| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de B-612
|
|
| |
Trobo a faltar...
 dimecres 21/octubre/2009 - 01:30  2520  19
Trobo a faltar obrir un ull i veure't de bon matí. I veure't córrer pel passadís per no arribar tard enlloc. També trobo a faltar veure't aparèixer del no res i perdre'm a cada plec de la teva roba. I en cada una de les teves paraules. I en les teves mirades.
Trobo a faltar veure't sortir del llit i buscar la teva olor al teu coixí. I ocupar aquest buit, encara calent, amb la forma del teu cos sota els llençols. Trobo a faltar el teu riure i els teus gests. I que em posis al dia del que no compartim ni en somnis.
Trobo a faltar signar amb tu una treva sense declaració de guerra prèvia. I després amagar els nostres riures. Perquè l'altre no sàpiga que seria de necis qualsevol queixa. Perquè l'altre pugui gaudir de la guerra tot esperant la treva. I que aquesta treva sigui la calma que precedeix a tota tempesta.
Trobo a faltar els teus ulls. I tota la brillantor que són capaços d'emmagatzemar sent tan diminuts. Trobo a faltar, també, que continuïn brillant quan els tanquis. Que continuïn brillant mentre dorms. Trobo a faltar, en una terrassa al costat del mar sota el Sol d'un dia qualsevol de maig, la teva arribada amb un nou pentinat. Reconèixer-te tan sols sentint els teus passos. Escoltar el soroll dels vagons del metro i saber que et porten al meu costat.
Trobo a faltar la humitat de la teva boca quan em busques. I la humitat del teu sexe quan et trobo. Trobo a faltar una habitació plena de gemecs i arrupir-nos fins a adormir-nos de nou. Trobo a faltar un 't'estimo'. I que sempre un 'adéu' no sigui més que un 'fins després'. Trobo a faltar saber-te i sentir-me sabut. I que cada matí, embolicat en carícies, tot torni a tenir un sentit.
Et trobo a faltar a tu. I mai abans no m'havia ocorregut. Et trobo a faltar a tu. Precisament a tu, que mai no hem coincidit. A tu que no sé ni qui ets. Que ni et sé ni em saps. I tot i així et trobo a faltar i no sé a qui dir-li el que em passa. Per això t'escric aquesta carta. Que al seu destí no hi apareix ningú, i en el seu remetent tampoc.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
n-uria |
Edito i Afegeixo
Wednesday, October 21st 2009, 7:29 PM
B, quan he dit "mai" la trobis, evidentment volia dir "algun dia" la trobis.
Ara, que no puc dormir, com habitualment, pensava en el teu escrit i m'ha vingut al cap una cançó d'Els Pets, No t'enyoro (penjo la d'en Manel, que la versió del youtube d'Els Pets no se sent prou bé).
És curiós, tu enyores el que no has tingut, i ells el que van perdre.
I mentres, d'alló que passa pel costat, del que se'ns escapa dels dits, se'n diu vida (que va dir aquell).
Mimitus, guapu!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
