| |
Andrea esdevé la senyora dels oceans
 dissabte 1/març/2008 - 07:14  505  0
Després de diverses experiències excepcionals va arribar el moment de tornar al vaixell. Odisseu s'havia enamorat perdudament de l'Andrea i li va demanar a Zeus que la convencès per a que s'incorporès a la tripulació. L'Andrea no s'hi va poder negar.
El segon problema que calia solucionar era despetrificar a alguns dels mariners petrificats per l'Andrea. No s'havien de despetrificar tots perquè a cada illa que anaven hi recollien algú i tots no hi cavien, però algun, sÃ.
.
Odisseu apreciava molt el seu amic Homer, poeta cec de gran talent i gran conèixedor dels Déus. Odisseu era plenament conscient que sense Homer al seu costat ell no seria mai res. Ni fum. El no-res més absolut.
Però a banda d'Homer hi havia altres manirers/eres que havien de ser despetrificats. Necessitaven les cuineres i les millors concubines, per a tenir els homes contents. Necessitaven homes forts per bogar quan el vent estiguès encalmat i homes febles per netejar i servir la tripulació.
No podien pretendre que Zeus ho soluciones tot perquè, a banda de que aquests petits problemes eren indignes d'un Déu -i no diguem del rei dels Déus, doncs-
aquesta estranya navegació haguès estat sospitosa als ulls de Hera de qui Zeus s'amagava, com de Penèlope ho feia Odisseu.
Andrea accedà però demanà a canvi ser la capitana del vaixell.
Ni Zeus ni Oddisseu -que estava enamoradÃssim d'ella- no li van dir que no. Només Hermafrodit/a pensà que Andrea podia ser una amant excel.lent però que això no garantia que entenguès de mars ni de vaixells.
Zeus i Odisseu sabien que, sent la filla de Neptú, Andrea esdevindria molt aviat la senyora dels oceans.
|
Contactes
Registra´t
