| |
I ELS OKUPA?
 dimecres 19/març/2008 - 05:07  555  1
En prou feines sé escriurer en castellà (correcció: CATALÀ). Soc del 1927 i Franco no em va ensenyar la llengua dels meus pares.
He viscut molts anys al estranger i encara hi visc (Canadà ).
LLegeixo l'AVUI electrónic i m'estranya veure tanta "polarització" per part dels lectors.
Estimo Catalunya i la voldrÃa veure LLIURE i SOBIRANA; no pas sota l'esclop espanyol, com encara em sembla que hi és.
No conec prou bé el problema dels "okupa"; pero sà que entenc una cosa. No m'agradarÃa estar en el seu lloc.
Hi ha qui diu: TOLERANCIA ZERO!
Home, si ni jo, ni cap parent que m'el estimi, ens troben en aquesta situació: MACO! FOTEM-LOS FORA!
Pero, i si fos al revés? si, pel motiu que sigui, (perque vaig caure en la droga, perque vaig cometre algún delicte,perque no he pogut conseguir traball, perque no tinc prou capacitat, per qualsevol altra desgracia--no tots som perfectes com els PPs--o com els feixistes espanyols O CATALANS, que també en tenim!), si jo fos un okupa, em semble que voldrÃa que amb alguna ánima caritativa em dongués una ma.
Per l'altra banda, si jo tinc un pis, que també pel motiu que sigui no hi visc i no el llogo; tampoc m'agradarÃa que vingui un desconogut i A LA FORÇA me'l prengui o me'l OKUPI.
O sigui, que des de diferent punt de vista tots dos tenen raó. Hi ha de haver un punt de conciliació entre ambdós.
Quina és la solució? Doncs jo crec que per començar, als okupes se'ls ha de donar o deixar un LLOC on estar.
Qui els hi ha de donar? o deixar? doncs la societat, el estat, la ciutat, l'esglesia, les persones que voluntariament s'ofereixin a ajudar; pero no es poden deixar totalment abandonades. No soc d'esquerres ni comunista ni tan sols "cristià practicant" soc senzillament un humà amb inclinacions budistes i d'origen cristià .
Si fins i tot els criminals i lladres sels hi dona menjar i habitatge (encara que sigui derrere barres a la presó)
¿Com podem negar-lis als pobres o descapacitas, lo que no neguem als que han comés un crim?
Per l'altra banda tampoc és solució agafar un pis desocupat, senzillament perque el propitari no hi és.
Hem de pensar que el propitari amb prous diners ja té qui li cuidi el seu pis encara que ell no hi visqui allÃ.
Pot molt bé ser, que el propitari que té un pis desocupat el té precisament aixà perque no l'ha pogut llogar, i NECESSITA els centims per viure ell mateix!
El meu "motto":1-Dona gracies a Déu per tots els beneficis que has rebut i pels mals dels que t'ha lliurat.
2 - Perdona a tothom (fins a Franco,Hitler,Stalin......fins al Carod que ens va possar al Montlla i al Montilla mateix sÃ, sÃ, al Aznar i Zaplana--ja em coste ja! també)
3-No tinguis por a res ni a ningú.Mantenin-te aprop de Déu, de quà o de qué has de temer? i
4-No odïs a ningú. Reservet el dret a que no t'agradin certes persones, pero no odïs mai. No saps lo bé que tú et sentirás!(a més a més, en Oscar Wilde va dir "perdona! sobretot als teus enemics; no hi ha res que els emprenyi tant!) Apa! doncs, ja ho saps!
ManDucVi (Manel de Sarral des del Canadá)
m"oblidava de dir que com que no he escrit més que un bloc que no sé on es, COPIO aquesta carta electrònica que vaig enviar al AVUI,
|
Contactes
Registra´t
