| |
Un nou comte, que ... a vosaltres no se... pero a mi "m'ha d'ensenyar molt"
 dimarts 8/setembre/2009 - 05:07  1515  4
EL COFRE
Fa milers d'anys, en una comarca més enllà dels mars del Nord, es trobava un ric comerciant, anomenat Abdul, que vivia enamorat de Sara, una jove i bella noia, 22 anys més jove que ell, amb la qual vivia i compartia una casa plena d'alegria i prosperitat.
Com vulgui que per causa de les seves transaccions havia de desplaçar-se, durant llargs períodes de temps, a països llunyans, havia encomanat al seu fidel criat Malik la protecció i vigilància de la seva esposa, mentre durés la seva absència.
Un dia, nouvingut d'un viatge pels mars de Sud i sentint el seu cor ple de desig per retrobar-se amb la seva estimada, va veure com s'aproximava el seu fidel criat Malik que corrent a la seva trobada li va dir torbat: "La vostra esposa senyor, està actuant sospitosament. En les seves estances té un enorme cofre que, segons afirma, va pertànyer a la seva àvia. I observo que es tracta d'un calaix suficientment gran com per a amagar a un home. Tal vegada, en ell solament hagi uns brodats antics, no obstant això creo que ara ha d'haver molt més en ell...
Ella no permet, que jo el vostre més antic i fidel criat, esbrini què hi ha realment en el seu interior"
Abdul, visiblement contrariat es va dirigir a les estances de Sara i assenyalant l'enorme cofre li va dir:
"Sara: Què guardes en el seu interior?"
AL que ella va respondre: "M'ho preguntes per les sospites que pot haver-te transmès el teu criat o perquè no confies realment en el meu?"
AL que Abdul va respondre: "No seria més fàcil que obrissis el cofre, sense entrar en suposicions?"
"No crec que sigui possible", va argumentar Sara.
"Està tancat?" Va preguntar Abdul.
"Sí" Va dir ella.
"I on està la clau?" Va preguntar ell.
Ella la va mostrar i li va dir: "Acomiada a Malik i te la lliuraré".
Després d'una deliberació, el servent va ser acomiadat per Abdul.
Aquella tarda, Sara va lliurar la clau i es va retirar òbviament pertorbada
Abdul, abans d'ordenar obrir el cofre i, sabent del poder de les seves pròpies creences internes, es va retirar a meditar i reflexionar fins que, finalment, va cridar a quatre dels seus jardiners, va ordenar transportar el cofre a un lloc distant i, sense obrir-lo, va manar enterrar-lo.
L'assumpte mai més va ser esmentat
Des de llavors es diu que el savi:
Decideix el que vol que succeeïxi, sembrant en l'interior del seu propi cor
Espero que us ajudi tant com m'ha d'ajudar a mi
Gracies
|
| |
|
Contactes
Registra´t
