| |
HOMENATGE ALS PROGRESISTES SOCIALS - III
 dissabte 21/novembre/2009 - 04:00  566  3
LA INTERNACIONAL
www.youtube.com
Amunt els damnats de la terra,
amunt els qui pateixen fam,
la força pel dret és vençuda,
s'acosta el bell temps de la pau.
Del passat destruïm misèries,
esclaus aixequeu vostres cors,
la terra serà tota nostra,
no hem estat res i ho serem tot.
És la lluita final,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)
No esperes salvacions supremes
de déus, de reis ni de tirans,
obrer, és la sang de tes venes
la que triomfant et salvarà.
La força del tirà sotmesa
ton puny deixarà quan voldràs;
atiem la fornal encesa,
el ferro és fill del nostre braç.
És la lluita final,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)
Obrers, camperols, la batalla
ha començat i finirà,
la terra és per qui la treballa,
qui no treballe morirà.
Si del cel de la nostra terra
foragitem dels corbs l'estol,
pau ferma seguirà a la guerra
i sempre més brillarà el sol.
És la lluita final,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)
Així com trobo que a “La internacional” li manca la força músical de “La Marsellesa”, la seva lletra la trobo bellíssima i assumible per totes les persones que vulguin un món millor d’arreu del món. Defensar la catalanitat no vol dir que abans som persones que no pas catalans i que entendre el contrari ens du al nazisme, un odi a altres éssers humans que és l’ideologia més detestable que hom pot tenir per antihumanista.
L’autor d’aquesta magnífica lletra fou Eugène Pottier dependent d’una papereria i disenyador de teixits. A més de professional i un gran poeta fou un revolucionari convençudíssim. Participà en les revolucions dels anys 1848 i 1871 i fou membre
de la Comuna de París.
Em sorprén que el Partit Comunista del que trec aquestes dades destaqui que tota la vida fos pobre com una gran virtut. S’ha de ser més prudent: ni Marx, ni Engels, ni Lenin, ni Trotsky, ni Bakunin, ni Kroponin, ni tants i tants revolucionaris foren mai pobres. Ser pobre no és una virtud o un mérit sino una desràcia, una desgràcia injusta en el pitjor dels casos i justa en alguns.
L’autor de la música – que ja he dit que no m’entussiasma – fou Pierre Degeytier. La va musicar l’any 1888 per encàrrec del batlle de Lille i presidfent de la Lira dels Treballadors. Val a dir que Degeytier tampoc no fou un músic professional sinó un torner, força notable per cert.
La Internacional fou cantada per primera vegada en una assamblea de la Junta Sindical de venedors de diaris. L’any 1892 fou triada com a himne per la Segona Internacional i l’any 1919 per la Tercera Internacional.
Fou l’himne de l’URSS fins l’any 1944, moment en que Stalin el substituí per un himne més nacionalista rus. En el fons el zar vermell li feu un favor a l’hime al treure-se’l de sobre perquè només hagués servit per tacar-lo.
Avui existeixen diferentes versions de l’himne: la socialista, la comunista, l’anarquista, i cada llengua l’adapta a les seves necessitats ( lingüístiques i socials ) o a diverses. Per exemple en castellà hi ha la versió espanyola, la sudamericana, la cubana, etc...O sigui que ha passat com amb la Bíblia, que diu coses diferents segons qui la tradueix.
A mi potser la versió que més m’agrada és la de Quico Pi de la Serra, que tot i que no respecta gaire la lletra respecta, pel que jo entenc, tot el seu contingut.
La internacional té una lletra bellíssima. Es un gran abraç de les classes marginals del món per tal de crear un món millor. I tot i que no pot evitar algúna guita bélica no té res a veure amb La Marsellesa, l’himne revolucionari francés que sura sang per tot.
El copio per tal que es puguin comparar els dos himnes i per a que quan el sentim cantar quan actuen els esportistes francesos se’ns posin els pèls de punta. Costa creure que aquests eren els de la llibrertat, fraternitat i igualdat i, per mi, els revolucionaris més importants que ha tingut fins ara el món.:
LA MARSELLESA
Marxem, fills de la pàtria,
que ha arribat el dia de la glòria.
El sagnant estendard de la tirania
està ja aixecat contra nosaltres (bis)
No escolteu bramar pels camps
a aquests ferotges soldats?
Doncs vénen a degollar
als nostres fills ia les nostres esposes
A les armes, ciutadans!
Formeu els vostres batallons!
Marxem, marxem,
que una sang impura
Xopie els nostres solcs
Què pretén aquesta horda d'esclaus,
de traïdors, de reis conjurats?
Per qui són aquestes * innobles traves
i aquestes cadenes temps ha preparades?
Per a nosaltres, francesos! Oh, quin ultratje! (bis)
Quin arravatament ens deu excitar!
És a nosaltres a qui pretenen sumir
de nou en l'antiga esclavitud!
I què! Sofrirem que aquestes tropes estrangeres
dictin la llei en les nostres llars,
i que aquestes falanges mercenaries
Vencín als nostres valents guerrers? (bis)
Gran Déu! Encadenades les nostres mans,
hauríem de doblegar els fronts sota el jou!
Els amos de la nostra destinació
no serien més que uns vils dèspotes.
Tremoleu, tirans, i també vosaltres,
pèrfids, oprobi de tots els partits!
Tremoleu! Els vostres projectes parricides
van per fi a rebre el seu càstig. (bis)
Tots són soldats per a combatre-us.
si pereixen els nostres herois.
França produeix altres nous
disposats a aniquilar-vos.
Francesos, com magnànims guerrers
sofriu o rebutgeu els cops!
Perdoneu aquestes pobres víctimes
que contra la seva voluntat s'armen contra nosaltres. (bis)
Però aquests despotes sanguinaris,
però aquests còmplices de Bouillé,
tots aquests tigres que, sense pietat,
stripper el cor de la seva mare ...
Amor sagrat de la pàtria,
condueix i manté els nostres braços venjadors!
Llibertat, llibertat benvolguda,
lluita amb els teus defensors (bis)
Que la victòria acudeixi sota les teves banderes
a escoltar els teus varonils accents!
Que els teus enemics moribunds
vegin el teu triomf i la nostra glòria!
Nosaltres entrem en el camí
quan ja no existeixin els nostres majors;
Allà trobarem les seves cendres
i la petjada de les seves virtuts. (bis)
No estarem tan gelosos de seguir-los
com de participar de la seva tomba;
Tindrem el sublim orgull
de venjar-los o de seguir-los
No cal dir que cantada per Edith Piaf és una delícia.
www.youtube.com
|
Contactes
Registra´t
