Article del bloc de sarralenc

2010 BONS AMICS, ara en català

divendres 5/març/2010 - 05:09 2173 4

El dilluns vaig posar l'email del meu amic Collis,
al blog "Poca inspiració; però BONS AMICS"

He fet el millor possible per traduir-lo per
compartir-lo amb les persones que no els hi va tan bé l'anglès.
Disculpeu els errors, espero us agradi el missatge.

"Mai no canviaría els meus meravellosos amics, l'estupenda vida ni l'estimable familia per tenir menys cabells grisos o una panxa més "plana".

Al envellir-me, m'he tornat més amable amb mi mateix,menys autocrític.
M'he fet amic de mi mateix.No em retrec per menjar-me aquella galeta de més, o per no fer-me el llit, o per comprarme aquella sargantana beneita de cement, que no necessitava, pero que sembla molt "avant-garde" al traspati.

Tinc dret a un tracte especial, a ser dresendreçat, a ser extravagant.

He vist massa estimats amics marxar d'aquest món massa aviat;
abans de que entenguessin la gran llibertat que arriba amb l'envelliment.

¿A qui l'importa si decideixo llegir o jugar amb l'ordinador fins a les 4 de la matinada, i dormir fins a migdia?

Ballaré tot sol amb la fantàstica música dels anys 60 i 70, i si, al mateix temps em ve per plorar la pérdua d'un amor ...també ho faré

Em passejaré per la platja amb un banyador estirat per un cos que el sobreeix i, si em dona la gana, em tiraré entre les ones lliurement i sense inhibicions, malgrat les llambregades llastimoses dels pijos.

Ells també envelliràn.
Ja sé, que a vegades sóc un desmemoriat.
Però, vaja, hi han parts de la vida que val més oblidar-les.
I amb el temps recordo les coses importants.

És clar! que amb els anys el meu cor s'ha trencat.
¿Com no es pot trencar el teu cor quan perds una persona estimada, o quan una criatura pateix, fins i tot quan la mascota estimada d'algú es colpejada per un cotxe?

Però els cors trencats són els que ens donen forces, comprensió i compassió.

Un cor que no s'ha trencat mai és pristí i estèril
i mai no coneixerà la joia de ser imperfecte.

Em sento tant enriquit d'haver viscut prou temps fins que el cabell s'hagi tornat gris,
i les meues rialles juvenils s'hagin gravat a la meua cara com aiguaforts.

¡Tants que mai van riure, i tants que s'han mort abans que el seu cabell es tornés gris.

Mentres t'envelleixes, és més fàcil tornarte positiu.
Tant s'et val el que pensen els altres.
Ja no m'interrogo més a mi mateix.
Fins i tot m'he guanyat el dret de estar equivocat.

O sigui que, per contestarte d'una vegada,
m'agrada ser vell.
M'ha alliberat.
M'agrada la persona que he arribat a ser.
No viuré pas per sempre, però mentres estigui per aquí,
no perdré pas el temps planyent-me del que podía haver sigut,
o neguitejar-me pel que serà.
I menjaré postres cada día (si em ve de gust).

QUE LA NOSTRA AMISTAT MAI NO S'APARTI
ESPECIALMENT QUAN VE DIRECTE DEL COR!"
---------------------------------------
Una abraçada

Comentaris sobre aquest article

Escriu el teu comentari per aquest article

Patrocinadors

Més articles

Vols llegir més articles escrits per sarralenc? Aquí son els últims articles.

Cerca al meu bloc

Articles antics