| |
DEMANO PERDÓ
 diumenge 1/novembre/2009 - 01:37  1501  1
Demano perdó a l'atzar per anomenar-lo necessitat.
Demano perdó a la necessitat, si, es que, m'equivoco.
Que no s'enrabiï la felicitat perquè la prengui per meva.
Que els oblidats no em volguin mal per perdre'm en el record.
Demano perdó al temps per tot el món que no aconsegueixo captar
en un instant.
Demano perdó al vell amor per tenir el nou com a primer.
Perdoneu-me, guerres llunyanes, per portar flors a casa.
Perdoneu-me, ferides obertes, per haber-me ferit.
Demano perdó als que clamen des d'un abisme que els escolti
i respongui.
Dispensa'm esperança abandonada, per riure de tant en tant.
Dispenseu-me, deserts, per no córrer a trovar-vos amb un got d'aigua.
Demano perdó a totes les coses per no poder ser arreu.
Demano perdó a tothom per no saber ser cadascú i cadascuna.
Sé que mentre visqui, no hi haurà res que em justifiqui,
jo mateix sóc el propi obstacle.
No em retreguis, llenguatge, que et demani prestades paraules patétiques,
i que després m'esforci perquè semblin lleugeres.
|
Contactes
Registra´t
