| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de kimberlic
|
|
| |
Comunicació II
 dimecres 2/abril/2008 - 10:22  577  2
Comunicació II
El cas es en qüestions d’amor alguns inconscientment, i d’altres expressament establim una estratègia per arribar al cor d’aquell o aquella que ens importa.
Fins ara sabia resseguir el camí, potser es per que aquells que m’importaven eren del tot previsibles, (si us plau no penseu que mes les dono d’intel.ligent) es tan sols un defecte professional conec prou bé algunes persones.
Ara m’he quedat sense estratègia es talment com quan em feien escacs mat a l’escola i s’acabava el temps, sento aquell somriure prepotent i a mitja llum que em mira de fit a fit lluint la seva victòria.
Podria pensar-se que no lluito prou que sóc de mena fugissera i m’aïllo en la meva imaginaria, però crec que assolits tots els coneixements d’escacs que el meu cap es capaç de retenir, no guanyaré mai aquesta partida, i ja sé que el més important es participar, però començo a estar cansada de ser tan participativa i endur-me a casa un trist premi de consolació.
UNA ABRACADA
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Lauren |
Paradoxes.
Wednesday, April 2nd 2008, 11:57 AM
Hola, Kim:
el més trist és que sempre hi ha persones que, amb estratègies seguides fredament, aconsegueixen tot allò que volen. No ven el mostrar sincerament allò que sents. I els premis de consolació, paradoxalment, mai consolen. Doncs, pel que fa a l'Amor, tan sols hi ha victòria o derrota.
Alguns i algunes, a base de derrotes, hem adoptat formes diverses de consol i ens aferrem a allò que diuen,que en aquesta vida qui no es consola és perquè no vol. El cert és que, amb el pas dels anys, de vegades, en mirar enrere una s'adona que certes derrotes, en el fons, foren el millor que ens podia passar.
Magre consol.
Una abraçada, guapa!!!
|
|
stikaqui |
i tant que t'entenc !!
Wednesday, April 2nd 2008, 11:00 AM
hi ha una pintura de Balthus que em va enamorar quan la vaig veure en una exposició. m'ha fet pensar-hi el teu escrit (miraré de penjarla). Va ser un sentiment molt proper al teu i descobrir que algú l'havia plasmat en un quadre... un nen i una nena juguen a cartes, damunt d'una taula, contat així només, sembla res però si hi poses atenció descobriras que a la nena se li veu tot el joc i ell amaga una carta... em va frepar, m'agradava i no sabia per què, va ser més tard que em vaig adonar que sovint hi ha gent que funciona amb cartes amagades,i, és clar, sempre guanyen... i jo feia temps que anava mostrant el meu joc. Tantmateix m'estimo més anar de cara, no creus? Molts petonets.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
