| |
VEURE PELS ULLS DELS ALTRES
 dimecres 7/abril/2010 - 04:07  1867  1
Gairebé tothom coincideix en que: l'empatia es una gran qualitat que permet entendre la posició dels altres, i assentar les bases de la solidaritat.
Però no deu ser empatia, això meu. Perque no només em fa posar-me en el seu lloc, sino que, a mès a mès puc veure pels seus ulls, plorar per ells i elles com si ho visqués jo, i sentir ben endins el seu dolor.
Quan vaig aterrar a Vilafranca, després de tota la vida a Hospitalet, fou dur deixar de veure tan sovint als meus amics, i la vida que duia per endinsar-me en un poblet on no hi ha de res, i acostumar-me a aquest desert silent no va ser fàcil.
Vaig apuntar-me a l'associació de poetes, per saber si ells i elles també eren víctimes de la meva hipersensibiitat.
Hi ha d'haver una paraula que defineixi, perquè allà on la gent riu jo ploro.
Per exemple hi ha una seqüència del "diari de bridget Jones" on ella canta la cançò "living alone" absoutament alcoholitzada, la gent al cinema reia, i jo no podia parar de plorar amb e rictus desencaixat, i mirant a terra pel pànic que em produiën que algú veiés les llàgrimes a contrallum.
Mentre la resta reia, jo veia la inmensa solitut d'una dona amb trenta i pocs, sola a casa seva amb una ampolla de Vodka.
Aixi amb la resta, prohibida a LLista de Schlinder, em vaig atrevir amb la Vida es Bella de Roberto Verigni, per acabar amb els ulls coents i el pit colpit.
Quan era petita, davant d'escenes de Violencia o de suspens, em tapava la cara amb un coixí i esperava que el meu germà digues:
-Ja!- quan havia passat l'escena, a ell li pasava igual però quan la tendresa era extrema, aquel punt culminant en la que el noi acarona el serrell de la noia després del patiment de tota la pel.icula, aleshores era jo qui amb ulls plorosos deia:
-Ja!-.
Hi ha d'haver una paraula d'aquest defecte meu, el meu patiment no pot ser mai una virtut. Per a definir com es diu quan veus pels ulls dels altres.Crec que aquesta paraula "com es digui" està relacionada amb la meva forma d'expressar-me.
Algu m'ha dit:
"la teva escriptura es un paper xop d'anima, per més important que siguis no canviis mai!", i penso que això no ho puc canviar perque tinc "un defecte com es digui" que em fa fràgil davant des altres, quan en realitat sóc la dona més valenta del mon.
Us abraço.
www.youtube.com
Extret del You tube
|
Contactes
Registra´t
