| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de esclar
|
|
| |
in your wildest dreams
 divendres 7/agost/2009 - 07:24  1166  7
Fa gairebé una setmana que no recordo els somnis, cosa que m’agrada i em fa descansar. El somnis també “machacan” i, segons com, despertes cansat, confos, fet caldo... com a l’ultim que recordo.
Jo era un ocell, o una mena d’ocell. Tenia ales. M’enlairava, cada cop més alt, però estava cansada, molt. Buscava un lloc a on reposar una estona i em trobo un arbre, alt, d’aspecte trist i m’aturo a una de les seves branques que, no ho se com, però em parlava, m’escoltava i m’entenia. Sabía del meu cansament i em feia descansar. M’omplia de pau. Jo només plorava molt, però molt, fins que de tant plorar vaig sentir ofegar-me. Em faltava l’aire, i aneu a saber per quina oculta raó o reacció inconscient del sistema respiratori (patadas de ahogado), vaig dir a l’arbre que l’estimava. I mentre tornava a respirar es va trencar la branca, i jo vaig caure. Cataplam! I a sobre em cau el llibre de capçalera. De sort que hi ha parquet i una catifa. Feia molts, molts anys que no queia del llit.
Per comptes d’ales, vaig passar tot l’endemà amb molt mal d’esquena.
Fa gairebé una setmana que no recordo els somnis, cosa que m’agrada, i em fa descansar. Ara dormo amb la finestra oberta, i el llibre de capçalera, l’he canviat per un de més lleuger, per si de cas.
Bé, us deixo, que la vida està girant i m’haig de moure.
Dolços somnis!
cl.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
