| |
Balada del Marit Postmodern
 divendres 7/agost/2009 - 11:52  324  0
Ara casar-se és una broma
Perquè les dones no són dones,
Com les senyores d’abans.
Que tenen idees molt clares
I són més dures que els frares
I fins i tot que els talibans.
Casar-se és una condemna
A treballs de tota mena
Tant difÃcils com humilians.
Hem de passar la fregadora,
Posar la roba a la dentadora
I preparar el tall i l’enciam.
Casar-se és una tortura
I no faig gens de literatura
Que la truita s’ha girat.
El mascle rei dels avis
Ara és una rara avis,
Quasi tots som desgraciats.
Casar-se és un suplici
Tirar-se de cap al precipici
Sabent que en sortirem tarats.
Però l’amor ens ha pres la mida
I ha pres fort la nostra brida
Duent-nos al galop als disbarats.
Casar-se és un martiri,
Es miri com es miri
Ha perdut tot el sentit.
Que ara Venus i Afrodita
Duen al cony dinamita
I l’encenen tot seguit...
|
Contactes
Registra´t
