| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
RONALDINHO
 dimarts 17/novembre/2009 - 05:25  537  3
Ja sé que ja no juga amb el Barça. Ja sé que ara mateix sembla un jugador acabat. Ja sé que els dos darrers anys que va estar aquí no va rascar bola de tant anar de discoteca i d’altres coses. Ja sé que probablement havia d’haver marxat abans.
Però, malgrat tot, penso que és un jugador al que no se li ha fet justícia i que ha estat un dels grans jugadors de la història del Barça.
Hi ha una imatge d’un gol de Ronaldinho que em quedarà gravada per sempre. El Barça jugava, crec, contra un equip alemany. En Ronaldinho havia de tirar una falta molt a prop de l’àrea. La tira amb la màxima potència de que és capaç. La barrera de jugadors alemanys –altíssims tots – fa un gran salt, però Ronaldinho xuta arran de terra i el gol esdevé imparable perquè la pròpia barrera anul.la tota la visibilitat del porter. Es un dels gols més espectaculars i intel.ligents que mai no he vist.
Quan Ronaldinho va arribar al Barça el club sortia de la nefasta presidència de Joan Gaspart. Una presidència en la que tot va funcionar malament: l’equip de futbol, les seccions, l’àrea econòmica i el civisme al camp. Gaspart, que no havia estat un mal sotspresident de Núñez no només no va saber continuar la seva feina sinó que va estar d’un tris d’engegar-ho tot a rodar.
Laporta va prometre que portaria Beckham però el Real Madrid li va pispar. En comptes de Beckham Laporta va portar Ronaldinho i el Barça va tornar a jugar com ho ha intentat sempre: fent un “joco bonito” i fent que, amb independència si guanyava o no, la gent fruís d’un gran espectacle. En aquest sentit les passades, els gols i les faltes xutades per Ronaldinho van ser cabdals i, per tant, en la recuperació de la ’il•lusió dels barcelonistes, il•lusió que va resultar justificada perquè el Barça va guanyar una Copa d’Europa.
Després Ronaldinho – però no només ell- es va aviciar i semblava que els únics que fessin funcionar el equip fossin en Valdés, en Puyol i l’Iniesta i tot plegat va acabar amb una moció de censura que, en estricta democràcia, havia d’haver dut Laporta a la dimissió ( i consti que jo vaig votar a favor de la continuïtat de Laporta ). Es curiós que a Gaspart ningú no li fes cap moció de censura. Jo encara no m’ho explico...
En tot cas, penso que l’etapa que ara estem vivint té el seu pròleg en Ronaldinho i els seus primers anys com a barcelonista. I no puc deixar de pensar com seria aquest equip si entre Reijaard i Laporta no haguessin deixat que el brasiler s’espatllés i encara fos titular de l’equip.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
