| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
SOPANT AMB LA DONA DEL FUTUR-IV.
 dijous 12/novembre/2009 - 03:36  487  4
La dona del futur i els homes.
Jo no sé perquè pensava que la dona del futur era lesbiana. Fet i fet, no m’hagués estranyat que ho fos. Hi ha dones que semblen tan allunyades del fer maldestre dels mascles que sembla que només puguin ser estimades per una altra dona.
Però no és així. A la dona del futur li agraden els homes. I no només li agraden els homes, sinó els homes – homes. Els homes forts, segurs, valents, intrèpids, els homes tipus Tirant lo Blanc, vaja...
La dona del futur està divorciada i no vol tenir fills ni una parella estable. Suposo que el divorci li ha deixat obertes unes quantes ferides i un ressentiment cap al nostre sexe perquè qui ha rebut és normal que no vulgui tornar a rebre i es vulgui mirar la batalla de lluny. Tot i això jo penso que per més racionalitat que hi posi si algun dia se l’emporta el torrent, se l’emportarà el torrent, com a tots els passa per molt cartesians que vulguem ser.
La seva pràctica actual es la que la parella li duren dos mesos. Si vas a mirar els dos primers mesos són els més bonics d’una relació de parella, els més apassionats, els de les mirades més tendres, els més il•lusionats; després sembla que la relació va cap a la monotonia i desemboca en l’avorriment i fins i tot en el no tenir ni res a dir-se ni res a fer. El dels esforços per fer o dir alguna cosa
Ella creu que jo li diré que no entenc com una dona com ella està sola podent tenir parella, però no li diré. Primera, perquè jo no sóc son pare. Segona, perquè em sembla una dona lliure i lúcida. I, tercer, perquè mentre no tingui parella jo puc aspirar a fruir-ne un bocinet més gros. Sóc molt egoïsta, jo...
Va escriure Auziàs Marc, referint-se a Teresa:
“Verge no sou, perquè Déu no us vol casta”
No sé que passa darrerament que algunes de les dones més vàlides que conec no volen tenir fills. Des d’un punt de vista ecològic no cal dir que tenen tota la raó del món: el planeta està superpoblat i els humans més aviat hauríem de fer un esforç per despoblar-lo una mica si no volem que tot plegat acabi fotent un pet com una aglà. Però...Però tampoc no sembla raonable que precisament aquelles persones que penses que podrien dur i educar unes criatures que ajudessin a avançar el món siguin precisament les que decideixin no tenir-ne ( si això sona molt hitlerià, ho sento, jo crec que simplement és darwinià ).
No sé.
La dona del futur no tindrà una parella estable i anirà vivint una perpètua adolescència o més aviat trobarà un equilibri entre la seguretat i la llibertat?
La dona del futur no tindrà fills o trobarà la manera de tenir-ne i de gaudir-ne a l’hora que es desenvolupa a la resta d’àrees de la seva personalitat?
Mentrestant els homes buscant la pilota, no...?
No sé, m’imagino al llit tot panteixant mentre sona:
Dos gardenias para ti
con ellas quiero decir
te quiero, te adoro, mi vida.
Ponles toda tu atencion
porque son tu corazon y el mio.
Dos gardenias para ti
que tendran todo el calor de un beso
de esos que te di
y que jamas encontraras
en el calor de otro querer.
A tu lado viviran y te hablaran
como cuando estas conmigo
y hasta creeras
que te diran te quiero.
Pero si un atardecer
las gardenias de mi amor se mueren
es porque han adivinado
que tu amor se ha marchitado
porque existe otro querer.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
cavallfort |
osti...
Thursday, November 12th 2009, 4:31 AM
aquesta dona del futur, sembla un xollu ehhh, a cada blog q fas, més sembla una deesa vinguda d´un altre planeta..... Puix que és superwoman ( pel q dius) alliberada, i amb facilitat a la socialització....podries aparcar per un moment el teu egoïsme i passar-nos el seu telf... pq tal i com tu la descrius hauria de ser mínim declarada patrimoni de la Humanitat .-)
Per cert, no sé si són dones del futur o del present, però conec dones interessantíssimes que sí han decidit tenir canalla. A veure si ara les dones hauran d tenir DO de qualitat, en funció de si s´han reproduït o no....
I acabo; malgrat tots els problemes, penso q hi ha racons, moments, i persones meravelloses pq els nostres fills ho puguin fruïr. Pq si ens omplim la boca de lo feliços q som, no entenc la por pq els nostres fills no ho puguin ser....
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
