| |
Sóc navegant solitari...
 dimecres 4/novembre/2009 - 09:22  1201  4
Feia temps que no l'escoltava... i m'he sentit taan identificada jiji.
Petons.
Lax'n'busto: "La Meva Terra Es El Mar"
Sóc navegant solitari,
sóc mariner sense port.
Mai no he tingut calendari,
el meu rellotge sóc jo,
que no tinc segons i allargo les hores.
Tu, vell timó que m'ajudes,
la meva adreça sou tu i el vent;
treu-me d'aquesta tempesta,
treu-me que ja no puc més,
seguint una estrella potser vaig perdre el temps
i vaig perdre el seny.
Dóna'm força per cridar, que no sóc d'aquí tampoc sóc d'allà,
la meva terra és el mar. Dóna'm força per cridar, que jo sóc de mi,
no sóc de ningú i sempre així serà.
Vaig néixer sense fronteres,
no crec en les possessions, doncs penso que
hi ha masses coses que ens separen
i tots som del mateix món, no crec en nacions,
ni en obligacions, ni en obligacions.
Dóna'm força per cridar,
que no sóc d'aquí tampoc sóc d'allà,
la meva terra és el mar.
Dóna'm força per cridar,
que jo sóc de mi, no sóc de ningú,
la meva terra és el mar fet d'aigua i sal.
Sota l'aigua no hi ha peles
ni banderes ni nacions
el silenci que m'envolta
és la solfa que em fa viure,
viure i ser lliure, LLIURE!
Dóna'm força per cridar,
que si l'aigua és amor jo de pedra no sóc,
mulla'm un altre cop.
Dóna'm força torna'm boig,
que si l'aigua és amor, jo de pedra no sóc,
mulla'm un altre cop,
dins el cor,..... dins el cor.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
