| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Sidonie
|
|
| |
Qui és Qui ?
 dilluns 16/novembre/2009 - 06:29  1396  9
ESCENA 1
Una parella de fet, durada de 4 anys. En POL de 35 anys i la MARTA de 32 anys. Viuen junts. Tenen la vida feta, com qui diu.
Nit. Van a sopar en un restaurant barato, per trencar una mica el reglament del dia de la setmana de preparar el sopar a casa, quan algú dels dos arriba primer.
En PAUL i la MARTA estan a la taula, ja han demanat el primer plat i el segon. El cambrer els hi serveix una mica de vi mentre esperent el sopar.
PAUL
En què penses?
MARTA
En res, només vull saborejar aquest vi tan bo de la casa.
PAUL
Brindem ?
MARTA
Per què? Què hem de celebrar.
POL
Res.
Sona el telefon móvil del POL. En POL l'agafa, és la seva millor amiga SARA.
Comencen a xerrar una estona fins que la conversa s'acaba quan arriba els primers plats a taula.
MARTA
Què t'explicava?
PAUL
El de sempre. Té una petita crisi existencial, li queda poc pels 40 i encara no sap quin cami agafar.
MARTA
Fem un joc.
PAUL
Un joc? A què ve?
MARTA
Truques a la Sara i li dius que l'estimes, que encara sents alguna cosa per ella.
PAUL
Però què dius? tu estas boja o que? ( li treu la copa de vi a la Marta) Deixa de beure vi, collons.
MARTA
Per què et poses nerviós?
PAUL
No em poso nerviós, no m'agrada que beguis tan.
MARTA
Ho faràs?
PAUL
No. Saps que no ho faré.
MARTA
Per què? si us estimeu encara?
PAUL
I tu què? T'atreviries a dir-li al fill de puta del teu ex que et va deixar per un altre, que encara l'estimes?
MARTA es queda callada. Beu un altre copa de vi.
PAUL
Vaja, ara no vols jugar, eh? no t'interessa, clar.
MARTA
D'acord, ho faré.
PAUL
Però què dius! tu estas.... Marta, diguem que tot això és una broma.
MARTA mira fixament en PAUL.
MARTA
Si ens estimem quin problema hi ha en jugar amb altres persones sense arribar lluny?
PAUL
D'acord, juguem.
MARTA
Ara si que tenim un motiu important per brindar avui. (Alça la copa amb la mà) Brindem pel nostre joc.
BRINDEN ELLS DOS
PAUL
Molta sort.
MARTA
Molta sort.
Fi de la primera escena.
COMENTARI DE L'AUTORA SIDONIE;
Quan una parella trenca, per algun motiu personal, es trenca bé? és una separació definitava? o temporal? Quan portes molt de temps sense tenir parella, perquè la persona que ho ha patit, que ha estat victima o ve ha estat la causant de pendre aquesta decisió, quan al cap d'un temps coneix un altre persona... definitivament està preparat per estimar la persona nova que li entra a la seva nova vida?
És lógic i humà ser millor amic del teu ex o la teva ex després d'una relació molt més personal i intima de fa dos anys, aquesta relació és enterrada per sempre més?
Bé, he escrit això perquè efectivament he tornat del xat, per què tenia ganes de tornar a escriure blogs, escriure un text teatral escrit per mi i crear un debat important, sobre diferents temes. Ara ha tocat aquest, demà podrà tocar un altre de més divertit, de més seriós, o de més blasfèmic (com li agrada el meu germanet Cetic).
Espero que us agradi el text teatral que he acabat d'escriure. És un text que l'he pensat en continuar, pero també es bo, abans d'avançar, saber les vostres opinions tan les dolentes com les bones.
Gràcies.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
use |
Crec...
Monday, November 16th 2009, 6:58 AM
Crec que sempre hi ha persones, parelles, que quedaran dins el teu cor, i n'hi haurà que simplement recordaràs com el vas estimar, però ara els estimes amb una intensitat més baixa o molt baixa.
Jo també em pregunto si una de les meves últimes parelles algun dia tornarà a ser parella en comptes d'amic com és ara, ara és d'aquests sense dret a "roce" però que te'l menjaries quan el veus i del qui agraeixes les seves mostres d'afecte.
Potser mai més tornarem a ser parella, posaria la mà al foc que no. Si més no ara, d'aquí a molts anys quan les nostres situacions personals hagin canviat no ho sé.
En tots aquests anys m'hauré creuat amb nois molt interessants segur, i potser amb algun d'ells sorgeix alguna cosa més. Però quan durarà? Per sempre? Ho veig difícil. Penso que amb sort tornaré a viure moments intensos al costat d'un home i que quan estigui amb aquest i pensi en un altra serà senyal de molt mala comunicació entre la parella i molt poca sinceritat o haver començat quelcom amb un trauma mal superat.
Mentrestant ens podem morir, canviar la nostra situació personal com us deia i aquesta propiciar un reinici del que va ser un amor o no potenciar-lo. I a més la persona que fa 10, 20, 30 anys que vam conèixer pot haver canviat molt i jo també, fet que farà que allò que ens va unir ja no ens uneixi o ens uneixi encara més.
Jo mentrestant, segueixo donant gràcies per haver tingut dues parelles molt especials que m'estimo moltíssim que a dia d'avui són els meus millors amics (homes). Em sento afortunada, per tot el que han fet per mi, per tot el que m'han estimat i perquè m'han fet pensar que puc agradar, caure bé a algú, ser estimada. Que tinc coses per donar, inquietuts per compartir, ...
Espero que als homes que vagi coneixent no els hi importi que tingui dos amics (homes) que m'estimo i que entengui que no vull oblidar les coses positives que m'han passat en aquesta vida.
Com veus, no obro cap pregunta nova, però aquí queda la meva opinió.
Bentornada.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
