|
|
|
|
 |
 |
|
|
|
Article del bloc de EnricV8
|
 |
|
president o presidenta
dilluns 7/desembre/2009 - 08:31 1314 7
Aqui alguns exemples:
En español existen los participios activos como derivados de los tiempos verbales.
El participio activo del verbo atacar, es atacante; el de salir, es saliente; el de cantar, es cantante; el de existir, existente.
¿Cuál es el participio activo del verbo ser?
El participio activo del verbo ser, es "el ente". ¿Qué es el ente?.
Quiere decir que tiene entidad.
Por ese motivo, cuando queremos nombrar a la persona que denota capacidad de ejercer la acción que expresa el verbo, se le agrega al final "-nte".
Por lo tanto, a la persona que preside se le dice presidente, no presidenta, independientemente del sexo que esa persona tenga.
Se dice capilla ardiente, no ardienta; se dice estudiante, no estudianta; se dice paciente, no pacienta; se dice dirigente y no dirigenta.
Nuestros políticos -y muchos periodistas- no sólo hacen un mal uso del lenguaje por motivos ideológicos, sino por ignorancia de la gramática de la lengua española.
Pasemos el mensaje a todos nuestros conocidos con la esperanza de que el mismo llegue finalmente a todos esos ignorantes.
El que mandó esto frustró a un grupo de hombres que se había juntado en defensa del género.
Ya habían firmado:
el dentisto,
el poeto,
el sindicalisto,
el pediatro,
el pianisto,
el turisto,
el taxisto,
el artisto,
el periodisto,
el violinisto,
el telefonisto,
el gasisto,
el trompetisto,
el techisto,
el maquinisto,
el electricisto,
el oculisto,
el policío del esquino
y, sobre todos, ¡el machisto!
Nota final:
Uno que esta muy bien y que sí podemos aceptarlo ...
-actualmente , en vez de decir :
"esa persona es UN CARGO PÚBLICO" ,
-podéis decir sin ánimo de equivocaros:
"esa persona es UNA CARGA PÚBLICA" ... (SIN COMENTARIO).
POR FAVOR, PÁSENSELO A LA MINISTRA DE IGUAL-DÁ.
Eeessssqueeeee, vaja tela.
|
 |
 |
 |
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
 |
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
 |
 |
|
 Vegana |
Benvolgut admirat Traginer
Tuesday, December 8th 2009, 1:29 PM
una vegada un amic (parlant d’estratègies i de política i d’altres porqueries) em va dir que no confiava en les forquilles però que, com als polítics, les usava.
Així doncs, igual que no hi ha forquilles bones ni dolentes, tampoc no hi ha paraules bones o dolentes, només la intencionalitat humana de ferir paladars individuals o altres paladars-espais més socials amb elles (treballant com un negre, o com un burro per aconseguir-ho sense ser-ne conscients, per exemple ;)
Entenc el respecte que tens a l’idioma, si m’haguessis demanat fa un temps si jo tenia pàtria t’hagués dit que el meu idioma, però d’un temps ençà (i et diria que segurament té molt a veure en passejar-me pel Xat) s’ha convertit en forquilla. I jo, de tant en tant menjo amb les mans. I com diria el Polski, si hi ha déu, per a algunes és negra (que no negre ;) i per a d’altres és gossa (ja que: in dog we trust :)
Però ja saps que això només és la meva opinió, i com totes les altres que emeto com a humana combinant lletres en paraules i frases més o menys afortunades, no és ni neutra ni immaculada ni pura.
Ans al contrari, que diria aquella.
I tens raó, millor amb humor, tot i que generalment, el meu acostuma a ser també inintel·ligible (coses de la poca destresa paraulística i de les tonalitats estrambòtiques)
;)
|
 |
 traginer |
Admirada Vegana
Tuesday, December 8th 2009, 10:25 AM
Ja saps que les lletres no tenen bondat ni maldat, i que les paraules son succesions de lletres que només indiquen una idea i que per tant tampoc tenen bondat ni maldat.
Per puc dir " follar" i no serà correcte a segons a on. En canvi dic "practicar sexe" i tothom ho acceptarà, sigui quin sigui l'àmbit on ho digui, tot i ser la mateixa idea.
Qui otorga ,per tant, al l'idioma la categoría de correcte o incorrecte son les persones que el fan servir amb una intencionalitat o una altra ( ja tenim al subjecte: les persones)
Pretendre carregar damunt l'idioma aquelles culpes o responsabilitats que corresponen a qui al cap dels anys l'ha anat conformant, es a dir la societat que el fa servir, representa desviar l'atenció del problema.
Els idiomes, si més no els de la nostra rodalía, s'han anat formant i sobretot regulant amb molta cura, per poder-los fer servir com un instrument de comunicaciói com a manifestació artística.
Pero també per moltes altres activitats com podrien ser la maledicència, la conjura i la difamació, pero ni una cosa ni l'altra es imputable a l'idioma, si no al qui l'usa.
Sobretot l'idioma es un acord. I com a tal, penso que ens convé de respectar-lo. Per sort ja hi ha qui en te cura de anar-lo mantenint lluent i polit. I com es va demostrant, es va adaptant seguint l'evolució ( o degeneració ) del temps i la societat.
El ritme d'adaptació no es el que tohom voldría, segur. Per uns va massa lent i per altres corre massa.
Crec que a tots els nivells ens convé més anar a on hi ha el problema i no tant a alló que l'envolta. Aixó només comporta ralentitzar la seva solució.
