| |
El primer pet.
 dijous 15/abril/2010 - 08:52  1690  2
Son d’aquelles coses que alguns van deixant per fer,altres ho fan aviat i alguns(ja son morts) aguanten tota la seva curta (naturalment) vida,es el primer pet en parella,al llit,sota llençols o edredo,es aquell moment entre por i vergonya pero alhora satisfactori,un pet de mongetes seques,dens,que casi es pot palpar dintre l’habitacio,un pet persistent,que aguanta 10 minuts incrustat al teu olfacte i evidentment al de la parella,es un instant de sinceritat,de dir aqui estic,aixo soc,i aixo es el que em surt de dintre,aixo es meu,com moltes vegades sera teu tambe,perque soc aixi d’altruista,lo meu es teu tambe,es que de fet una relacio no agafa el seu punt algid de confiança,fins que no ens coneixem en profunditat,en tota la profunditat del nostre cos i l’anima que a cops sens escapa,no es pot viure en una mentida eterna,no hi ha ningu sobre la faç de la terra capaç de guardar-se sempre mes de tirar-se un pet,i si aixi es,desconfieu amics,desconfieu molt,si algu es capaç d’amagar aixo,es capaç d’amagar qualsevol cosa...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
