| |
Festa Major d'Aguiló
 divendres 2/octubre/2009 - 07:16  750  1
Mentre els barcelonins estan esclafant-se els uns als altres per veure-li el nas a un capgròs o per a que li pintin la cara a la seva quitxalla, nosaltres som a Aguiló, un poblet que deu estar a un cinc o sis quilòmetres de Santa Coloma de Queralt i que pertany al municipi colomí.
Hi anem perquè les meves filles toquen el timbal amb els grallers – geganters de Santa Coloma i, en aquest cas, els grallers són els que acompanyen les autoritats a l’entrada i la sortida de missa, a banda de fer un petit concert.
M’agrada molt Aguiló. Vindria a ser, dins d’un puig, com el mugró rosat que el corona, si bé el color del poble es entre groguenc i grisenc. Els carrers són costeruts i alguns d’ells es comuniquen per escales de pedra i jo penso –no sé perquè- que tot plegat deu ser si fa no fa medieval ( a Catalunya gairebé tot té un aire medieval inevitable ). I no hi ha cap casa enderrocada pel temps, l’abandó i la pluja, cosa que pocs pobles de Catalunya poden dir.
M’agrada molt la manera de celebrar les festes d’aquests pobles tan petits.
L’alcalde i els seus regidors i les seves senyores preparen un aperitiu esplèndid. No diré que no hi ha gens de vanitat en ells perquè probablement la vanitat és consubstancial amb la natura humana però, en tot cas, la voluntat de servei es tant palpable, els sacrificis tant grans –qualsevol veí creu que té el dret a emprenyar-te a qualsevol hora- i els honors tan petits, que la simpatia que em provoquen aquests alcaldes de pobles petits i mitjans és absoluta. Com que realment són patriotes i fan país ningú no en parla. Els mitjans de comunicació sembla que només ens vulguin alimentar amb merda.
La missa es senzilla. La fa el mossèn de Santa Coloma que s’ha emportat el micròfon per a que tothom el senti. Però se sent malament. No se perquè no puja a la tribuna i fa la missa des de allà dalt. I penso que en les immenses catedrals d’arreu, abans que s’inventessin els micros, ningú no se’n devia assabentar de res.
Després de la missa, tots els presents anem a degustar el aperitiu que ens ha preparat el consistori. Es agradabilíssim que tot el poble sigui allà. Que tothom faci cara de content, com si fos Nadal o cap d’any. Em fa pensar en els banquets que hi ha al final de les aventures d’Astèrix, tot i que l’aperitiu es considerablement més frugal.
Descobreixo el mossèn punxant un parell de cloïsses i li dic que quan li vagi bé el vull entrevistar per la revista del poble. L’home se m’atabala i em pregunta si hi aniré amb gravadora o no. Li dic que no i que, un cop enllestida, li deixaré corregir, que la intenció no es fer quedar malament ningú. Després, jugant, li dic que, malgrat tot, l’entrevista serà dura. Ell somriu.
De tornada a Santa Coloma la meva filla gran em diu que li pregunti al mossèn si es va fer mossèn perquè no li interessen – diu “interessen” i no “agraden” les senyores – i la meva filla petita em demana que li pregunti si li agraden els vestits llampants que es posa quan fa missa.
De nit, a Barcelona estant, veiem els jocs d’artifici amb que s’acaba la festa major del cap i casal. Enguany s’homenatja la Nova Cançó: Sisa, Riba, Llach, Raimon, Serrat, La Trinca, etc...Magnífics.
|
| |
sarralenc |
Sí senyor! em confirma...
Friday, October 2nd 2009, 6:48 PM
ma neboda i fillola Anna Maria
Ella em diu què la Festa Major d'Aguiló
és de les més maques què ella coneix.
El seu pare, mon cunyat, hi tenía
el seus cosins, els Padró Rossell, allí.
Crec que al morir, no sé si en Ramón o Josep,
la vidua i fills van anar a Santa Coloma, però
smpre tenen la propetat a Aguiló.
Quan a nem a Sarral, sempre senyalem
el puig on es troba el simpàtic poblet,
què ens recorda la familia tan amistosa
d'Aguiló.
Salutacions! bon veí :- )
|
 |
|
Contactes
Registra´t
