| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
EM DE TENIR VERGONYA O SENTIR-NOS CULPABLES PER ESTAR GRASSOS?
 dimecres 24/febrer/2010 - 04:21  594  10
L’estètica del cos ha anat canviant al llarg de la història. Són cèlebres les noies grasses de Rubens. I, més cap aquÃ, a les post-guerres, quan tothom passa fam, estar gras és una senyal de benestar i, per tant, de status social.
Però ara ja fa temps que ser gras no està de moda. Que més aviat el que està de moda és estar prim. O sigui que amb això nosaltres no hem estat de sort. No encaixem en el paradigma de bellesa de la nostra època.
Però jo no sé fins a quin punt això ha de ser important. Vull dir que els altres em trobin més o menys bell. Si m’hi troben millor, però no crec que aquesta hagi de ser la finalitat de la meva vida. I encara menys als 47 anys quan fa més de 26 anys que estic amb la mateixa senyora i, en principi, hem tancat el nostre cicle reproductor amb un parell de nenes per les que em cau la bava.
Això no vol dir que no consideri la bellesa fÃsica d’alguns humans com una qualitat. Però el fet de no tenir-la en les coordenades contemporà nies tampoc no considero que sigui una tragèdia o quelcom del que ens haguem de sentir culpables.
Vull dir que, en lÃnees generals, jo no sóc responsable del meu fÃsic. Que només puc maniobrar entre uns parà metres que mai no faran de mi ni un Robert Redford, ni un Richarg Gere, ni un Di Caprio... Que em faran una mica més agradable a la vista o una mica més desagradable, però sempre a la part baixa de la tabla....
Nosaltres no som en absolut els responsables d’estar dins d’aquests parà metres i, per tant, tot sentit de culpabilitat està fora de lloc. Es com si jo em sentÃs culpable per caminar sobre dues cames o ser calb. No té sentit.
Es cert que el fet d’estar gras, a banda d’una qüestió de bellesa fÃsica, és una qüestio de salut. I és en aquest à mbit on hem de ser responsables del que volem i del que fem. El fet de cuidar-nos – es a dir, menjar de manera que no ens engreixem- equival a combatre les possibilitats de malalties cardiovasculars i no sé quines altres menes. I no cuidar-nos, a elevar el risc.
Hom pot decidir que no es vol cuidar, que vol menjar i beure el que més engreixa i que tan li fot fotre un pet per això o per qualsevol altre cosa. O hom pot decidir que val més ser prudent i sortir d’aquesta zona de risc.
Val a dir que les administracions, després de les fortes campanyes antitabac pels diners que costava la nicotina a la sanitat pública, en començarà de més fortes contra la obesitat pels mateixos motius. I, per tant, els grassos no només ens veurem presionats des de l’estètica contemporà nea sinó des de les nostres administracions per tal que elles puguin reduir despeses.
Cada persona ha de poder decidir amb llibertat dins del marc de les seves possibilitats. Ha de decidir si vol fer el sacrifici d’aprimar-se o d’engreixar-se, de fer esport i menjar peix i verdura i beure aigua o menjar carn i pastisos i beure alcohol o refrescos amb sucre. Res de tot això el fa ni millor ni pitjor persona. De cap de les dues decisions no se n’ha d’avergonyir. I, en tot cas, hauria de ser prou
fort per a fer-se respectar.
Perquè el que sà que passa és que hi ha gent que es pensa que els grassos som subnormals. Que et veuen i et donen un copet a la panxa i es pensen que estan parlant amb l’ós Yogui. Que es pensen que nosaltres som imbècils ambulants, amb la nostra fama de bones persones, d’haver d’acceptar totes les bromes tant si ens ve de gust com si no. Que pensen que tenen davant una mena de ninot de peluix amb el que poden jugar tan com volen.
La veritat és que amb aquests idiotes jo acostumo a ser molt dur i els hi poso les peres a quarto en tres segons. Responc al seu copet a la panxa amb un ventallot entre rialles. I responc a les seves bromes amb uns sarcasmes durÃssims. Mai de mai no he tolerat que m’humilin. No perquè jo sigui res de l’altre món sinó perquè és quelcom primordial per a la meva salut emocional.
I, a veure, des de que el món és món que els grassos hi hem jugat un paper molt important: des de Juli César fins a Ielsin, des de Tomàs d’Aquino fins a Chesterton, passant per Churchill o Joan XXIII.
Si fa no fa el mateix que els prims, és clar...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
TomasM-Porta |
Grà cies a totes
Thursday, February 25th 2010, 3:27 AM
Sabeu que per a mi sou molt especials.
Pitia. amor, tampoc no cal que siguis tan clarivident, ehhh. Però m'agrades molt, ja ho saps.
