| |
Si la confiança fes fàstic la desconfiança em dona por........
 dilluns 19/abril/2010 - 07:12  867  2
Quan estem en un estat d'ànim de confiança sentim que no hi ha res de què preocupar. Actuem des d'una sensació de seguretat i tenim una expectativa positiva del futur. L'estat d'ànim de la confiança sorgeix davant una interpretació d'un futur que ens sembla previsible i tranquil•litzador, la qual cosa, i aqui rau el quid de la qüestió, no vol dir que els resultats siguin els desitjables, la confiança pot tindre valors positius o negatius: “Tinc la confiança que aconseguiré tal fita, per tal cosa m’hi llenço”, “Tinc la confiança de que tal fita es inabastable per lo qual, m’ho miro de lluny, per molt que em foti”.
L’autoconfiança absoluta es una quimera, aixi que serà de savis, admetre alla ON ens podem ficar i allà ON millor no ficar-la...........empassar-se el segon es on rau la veritable saviesa.
Si vivim en la desconfiança de que allò que intentem fer, gaudir o viure ho podrem assolir, estarem vivint amb la por al cos o al la mes absoluta de les ignoràncies, amb resultats prebisibles.
Així que, saber ON i QUIN tenim un problema NO es pas el primer pas per solucionar-ho (sento contradir a Paulho Coelho), sinó admetre que hem de viure amb la confiança de que algunes de les nostres fites no tenim mes remei que descartar-les i lluitar per les que ens queden.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
