| |
Poema
 dimarts 12/gener/2010 - 06:06  1120  1
Bé, potser una mica tard ja que som hivern... Però he pensat que hi manca una mica de poesia als blocs.
TARDOR
Quan la fulla grogoreja i cau suau,
quan les muntanyes es tenyeixen de rovell,
quan el dia s'esmuny d'hora i el cel cau,
és tardor
Darrera queda el buit calent d'un gran amor,
o bé la frustració efímera d'una il.lusió.
Darrera queda la feréstega verdor i les flors,
és enyor.
I nosaltres en les nostres particulars tardors
gaudirem dels records més plaents,
recordarem les velles aurores
i contemplarem les postes de sol.
Totes, totes les que encara ens queden.
|
Contactes
Registra´t
