| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Lapampa
|
|
| |
subnurmalisme
 dijous 2/juliol/2009 - 01:55  924  9
En general no m’agrada veure patir. Només hi ha un sofriment derivat d’un tràgic desenllaç que em reconforta, el que pateixen els seguidors del Real Madrid; també amb les derrotes (massa poques ultimament) del PP.
Agonitzar i morir, en particular, en el sentit menys metafòric dels termes, són dues coses que detesto profundament. Sé que hi ha subnormals que pensen el contrari, i a ells vull dedicar aquestes subtils i delicades ratlles. Pel món hi ha molta merda, massa, segurament. A mi me n’ha tocat viure dues, de merdes: formar part –administrativament- de l’estat espanyol, i formar part –culturalment- d’un estat que empara i fomenta pràctiques maltractadores i assassines contra animals (que jo sàpi"gal"). És un continu de tot l’any, però el binomi “bon temps” “estat espanyol” és especialment tràgic si tens la puta desgràcia de tenir quatre potes (si només en tens dues, però a sobre tens ales, calça’t, també). Un estat és subnormal quan el componen tants subnormals que empara pràctiques subnormals. Els subnormals es caracteritzen per gaudir veient sang, patir, agonitzar i morir. Però no cal anar tan lluny, també pots ser subnormal corrent o veient corre subnormals davant d’animals, encara que quan els pelin davant de més subnormals tu no te n’adonis perquè estàs inconscient o follant-te alguna fastigosa.
Va por ustedes! Subnormals!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
