Article del bloc de TomasM-Porta

SERVIR ELS MÉS NECESSITATS

dimarts 10/novembre/2009 - 10:14 480 3

Jo dec ser un catòlic – lliure pensador – agnòstic. Ja m’imagino que la barreja es incoherent, però què hi vols fer? No tots podem tenir la coherència dels dogmàtics que ho fan quadrar tot i tenen resposta per a tot. Molts ens fem una ideologia a mida perquè vivim en un segle en que les creences trontollen i, a l’hora, no sabem renegar del tot ni de l’educació que hem rebut, ni de la nostra herència com a civilització. Llavors creixem a la ciutat com un bolet estrany creixeria a un bosc: no acabem de saber ben bé el que som i només intuïm una mica el que no volem ser.

Una de les meves contradiccions –ja ho he explicat alguna vegada – és que sovint vaig a missa a acompanyar la meva família, tot i que no crec ni en la divinitat de Jesucrist, ni en la Santa Mare Església, ni en la tira de coses que són dogmes de fe. I malgrat que no hi crec, sovint, a missa hi estic bé. M’agrada escoltar els evangelis, m’agrada escoltar els sermons, m’agrada cantar i sentir com canten els altres, m’agrada l’escalfor humana que hi trobo i m’agrada l’arquitectura de l’esglèsia.

Per a mi les lectures i el sermó haurien de ser la columna vertebral de la missa i haurien de ser oberts al comentari de tots, però si hi ha una institució que es descaradament antidemocràtica és la església catòlica.

Avui el mossèn m’ha sorprès amb el seu sermó –reconec que ho fa sovint i que per això m’agrada escoltar-lo -. Ha vingut a dir que els cristians no només han d’estar als servei de tots sinó que, sobre tot, han d’estar al servei dels que més ho necessiten. I ha continuat dient que els cristians això, en general, no ho fan perquè s’aparten de servir als indigents, als estrangers, a les prostitutes, als malats de malalties que relacionem amb vicis, als que no pensen com nosaltres, als que fan mala olor...El mossèn diu que som tan selectes amb la gent que decidim ajudar que al final resulta que no ens cal ajudar ningú perquè la gent que entraria dins dels paràmetres dels que es mereixen la nostra ajuda no cal que siguin ajudats perquè ja se’n surten perfectament sense la nostra ajuda.

I després parla de com Jesús es va fer humil per tal de rentar els peus als altres i ens pregunta si nosaltres seríem capaços de rentar els peus a ningú que no fos de la nostra família. Si no sentiríem una repugnància visceral, un atac frontal al nostre amor propi si davant tinguéssim un suposat no ningú i li haguéssim de rentar els peus. No tindríem por a contaminar-nos, a enmaltir, a que ens encomanés els polls i buscaríem qualsevol excusa per tal de no haver-ho de fer?

I jo –que com advocat tinc el mal costum de pensar malament – penso que potser el Papa, quan renta els peus d’alguns pobres de Roma, ja els hi porten rentats i perfumats i allò només és una obra de teatre. Però potser m’equivoco i el Papa predica amb l’exemple però tots plegats ens hem tornat tan descreguts que ja no ho sabem veure.

Comentaris sobre aquest article

Escriu el teu comentari per aquest article

Patrocinadors

Més articles

Vols llegir més articles escrits per TomasM-Porta? Aquí son els últims articles.

Cerca al meu bloc

Articles antics