| |
Contra esto y aquello
 diumenge 25/octubre/2009 - 01:45  691  2
He pensat que l'esperança és quelcom més que quatre cites, apressurades i mal transcrites, procedents de gurús de grans magatzems. N'he pensat, aquest diumenge, com altres dies i altres nits, l'imsomni dels febles, que m'agrada pensar que sóc poca cosa, que no sóc gairebé res, un mortal.
M'agrada ser mortal. I vulnerable. Perquè si ho sóc, puc ser altres coses. Com a mortal, se'm permet tenir esperança, creure en les persones, creure en mi, creure en tu.
Ni tinc ni vull receptes per sobreviure, i molt menys per viure. La vida, i l'experiència, m'ajudarà a mirar-te als ulls, pròxim meu, i descobrir-ne alguna cosa més que un ésser viu: un ser indivisible, un ser original, una persona en sí mateixa, sense adjectius, sense cap prejudici.
M'agrada la gent com Unamuno, el culpable del títol del bloc, i m'agrada la gent imperfecta, sense tantes teràpies ni tanta indiferència pel que respira al seu costat.
M'agrada la gent que respira, perquè respirar significa que encara estàs viu. I poca cosa més, que es fa de nit.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