M'agradaría pensar que ni l'inteligència ni l'humor amaguen gran cosa. Només que si ja no ens queda l'humor a poder ser inteligent, encara serà pitjor.
Salut
|
 |
 Vegana |
Homeeee, donaaaa!!!
Tuesday, December 8th 2009, 7:12 AM
... bé, però les llengües, fins i tot les més immobilistes i puristes i sexistes i racistes i classistes i especistes, tenen excepcions a les normes, o del lloc on aneu a comprar cadàvers d’animals en dieu CARNECERIA en castellà?
Els idiomes, malgrat boniques excepcions, transmeten ideologia... o no trobeu la petita diferència (sexista ideològica) en dir: ”això és un conyàs” o “això és collonut”?
La llengua no és pura, ni immaculada ni neutra com no ho són les verges maries de la religió del Persi o els sabons de la ciència testats en animals que no s’ensabonarien mai.
I no és pura ni immaculada ni neutra pq , senzillament, és una construcció humana.
O sigui: la llengua és una càrrega pública a criticar i combatre per adequar-la als temps canviants. Tot i que alguns puristes ens puguin vendre la moto immobilista a base de fer gracietes i bonics jocs de paraules que ens duguin a pensar que, qualsevol canvi, és un carreró sense sortida.
Perquè, que la cabroneria vingui disfressada d’intel·ligència o humor i no de punyalada trapera no la fa menys cabrona.
;)
|
 |
 traginer |
més llenya
Monday, December 7th 2009, 9:06 AM
Señores: un servidor,
Pedro Pérez Paticola,
cual la academia española
" Limpia, fija y da esplendor"
Pero yo lo hago mejor
y no por ganas de hablar
pues les voy a demostrar
que es preciso meter mano
al idioma castellano,
donde hay mucho que arreglar.
¿Me quieren decir por qué
en tamaño y esencia,
hay esa gran diferencia
entre un buque y un buqué?
¿Por el acento? Pues yo,
por esa insignificancia,
no concibo la distancia
de presidio a presidió
ni de tomas a Tomás,
ni de topo al que topó
de un paleto a un paletó,
ni de colas a Colás.
Mas dejemos el acento,
que convierte como ves,
las ingles en inglés,
y pasemos otro cuento.
¿A ustedes no les asombra
que diciendo rico y rica,
majo y maja, chico y chica,
no digamos hombre y hombra?
Y la frase tan oída
del marido y la mujer,
¿Por qué no tiene que ser
el marido y la marida?
Por eso, no encuentro mal
si alguna dice cuala,
como decimos Pascuala,
femenino de Pascual.
El sexo a hablar nos obliga
a cada cual como digo:
si es hombre, me voy contigo;
si es mujer, me voy contiga.
¿Puede darse en general,
al pasar de masculino
a su nombre femenino
nada más irracional?
La hembra del cazo es caza,
la del velo es vela,
la del suelo es una suela
y la del plazo, es una plaza;
la del correo, correa;
la del mus, musa; del can, cana;
del mes, mesa; del pan, pana
y del jaleo, jalea.
¿Por qué llamamos tortero
al que elabora una torta
y al sastre, que ternos corta,
no le llamamos ternero?
¿Por qué, las Josefas son
por Pepitas conocidas,
como si fuesen salidas
de las tripas de un melón?
Señores ¿ y no es un asco
y cosa de armar un cisco
que al que se llama Francisco
aquí se le llame Frasco.
¿Por qué, el de Cuenca no es un cuenco,
bodoque el que va de boda,
y a los que los árboles podan
no se les llama podencos?
Cometa está mal escrito
y es nombre que no me peta;
¿Hay en el cielo cometa
que cometa algún delito?
¿Y no habrá quien no conciba
que llamarle firmamento
al cielo, es un esperpento?
¿Quién va a firmar allá arriba?
¿Es posible que persona
alguna acepte el criterio
de que llamen monasterio
donde no hay ninguna mona?
¿Y no es tremenda gansada
en los teatros, que sea
denominada " platea"
donde no platea nada?
Si el que bebe es bebedor
y el sitio es bebedero,
a lo que hoy es comedor
hay que llamarle comedero.
Comedor será quien coma,
como bebedor quien bebe;
de esta manera se debe
modificar el idioma.
¿A vuestro oído no admira,
lo mismo que yo lo admiro
que quien descerraja un tiro,
dispara, pero no tira?
Este verbo y otros mil
en nuestro idioma son barro;
tira, el que tira de un carro,
no el que dispara un fusil.
De largo sacan largueza
en lugar de larguedad,
y de corto, cortedad
en vez de sacar corteza.
De igual manera me aquejo
de ver que un libro es un tomo;
será tomo, si lo tomo,
y si no lo tomo, un dejo.
Si se le llama mirón
al que está mirando mucho,
cuando mucho ladre un chucho
se llamara ladrón.
Porque la silaba " on"
indica aumento, y extraño
que a un ramo de gran tamaño
no se le llame Ramón.
Y, por la misma razón,
si los que estáis escuchando
un gran rato estáis pasando,
estáis pasando un ratón.
Y sobra para quedar
convencido el más profano,
que el idioma castellano tiene mucho que arreglar.
Conque basta ya de historias,
y, si al terminar me dais
dos palmadas no temáis
porque os llame palmatorias.
(Anónimo)
|
 |
|
 |
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
 |
 |
 |
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|