| |
Connexions: Part III
 dimecres 26/maig/2010 - 10:04  2205  5
La unió de dues persones cada cop era més profunda...
En un mar de somnis, de fantasia i màgia, hi han dues persones que s'han creuat, que les seves vidas han agafat uns camins inexplorables.
L'amor feia bojeries, com sempre ha sigut. I per repetir la jugada, els dos van tornar a quedar un dia laborable, sacrificant una part del seu dia per retrobar-se en un bany de sentiments. Passejant a la vora del mar, van passar una tarda de somni. Disfrutant d'un passeig del que al seu voltant es va crear una bombolla, de la que feia desaparexiar la gent, els carrers i tot el que estigues fora d'ells, en el cual no sabien que existia el exterior. I el dia el van acabar, de la millor manera possible i no és un altre que un dia ple d'amor i sentiments compartits.
Dos llunes després, va arribar el dia que esperaven desde feia una setmana, va arribar el dia que no tenien previst que fos més del que habien sigut fins ara els seus encontres. Contra tot pronóstic i sense planing, el dia va ser "El dia", va ser el dia que marcaria una connexió mutua alucinant. Junts van viure un dels dies mes macus que habien passat fins ara, van viure un dia pletóric.
Adentrant-se en una muntanya, van descubrir una caleta petiteta i apartada de la civilització. Allí amb tota la voluntad que portaven de viure un dia màgic, van anar succeïnt moments continuament de rica i dolça nostalgia, un amor floria entre ells de tal magnitud, que va ocasionar una de les tardes més belles i compartides que mai havien viscut. Un apat expléndid acompanyat d'una vista preciosa, un camí de a cau de mar, un amor verdader, dues persones vivint un dia tan real com la vida mateixa, el resultat va ser un dia increible, amb ple de moments grabats a foc a la memoria de cadascú, amb situacions plenes d'energia i vida, amb instants marcats per unes pauses que feien creixer una felicitat enorme dins seu.
Un dia tan romàntic com el que estaven passant, el van fer allargar, cada moment següent, continuaba sent igual de màgic i dolç com el primer, un passeig per la muntanya acompanyats d'una dolça melodia, un aire fresc i ben alimentat acompanyats d'una brisa de tranquilitat en un passeig maritim ric de felicitat i nocturn d'amor.
La nit era jove, el dia continuava i els dos enamorats continuaven el seu trajecte del que seria el dia més auténtic que haurian passat.
Unes pocas hores separaven un altre dia acompanyat d'instants apoteósics, aquest dia van apretar el gas del amor, i van fer revolucionar una mica més el dia, sempre mantenint el ritme romàntic que havien aconseguit desde el primer moment. Tan en Kamaku com la Pícara, actuaven com si tot fos el més normal, com si les seves vides portessin temps unides, i amb aquesta intrépida valentia, van agafar i al mar van anar. Un bany es va convertir en un nou aspecte de dolçó entre ells dos, a continuació una passejada a peu de mar, van reactivar l'energia per continuar la tarda que un final tindria.
Amb un canvi de vehicle, van fer una passejada per unes terres braves, una frescor els hi arribava a la cara i unes vistes es menjaven el seus ulls. No volien acabar el dia sense acaba passejant per un territori selvàtic.
Però com tot té un final, de moment aquí no podía ser menys, i van tenir que separar-se una vegada més. Amb una despedida més que costosa, van aconseguir fer tal acte amb un esforç d'impoténcia, però realista. Cadascú té una vida allà on viuen. I així tenia que ser.
Tot i així, els plans entre ells dos, no paraven d'augmentar, i continuaven feliços del amor compartit que tenien entre ells dos.
Però...
Al dia següent, un moment de fatiga, de pesadesa, d'agobiament, d'incertesa, va crear un mal estar...
I... ¿Que pasarà? ¿Continuaràn? ¿Haurà sigut un petit batxe en una relació duradera? ¿Es el final d'un conte idílic? ...
Continuarà...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
