| |
El noi amb un cor que no li cap al pit
 dimarts 23/febrer/2010 - 08:23  840  8
Prop d’alla on visc hi ha una Fundació que treballa amb persones discapacitades, altre dia, mentres esperava al carrer a un amic, sento:
-Tinc un dilema, tinc un dilema.
Em giro i tinc cara cara al nano, no estava nerviós simplement capficat, no li podia treure del seu “dilema”, desprès de molt insistir em diu:
-Tinc un cor que no em cap.
-He conegut a una noia de Rubí.
Evidentment tenia que llegir entre línees, així com no ho tenia clar li vaig preguntar quin era aquest dilema......
-No se si regalar-li un anell, un rellotge o colònia.
-Tinc un dilema.........tinc un dilema.
Mai he estat conseller en res, però aquesta situació em sobrepassava, el nano no parava de indicar-me amb el dit una tenda de bijuteria que es trobava a poc metres. Vai intuir que el que en el fons volia era el anell, i que jo l’acompanyes a la tenda, una situació en que els “no discapacitats” en trobem amb freqüència: Qui no necessita que reforcin les seves iniciatives?, un copet a l’esquena: “si home, fas be”, “te’n sortiràs”...........
El primer impuls va ser dir-li al Jordi, nom que duia gravat al seu paraigües, va, anem. Al segon no vaig reprimir, estava jugant en unes circumstancies que no coneixia, aixi que li vai dir: “si no et ve d’un dia, reflexiona aquesta nit, però facis el que facis l’encertaràs......”, frase retòrica i gens imaginativa!.
Però ell, continuava en el seu dilema......
Al arribar la persona a qui esperava em va preguntar:
-Que volia?
Li vaig respondre: res.........aquest noi te massa cor.
Realment si m’aturo a pensar era amor en estat pur, sense esperar contraprestacions, innocent, pur, sense passar per el cortapises de la raó.........
Sort, Jordi
|
| |
|
Contactes
Registra´t
