts 30/juny/2009 - 02:16  2766  9
.
"Què no busqui ser consolat, sinó consolar
Què no busqui ser comprès, sino comprendre
Què no busqui ser estimat, sinó estimar
Perquè per trobar-se, hi ha què oblidar-se d'un mateix"
Em demoneitzat totes les religions. Són dolentes i no serveixen per res. Pensem en religió i ens ve a la ment els condons del Papa a l'Àfrica, les riqueses del Vaticà o l'integrisme musulmà. No recordem què darrera de CADA UNA D'ELLES per exemple si amaguen grans eines de reflexió i meravellosos escrits ...
Bé, era una idea ...
.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sarralenc |
siddharta, M'AGRADA EL TEU Article
Tuesday, June 30th 2009, 5:41 PM
En Persi té tot el dret de pensar i escriurer
el que ha escrit.
En aquest cas, però jo no coincideixo amb ell.
Vaig deixar de ser catòlic fa molt de temps.
"L'oració de Sant Francesc" és AIXÓ: una ORACIÓ.
Naturalment, JO NO LA RESO; però sí que admiro
l'espirit ( que, per a mí fore massa difícil de seguir)
del bon home Francesc d'Asís.
M'agrade tant aquesta oració, que la porto amb
marc i tot al maletero del cotxe, ni m'en recordo
quan la vaig deixar allí; però em semble que
un parell de cops, al passar la frontera Canadà-
USA, l'inspector la debía veure i deseguida
m'ha dit passi, passi!....(?) o m'ho imagino(?)
Amb el teu permís, siddharta, la transcric
sencera tot seguit:
Oració de St. Francesc d’Assís
“Senyor fes de mi un instrument de la teva pau.
Que on hi hagi odi, hi posi amor,
On hi hagi ofensa, hi posi el perdó.
On hi hagi discòrdia, hi posi la veritat.
On hi hagi dubte, hi posi la fe.
On hi hagi desesperació, hi posi la llum.
Oh senyor, fes que jo vulgui consolar, més que ser consolat
Comprendre, més que ser comprès,
Estimar, més que no ser estimat
Perquè és donant que es rep,
Perdonant que s’és perdonat i
morint el jo que es ressuscita a la vida eterna.”
Dos guanyadors del premi Nobel de la Pau,
Mare Teresa de Calcuta, i l'arquebisbe Desmond Tutu,
van declarar que aquesta oració era part de les seues
oracions diaries.
Gràcies per recordar-nos bons pensaments!
|
|
Sr_Ramon |
Mt 8,23-27
Tuesday, June 30th 2009, 9:58 AM
Jesús pujà a la barca, i els seus deixebles van anar amb Ell. Tot d'una es va aixecar una gran tempesta en el llac, fins al punt que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia. Ells van anar a despertar-lo i li deien: «Senyor, salva'ns, que ens enfonsem!». Ell els diu: «Per què sou tan covards, gent de poca fe?». Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança. Aquells homes, admirats, deien: «Qui és aquest, que fins els vents i l'aigua l'obeeixen ?»
|
|
traginer |
Es alló que passa,
Tuesday, June 30th 2009, 5:40 AM
siddharta, es el que passa quan ens fa despistar el continent per el contingut. I de confondre religió i espiritualitat.
Soc un dels que pensa que amb les religions ens ha arribat molta cosa de profit. Com a vehicle de coneixement per exemple.
Alhora que també ens han portat el dogmatisme, l'intransigència i la por i la foscor intelectual.
Segur també que en el furor de l'iconoclàstia, no hem sabut reemplaçar el vehicle que ens aportava la part més espiritual en l'història de l'humanitat. I ens hem anat buidant de suport étic, i espiritual.
Segurament, fariem cap al mateix lloc de sempre, no son intransigents les religions, ni dogmàtiques, si no els essers humans. Al final es cap a dintre que hem de mirar si volem esbrinar i solucionar alguna cosa.
Crec, siddharta que fas una bona reflexió.
Salut
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
