| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
SI US DIC ADÉU...
 divendres 26/mar/2010 - 05:13  1026  28
Me n’alegro que el meu adéu al xat coincideixi amb un dia de primavera tant bonic com avui. Es net i clar i, naturalment, els ocells no trencaran l’harmonia del seu cant, malgrat que jo estigui de dol.
Fa mesos que em vaig prometre que quan decidís marxar no faria cap article d’acomiadament. Però la temptació és massa gran i, al cab i a la fi, a mi m’agrada escriure. I Wilde deia que les temptacions són per caure-hi. O sigui que caigue’m-hi una vegada més sense remordiments de consciència.
La primera escena és un sopar d’amics xataires. Hi ha la dona de la que de mica en mica m’he enamorat. No és culpa seva ni meva. Les coses, simplement, són com són. Però ella no m’estima. Tothom s’ho passa molt bé. Jo, no.
Passen més coses que no vull escriure.
Segona escena. Torno a casa totalment destroçat. No vaig a dormir. M’assec a la butaca i començo a plorar com fa temps que no plorava. La meva dona em desperta i em pregunta què passa i jo li explico la veritat. M’he enamorat d’una altra dona i ella no em vol. Ella seu al meu costat, m’agafa la ma i també plora.
Després em pren al llit i ens estimem.
La resta de la nit continuo sense dormir.
Tercera escena. Vaig a buscar les meves filles a música. La meva filla gran em diu que elles no són tontes, que ja saben que pel matí les he acompanyat a l’escola perquè tenia remordiments de consciència d’alguna cosa que va passar amb el sopar del xat.
I afegeix que jo m’estimo més els del xat que els de casa perquè ells sempre van després. Li dic que no digui tonteries. I ella em diu que no és cap tonteria, que compti, el temps que dedico al xat i el temps que els hi dedico a ells. Estic a punt de respondre que no té res a veure una cosa amb l’altra, però no dic res... Es evident que he descuidat les meves obligacions familiars.
Quarta escena. Decideixo no tornar al despatx després de recollir les meves filles – fet i fet, tornava al despatx per entrar al xat – i anar a casa. La meva dona està fent els informes de l’escola i, de tant en tant, em demana l’opinió sobre alguna criatura. La meva filla gran –que s’ha afeccionat a la fotografia- m’ensenya unes fotos precioses que té a l’ordinador. La meva filla petita em reclama per a que jugui al “Uno” amb ella. Collons, jo mai no hagués pensat que fos tan sol.licitat, francament.
Cinquena escena. La meva filla gran em diu que aquests dies de festa la mare i jo hauríem de fer un viatge sols, que ella creu que ho necessitem. Li pregunto si no els hi sabrà greu quedar-se soles i em diuen que no, que està segura que quan tornem tots estarem millor.
Tot plegat em deixa tocat, és clar.
I decideixo que he de deixar el xat, com a mínim temporalment, que he de canviar els meus hàbits quotidians, que no puc perdre el que tinc lluitant pel que no tinc, que el que tinc és meravellós i que he estat encegat idiotament per no veure-ho.
Val a dir que em sento profundament agraït a totes les persones que de manera personal o virtual he conegut al xat. M’he sentit valorat i estimat i he passat estones molt més que agradables. Però ara he de rectíficar un hàbit que en mi ha esdevingut tòxic.
Estic gairebé segur que un dia tornaré, que és el que han fet la majoria de les persones que han marxat des de que jo hi sóc. Jo me l’estimo el xat i seria el normal. Però primer he de posar les coses al seu lloc a casa.
He conegut algunes dones excepcionals aquí dins i us envio un gran petó. Sou magnífiques. També alguns homes excepcionals, no cal dir-ho: sóu collonuts.
Gràcies Bertran pel que m’has donat en aquests tres anys. No es pot pagar amb diners.
A reveure. Us estimo molt a tots.
Tomàs-Maria
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sarralenc |
?Que puc dir?
Thursday, April 15th 2010, 1:44 PM
Saps que tant tu, com a persona, i els teus escrits, com producte teu,
els aprecio i admiro com el que mes.
Tinc dificultat, ara mes que mai, en comunicarme; pero no vull quedar-me callat, com he fet altres vegades, quan no he sapigut com fer un comentari als teus escrits.
El 80% o mes del que dius, en general, es identic al que jo penso; nomes que tu ho saps dir millor.
El que facis ara, crec que es correcte, malgrat els que t'apreciem ens quedem sense poder gaudir del teu humor i de la teva qualitat literaria.
Ens faras molta falta; pero espero que sigui TEMPORAL, i que no duri massa; pero primer, fes el que hagis de fer. Tots els del xat, per molt que t'estimem, mai no podriem substituir el que ja tens a casa teua. !NO DEIXIS QUE RES T'HO FACI PERDRE!
Persi, m'agradara molt poder coneixet, i espero que ho podre fer algun dia, mentres tant, et desitjo lo millor per a tu i a tots els teus essers estimats.
ENDEVANT! i fins aviat!
|
|
MMaria |
Que dir...
Saturday, March 27th 2010, 7:09 AM
Com sempre primer la familia real (que no vull dir monarquica, però si que tens princeses i una reina) i després la familia virtual. Es hora de centrar-te amb elles en recuperar el temps perdut, de disfrutar, de centrar-te amb elles, escoltar-les, ajudar-les, mimar-les... Això serà bo per a tu i per elles, sentir el "caliu" de la llar, d'explicar el dia, de confiar amb l'altra..
Encara que el meu pare sempre diu: dues filles i una mare, tres dimonis per un pare!!! (però sempre ho diu rient, però més d'una vegada crec que ho diu seriosament)
Conclusió, que tinguis bon sort, disfruta cada moment i espero que tornem a coincidir al xat!!
Fins aviat!
M.
|
|
TomasM-Porta |
A veure si m'explico:
Friday, March 26th 2010, 2:27 PM
1. Gràcies pels vostres missatges, mails, comentaris...però no continueu, cony que no em dexareu marxar i ara em convé.
2. Això no vol ser un adéu definitiu. Vol ser com una mena de dieta de xat. Es a dir, que a l'hora que aprofitaré per perdre quilos, també aprofitaré per intentar controlar altres hàbits. Vull que la meva relació amb el xat acabi sent un altra.
3. No dic la data en que tinc pensat tornar per tal de no fer el ridícul, però alguns la saben.
4. No penso trencar cap de les relacions personals que he guanyat.
5. A la gent de la que tinc el mail li continuaré enviant coses, vull dir escrits.
6. I sabeu que estic imaginant: muntar un sopar a la tardor en el que vingui la meva dona. Ara m'heu de fer el favor de ser discrets i discretes, ehhh.
|
|
zinc |
simplement
Friday, March 26th 2010, 8:25 AM
Sempre m´ha costat dir adeu,prefereixo un a re-veure.Sols dirte que crec,personalment ,que la teva desició es molt encertada,intel.igent i admirable,persevera aqui i crec que tens l´exit garantit.
Aixó si!!!!!!,s´et trobarà a faltar,pero resistirém,ja que la teva es una gran causa.!!!!.
Una abraçada i molta sort!!!!
Dolors
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
