| |
Vaja temps que fa....Estic fart del temps del rellotge,prefereixo viure en temps real
 dimecres 14/abril/2010 - 08:56  1115  0
Quan recordu la meva infantessa,quan miru el temps dels avis....
Com pot ser que tot el que he apres de la meva familia,sigui ara tant irreal...
Varem pasar una guerra,deian l'avi i l'avia...
Ells mai sortian de viatge,sempra am la despensa plena,d' arros i galetas...
de cafe i de pasta de blat....am farina sucre i litines.
Amatgazemant cupons i bossas de plastic....taperwares i pots de vidre...
Per dutxa un gran cubell de metal,calentan aigua am carbo...
...a la cuina economica.
Prenen per al mati el primer cafe,..com si fos l' ultim.
Recordan.me la guerra la fam i les cares tristas de la poblacio.
Sucan el pa am aigua o am llet ,sempra justeds de tot...sempra tan pulcres.
Treient diners dels seus estalvis,comprant als reis mags i portan.me,al zoo.
Una vegada tambe....pujan al teleferic,fins montjuic.
Fuitx de las broncas,tu ves per un altre cami.....
No frecuentis malas companyas.....
Vusca una bona noia i casati...
Tots els seus concells,els seus records,varen anar pasant a poc a poc a mi.
Dons els frecuentave un cop minim per setmane de manera cuasi religuiosa...
I anave tot sol...sempra content...una vegade als avis materns i una altre als
avis paterns....de vegades dos cops per setmane....va sortir de mi.
Aixi durant mes temps del que recordu....durant anys....mai em vai, ni tan
sols,planteixar el fet de deixar d'anar.hi.
Era per a mi, tan enrriquidor...que sols am sentar.me duran horas a berenar en un
costad de la taula,sols veient a la avia fer las seva cosas
o l'avi lleguin o pintant,ya m'omplia del tot.
La meva tieta de berga....a la guerra es va casar i el seu home va tindre que anar
a lluitar hi ha morir,tb...Dons ella desda els 21 anys fins als 87 que va morir...
mai mes va estar am ningun home,en record dell .
La meva besavia,que vaig tenir el plaer de coneixar,era herbolaria i mai
ens varem costipar m'entras ella vivia,Feia una barreixa d'herbas,
que ella mateixa,portave des bosc...
Am tot aixo,ving a dir que abans la gent respectave molt els sentiments
i que ara s'ha perdut.
Que jo recordu el meu pais com el dels meus avis i veig que ningu fa cas de res....
Sensa respecta,un problema porta a un mal entes i les parelles es desfan
com un llaç ,al ball de gitanes...
Estem tots mes nerviosus i em perdut el respecta per las paraulas...
En aquets moments,en que tot trontolla i que cadascun fa la seva.
Em destar mes tranquils que mai, escoltar
les necesitats dels altres i fer .las nostras.
Apoyar a qui realment val la pena i tindra la ferrea conviccio,
de la nostra identitad.
|
Contactes
Registra´t
