| |
CARTA d'UN ASSASSINA
 dissabte 18/juliol/2009 - 08:48  1236  4
No sé ben bé com començar, no és gaire fàcil per mi. Sé que d’aquí unes hores la justícia dictarà sentencia per un crim que... Està bé confesso, vaig ser jo qui va matar-la, però es que ja no podia més, tot el dia vigilant-me, cada dia, cada hora, cada minut...la paciència es va acabar.
Tot va començar un dia del mes de juny. Jo anava passejant pel centre de Barcelona tan tranquil•la, i de sobte me la trobo allà davant meu, tota fosca. Em vaig parar en sec. La gent que passava pel meu voltant se’m quedava mirant, pensant que fa aquesta boja?
No estic boja! ( vaig pensar)
Em vaig posar neguitosa, i vaig fugir corrents per què així em perdés la pista... Vaig recórrer tot el centre, passant pel Barri Gòtic i allà enmig de la Plaça Sant Felip Neri em vaig aturar. Vaig tancar els ulls, vaig respirar a fons, i quan vaig obrir els ulls, me la vaig tornar a trobar. Vaig fent un crit... però no hi havia ningú més estàvem les dues soles. Deixa’m, que t’he fet perquè em segueixis? Allunya’t de mi siusplau! Li vaig dir.
Mica en mica vaig anar fent passes curtes cap enrere, fins que vaig fugir corrents fins a casa meva. Quan vaig arribar ja era gairebé de nit. Vaig obrir la porta de casa i sense dir res a la família em vaig tancar a l’habitació. Allà estava segura.
El dia següent em vaig despertar neguitosa... havia d’anar cap a la UNI, però i si me la tornava a trobar? Tranquil•la Jud, vaig pensar. Vaig vestir-me i vaig sortir al carrer. Només obrir la porta del portal... vaig donar un pas i allà davant la tenia. Tal qual com estava el dia anterior. Vaig tornar corrents cap a la meva habitació. Vaig estar tancada 4 dies... tot perquè tenia por de tornar-la a veure. Li vaig explicar a la meva mare, i ella em va dir que és clar, que em comprenia, però que vindria un tal Dr.Harold a visitar-me. Perquè? No ho comprenia. Aquella nit la meva mare em va obligar a sortir, no em podia passar tot l’estiu tancada a l’habitació. Al sortir per la porta, jo estava tremolant. Però al sortir no hi havia ningú. Havia desaparegut!
Vam estar tota la nit voltant per Barcelona. L’endemà em vaig llevar sense por. Vaig sortir a fora a la terrassa a regar les plantes, em vaig girar per anar a buscar aigua, i allà me la trobo.
Siusplau no puc més! Deixa’m, marxa o no seré responsable dels meus actes- Vaig amenaçar-li. Vaig agafar les tisores de podar, i li vaig clavar en mig del cor.
Pateix mala bèstia, com he patit jo aquest dies...
La meva mare em va veure i vaig haver de confessar.
SI, HE MATAT LA MEVA OMBRA! QUE PASSA? NO EM DEIXAVA NI A SOL NI A OMBRA!
Bé, deixo això per escrit, ja que veig venir de lluny dos homes amb bata blanca, segur que em condemnaran a quedar-me tancada aquí per sempre més. Aquest és el meu destí... però JO NO ESTIC BOJA, m’entens? No estic Boja....
|
| |
|
Contactes
Registra´t