Arare, vinga, que tu i jo podem.
Velis, no vivim aillats del món, tot i que potser a vegades fora desitjable.
Errà tica, es que jo sóc una mica obsesiu, si. I la primera setmana del règim...en què vols que pensi? De tota manera vull escriure sobre això perquè és quelcom que m'afecta i no només a mi. Ho sigui que una de les meves constant enguany serà n les reflexions sobre l'estar gras i la dieta.
Dolsalluna, vols dir que tu no ets una fada? a veure volem que els altres ens estimin per estimar-nos nosaltres. Volem que els altres ens demostrim que valem per valorar-nos nosaltres. Ei, moltes, moltes grà cies.
Sid, dietista meva! ja m'he aprimat tres quilos grà cies a tu. Malgrat que et molesti que et diguin bona tens una à nima enorme. Estic super orgullos que siguis amiga meva...
|
|
dolsalluna |
Estem envoltats d'esterotips del que
Wednesday, February 24th 2010, 4:31 PM
Persi, he llegit teu article interessant i es cert el que comentes i escrius però es degut a la societat actual que ens envolta, estic d'acord amb els comentaris que d'ell fan la erratica i la velis. no tot es el fÃsic ja que com be diu la erratica hi han lletjes/os molt interessants i guapos/es detestables amb els que no pots ni creuar 4 paraules amb una mica de sentit comú. Persi de veritat, no tot es el fÃsic...si estiguèssis al costat d'una bellessa de dona, una dona 10 però que fos tonteta i sense res al cervell t'asseguro que et cansaries i que trovaries a falatr una bona conversa, saber fer broma...etc... Però ja et dic tb ke la culpa la tenen els cà nons de bellessa actuals perqué com molt be tu dius les dones de rubens amb seves famoses corves eren i som dones. lo important es que et mou i que tens a dintre del teu cervell, es cert que si a sobre de maco ets inteligent doncs genial però Persi, t'asseguro que ningú es perfecte (menys mal penso jo¡¡¡) i lo important es com ets perquè a mi la veritat "un guaperes gilipolles" i perdoneu l'expressió però no el vull per res i com jo opinen casi totes. i aun guapo sense cervell ni conversa potser l'aguantarà s un dia, però res mes perquè Persi no sobrevaloris "la fatxada externa" que com molt be indica seu nom es EXTERNA¡¡¡ ...un altre tema apart seria la obesitat per questions de salut: cardiovasculars, colesterol, e incomoditats que comporta...però si un es feliç menjant i fumant no crec que se li tingui que jutjar ni molt menys mensprear...al contrari potser es mes llest que tots nosaltres i pot i sap gaudir d'un bon à pat i d'un bon puro sense preocuparli del que pensin els demes, no creus persi??? A part tambe seria un tema el de les persones obsesionades per seva imatge, potser casi totalment operades d'estètica, amb botox i tot el que els hi possen que gracies que desconec perquè no soc d'aquestes i les anorèxiques??? tant obssesionada està la gent per agradar als altres que no s'agrada a si mateixa aquest es per a mi el veritable problema... i les mancances de nostre societat
Espero Persi teva opinió al meu comentari i agraeixo teus articles que des de aquà ens fas arrivar.
|
|
velis |
Si només fos engraixar-se....
Wednesday, February 24th 2010, 9:21 AM
Pro per entrar dins del paradigma de bellesa q dius hi ha més apectes del fÃsic q ens diuen i diuen i diuen cada dia, anuncis, programes de tele, cinema, etc. etc. etc, ...com han de ser...i no es poden canviar!!!....com: l'alçada, color d'ulls, la boca aixà o aixà , arrugues no, i més i més.....si tinguessim q fer-ne cas molts kedarÃem fora d'aquest paradigma!!l....o sigui q passan del q diguin els altres i els q saben valorar la persona més enllà del fÃsic q siguin benvinguts i punt. :)
|
|
Pitia |
Persi,
Wednesday, February 24th 2010, 6:51 AM
Puc estar d'acord, i de fet ho estic, quan dius que ets molt lliure de suïcidar-te, d'igual manera que ho sóc jo quan decideixo encendre un cigarro. Però tots aquests sentiments que desprén el que dius, em sembla, i rectifica si no és aixà (innocent de mi....ho farà s segur!) que ni tu mateix et sents bé amb el teu cos, (i jo fumant sÃ, ehhh), per tant....si vols sentir-te millor amb tu mateix, passant una mica de l'opinió dels altres, i pensant només en tu.....per que no intentes cuidar-te, coi????
Per cert....el cotxinillo...engreixa un munt!!!!!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
