| |
Connexions
 dilluns 10/maig/2010 - 04:01  1016  8
Tota historia te un principi i un final, aquest cop us explcaré una historia amb princpi pero sense final...és una projecció d'una parella de persones i les seves pors.
La ciutat és buida, el poble està ple. Picara viu a la ciutat, té una vida ejemplar, cosa que pocs poden gaudir, gràcies als alt càrrecs del Govern, que intenten enfonsar cada dia més a les empresas que ens donaven de menjar. En Kamacu, viu al poble, enpobrit de llocs de treball, lluitant per la seva existéncia, com cada un dels obrers que abunden el poble.
Un dia, la vida d'aquestes dues persones els i va fer un gir de 360º. En un viatge de negocis, per part de la Picara, va visitar el poble d'en Kamacu. Tot semblava normal fins aqui, fins que ella mentres esperaba la visita del següent client, va aprofitar i fer un cafetó. Just en aquell moment, just en aquell lloc, van coinicidir tots dos. En un moment donat, les dues mirades es van creuar, fent que s'encengues una flama al interior de cadascú; de la cual ells dos es van sentir per un moment traslladats a altes esferes.
Tan la Picara com en Kamacu, tenien un passat complicat, la vida els hi havia obert els ulls, caminaven per camins de puntxes i tenien que anar amb peus de plom. Tot i aixi, l'atracció que hi habia era tan exuberant, que per un instant es van deixar portar per el moment. Aquell dia va esclatar d'una manera màgica, sense preveure el resultat final que els hi depararia.
Els dies següents van ser una montanya rusa de sensacions, connexions, un boom que no paraba...amb una intensitat tan gran, que en pocs dies van conectar de tal manera que ja semblava que es coneixien de fa molt de temps. Tot i aixi surgien dubtes, perque no sabien que pasaria si tornant a quedar, apareixeria aquella màgia que els envoltava. Aixi que sortirian de dubtes un mes després.
El dia va arribar, les profecies es cumplirian, aniria tot sobre rodes, ella més precavida, ell més suelto, un dia suau, tranquil, va començar tot molt bé, incluyent un repte (duel) que els marcaria com autentics lluitadors. A cada pas que pasava en el dia, s'acostava la tarda i entre pluja i no, van decidir compartir sensacions, i sobretot conectar de manera natural per viure un dels dies que estaba forjant moment a moment el contacte mutu. Arribant inclús a pics de baixada i pujada bastant escabrosos. Però que va acabar de una manera més que idonea, de la cual van compartir la màgia que tan els habia unit.
Un altre dia que s'habia acabat, i un altre que començava de nou, sense saber que els depararia el destí, el futur, res. Simplement tenen com a objectiu viure el dia a dia, disfrutar-l'ho, viure'l, sentir-l'ho.
Próxim objectiu: La Picara i en Kamacu, no sabien del cert quan es tornarien a veure, però tan un com l'altre sabien del cert, que ben aviat sería.
Continuara.......
|
| |
|
Contactes
Registra´t
