| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
CATALUNYA, UNA NACIONETA DECADENT?
 dijous 15/octubre/2009 - 10:04  676  11
Una amiga meva, nacionalista i independentista militant, troba intolerable que jo escrigui que Catalunya és una nacioneta decadent.
Com que els comentaris de les persones que aprecio em fan reflexionar hi dono voltes al que he escrit. Vet aquí algunes reflexions:
La primera és que si jo hagués llegit que algú altre que no fos jo hagués dit o escrit que Catalunya és una nacioneta decadent pel capbaix m’hagués sentit dolgut. Jo he mamat un catalanisme sentimental que fa que m’emocioni o em disgusti quan es parla de Catalunya. Llavors a què bé que jo mateix la tracti d’una manera denigrant? Potser són les meves dues ànimes contradictòries lluitant per imposar-se, potser és la por a que el patriotisme català –després d’algunes decepcions personals i col•lectives- em fereixi (llavors seria com dir: “aparteu de mi aquest calze de fel”), potser són les ganes de provocar els catalanistes per tal que realment es noti que existim...
Nacioneta: li dic a la meva amiga que hi ha nacions grans ( la Xina, els USA, Rússia, Argentina ), nacions mitjanes ( Alemanya, Itàlia, Castella, França ) i nacions petites (Catalunya, Holanda, Sèrbia, Croàcia, Lituània, Bòsnia ). I li dic que Catalunya cap 160 vegades a l’estat de Texas. Però, és el territori el que fa una nació gran o petita? Holanda és una nacioneta? I Rússia una gran nació? Tornem a les explicacions que he donat al paràgraf anterior.
Decadent: per mi és decadent aquella persona o poble que ha arribat al seu punt culminant i comença el camí de davallada. Es el que li va passar a l’imperi romà quan v va fer del cristianisme la seva religió oficial, a Castella amb la dinastia dels Borbons, a Anglaterra amb la independència dels USA, etc...
Decadent vol dir que has arribat al màxim del teu poder, del teu potencial i que a partir d’ara et tocarà recular. En aquest sentit es podria dir que després de la II Guerra Mundial Europa està en decadència i que Catalunya està en decadència d’ençà de Martí l’Humà.
Però vet aquí que Catalunya, que hauria d’haver desaparegut com a nació al segle XVIII, al segle XIX i el primer terci del segle XX va fer una revifalla i, malgrat els 40 anys de franquisme, hi ha un gruix de gent que continua lluitant per l’alliberament nacional.
Però ens movem en el marc de la civilització europea on, en general, el idealisme es un zero a l’esquerra i on el que es porta es una combinació de cinisme, materialisme i hedonisme. La majoria d’europeus actuals – i els catalans ho som- no volen sacrificar-se. Volen un sou i anar-se’n de cap de setmana a la segona residència. Volen tenir una feina segura i amb el mínim de mals de caps possible.
Es a dir, han esdevingut conservadors, uns grans defensors del status quo que pensen, “que per dos dies que hem de viure NO LLUITEM que més val riure”. Però en aquest sentit els catalans no seríem més decadents que la resta dels europeus
La meva amiga em diu que, si tan decadents som, que me’n vagi a viure a Texas o a la Xina. Jo considero que Texas a hores d’ara també és decadent però, de tota manera, hagués volgut ser nord-americà, més que res perquè el triple provincialisme en el que visc ( com a europeu, com a espanyol i com a català ) el trobo emprenyador i m’agradaria ser ciutadà del país que talla el bacallà al món.
Pel que fa a la Xina, tot i reconeixent que és un gran país emergent, no voldria ser pas xinés perquè, en el fons, jo també sóc decadent i més que ganes de menjar-me el món el que tinc ganes és de fruir-lo.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sinn3rboy |
La nostra decadència...
Thursday, October 15th 2009, 3:44 PM
...té tres explicacions: Castella, que ens explota desde fa 3 segles; els nostres polítics, que els segueixen el joc sense mirar pel país; i els propis catalans, per no canviar de polítics i fer la feina que toca (Independència).
D'acord amb en CETIC, en SARRALENC, en PERSI...però no amb que Catalunya és decadent per assolir un suposat punt culminant; jo crec que no n'ha tornat a assolir un desde l'any 1300.
Desde llavors, podem haver tingut bons moments, però amb castella i els nostres polítics, no són més que engrunes del que podriem haver aconseguit.
El que em sap greu és que hi hagin catalans que no vegin la decadència. De debó creieu que els catalans ja em desplegat tot el nostre potencial com a poble, els últims 300 anys??? No pas...!!!
Sóm decadents per poder assolir aquest punt culminant...i no VOLER assolir-lo!!!
(Aquesta és la veritable decadència...)
|
|
sarralenc |
D'acord amb tu, Persi
Thursday, October 15th 2009, 2:43 PM
Tot és relatiu, i gairebé tot es molt subjectiu.
Personalment, sento què efectivament,
Catalunya ha caigut ja molt,relativament parlant,
des 1936. En aquella data, Catalunya tenía una
superioritat tan econòmica com social i cultural,
vers Espanya i la major part de països europeus,
que només la superava Suissa, França, Alemania
i Gran Bretanya, segons publicacions de les Nacions Unides.
És natural què vells com jo, anyorem les
"qualitats" què trobavem en la Catalunya del
Senyor Esteve. (disculpem cetic, els anys fan
el seu efecte); però jo quan vaig arribar als Estats
Units el 1946, i em preguntavan si bebía, em
ventava de que sí, què bebía aigua, llet, vi, gaseoses,
cervesa...ells em feian émfasis en si bebía begudes
alcoholiques, i jo confirmava què sí, igual com la llet
o l'aigua; però què em bebía el què em convenía,
un o dos gots. Així com mai no em bec 10 o 12 gots de llet,
tampoc em bec 10 o 12 gots de vi. Els puritans no ho entenian,
i els borratxos tampoc. Doncs a Catalunya així ho feiem.
Ara, aquest "tret diferencial" què teniem amb no sols
Espanya sino amb la major part de països "occidentals"
sembla què ha desaparegut.
Encara al 1946, 7 anys després del desastre, Franco destroçant
Catalunya per totes bandes, la major part de empreses extrangeres
tenían la "central" de les seves oficines per Espanya a Barcelona.
La Pan American, la primera companyía aerea d'establir oficines
a Espanya va EXIGIR i aconseguir que l'aeroport d'arribada fos
Barcelona i no Madrid com volía Franco. Van dir
o Barcelona o no aterrem a Espanya. Amb el temps,
TOT S'HA ANAT A MADRID! Per a mí això és un fet
dels més importants què mostren la DECADENCIA.
Com a Persi, ens sap molt, però MOLT de greu, però
hem de reconeixer què és un fet i què el què
hem de fer és treballar (o lluitar) per revifar Catalunya,
la seua gent i les seves millors costums.
Una abraçada i VISCA CATALUNYA LLIURE! ||*||
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
