...La terra que ha envoltat les teves tendres arrels, les ha amarat la seva ànima i s’ha fos amb la teva sang, sempre l’estimaràs, la terra, les arrels. Estirat les teves arrels, guarda-les al cor, carrega-les a l’esquena, com la mare nòmada carrega l’ésser més estimat. Només aleshores el món sencer serà la teva terra...
Fragment del llibre Arrels nòmades, que vaig escoltar l'altre dia... em va encantar