| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Últim article del bloc
|
|
| |
Abel
 dimarts 21/abril/2015 - 12:53  2936  8
Tots els docents en parlem, la majoria estem totalment indignats i farts de sentir «que si la víctima, que si l'heroi...», poden dir el que vulguin però el cert és que un company ha mort fent la seva feina. Hi ha algú que sigui culpable? No ho sabem del cert. En tot cas, per a mi hi ha uns clars responsables.
També estem farts de parlar-ne, de les retallades, els docents. Però normalment aquestes queixes no són escoltades ni per la societat ni pels polítics. El cert és que ens sentim força abandonats. M'imagino una comunitat idíl·lica on el govern no imposaria que puguin haver-hi fins a 35 alumnes per aula sent 5 d'ells de necessitats educatives especials (amb algun tipus de deficiència física o psíquica, amb trastorns psicològics o d'aprenentatge, nouvinguts o de contextos socials desfavorits). Tampoc aniria augmentant les hores de feina del professorat per aconseguir que menys fem més i poder estalviar-se una pila de sous, entre ells els dels psicopedagogs dels centres i els de l'EAP (Equips d'assessorament i orientació psicopedagògica). Tampoc seguiríem tenint que esperar 15 dies per a que es cobreixin les baixes mèdiques dels companys, fins i tot en els casos de que estiguin assabentats de que aquestes es produiran, ni assumint que si s'acosta un pont no ens arribarà cap substitut fins després d'aquest.
Llavors en parlem a la sala de professors i expliquem les nostres vivències: la classe on els alumnes el millor que et deien era «esto es una puta mierda», la companya que va ser agredida, el fet de tenir nois i noies totalment desmotivats pels estudis als que no podem donar resposta en una aula ordinària, que els pares ens facin servir de guarderia pels seus fills fins que tenen els 18 anys... i anem afegint. Encara sort que la majoria dels nostres estudiants estan força ben educats i alguns d'ells fins i tot són encantadors, això ens permet fer i gaudir de la nostra feina.
Ara tots es fan la foto mentre resten en silenci un minut, ens diuen que la relació alumne-docent ha de ser d'estimació i, per rematar, es volen gastar els diners en crear una comissió per prevenir la violència als centre docents. Indignant. No fan més que demostrar-ho, l'escola pública no és una prioritat per a ells. Realment volen invertir diners en alguna cosa útil? Que comencin a donar-nos els mitjans, especialment humans, per a poder fer la nostra feina. Deixin de retallar en ensenyament!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
tati77 |
Quim i Joki
Wednesday, April 22nd 2015, 11:59 AM
Primer de tot, també a tu Sudn, gràcies pel comentari. Comparteixo amb vosaltres la opinió de que tenim alumnes escolaritzats que l'única cosa que fan és perdre, i fer-nos perdre, el temps als docents i als seus companys d'aula (a part de, en alguns casos, generar situacions de conflicte més o menys greu). Les possible raons? Suposo que moltes: estan sobreprotegits, no estan acostumats a que se'ls exigeixi res, estudiar no garanteix tenir feina en el futur, realment no els hi agrada estudiar (i tot i que els seus pares ho saben ens fan aguantar-los el màxim de temps possible)... i podríem seguir amb la llista tot i estar fent suposicions al respecte.
La realitat? Estem obligats a tenir-los allà ja que el sistema no els/ens dóna més sortida. Si que hi ha els PQPI (Plans de qualificació professional inicial, ara li han canviat el nom però no recordo el nou) destinats als alumnes que no es podran treure l'ESO i estan a punt de fer els 16 anys, però hi ha molt poques places i molts es queden fora.
En el cas dels alumnes amb transtorns varis, per mi està clar que integrar-los en un aula ordinària seria el millor per a ells sempre i quan realment els puguem atendre com cal. Vaja, més professionals especialistes que els puguin tractar i acompanyar (vetlladors, psicopedagogs un altre cop..). Els professors som el primers que la patim, la bonica "atenció a la diversitat", fem el que podem però no el que caldria.
LLavors cada dos per tres, de fet cada quatre anys, el nou govern de torn es gasta els diners en canviar la llei d'ensenyament però després no inverteix en recursos. De fet cada cop en tenim menys. I nosaltres seguim fent el que podem.
|
|
tati77 |
Reflexions i una mica de dades
Wednesday, April 22nd 2015, 11:38 AM
En cap cas afirmo que l'agressió, o millor dit assassinat, sigui el resultat directe de les retallades però si que hi tenen a veure. O podrien tenir a veure, de fet mai sabrem la veritat del que va passar en aquest cas concret. M'explico:
Molts dels trastorns dels menors es detecten en les escoles i instituts (estem moltes hores amb ells i veiem coses que no sempre es veuen a casa). Si les retallades fan que menys docents facin menys feina, això vol dir que tenim menys temps per atendre a l'alumnat i a les famílies. Si també es retalla, com es fa, en els especialistes psicopedagògics i els serveis externs és més difícil atendre i/o detectar el que no va bé en un alumne. Si un especialista de l'EAP només pot visitar un centre cada tres setmanes poca cosa pot fer i aquí sumem les llistes d'espera quan és un cas que requereix una atenció mèdica.
Us passo un text redactat per un company psicopedagog:
L'EAPPP (Equip d'Atenció Precoç al Pacient en risc de Psicosi), intervenia de manera comunitària i preventiva i integrat a la xarxa pública de Sanitat a la zona de Navas/ Maragall, al mateix Joan Fuster, fins que es va tancar el servei al 2011. Jo intervenia com EAP també a la zona, fins que es va suprimir la plaça que ocupava i se me va recol·locar en una altra zona. Des del 2010 he fet servir les eines que van compartir amb mi l'EAPPP en altres zones on he intervengut, i fins i tot he recomanat el servei, que un cop tancat a nivell públic, segueix oferint-se amb la mateixa estructura com a servei privat. A l'article diu:
Organización asistencial: prevención y detección
El trastorno psicótico resulta difícil detectar y tratar cuando solamente han aparecido algunos síntomas en positivo. La presencia activa de delirios y alucinaciones no tiene por qué alterar los comportamientos externos aunque los procesos internos de pensamiento lo estén. Sólo los seres cercanos a la persona que sufre detectan estas situaciones. Los padres se lo pueden explicar a los médicos y enfermeras, algún profesor sensible observa alteraciones no frecuentes y algún amigo del que sufre se lo explica a un tutor. Pero en las fases iniciales pocas personas reconocen que les están sucediendo fenómenos de pensamiento extraños a ellos mismos, siempre que conserven esa capacidad de autoconocimiento. En definitiva, no acostumbran a consultar.
De ahí la necesidad de disponer de dispositivos que detecten los Estados Mentales de Alto Riesgo (EMAR) de psicosis, es decir, a los pacientes que son claramente sintomáticos y necesitan algún tipo de ayuda, incluso aquellos que no reunirán el criterio de diagnóstico de esquizofrenia según los manuales diagnósticos y que serán susceptibles de otros diagnósticos de salud mental (Yung, 2007). Por estos motivos el EAPPP se presenta como un servicio destinado a captar a aquella población que ni tan sólo consulta en los dispositivos de salud mental comunitarios y se ofrece como una “puerta de entrada” más para la red de salud mental.
http://www.temasdepsicoan alisis.org/una-experienci a-de-prevencion-y-detecci on-en-la-comunidad-de-la- psicosis-desde-el-modelo- de-comprension-psicoanali tico-y-comunitarioel-equi po-de-atencion-precoz-al- paciente-en-riesgo-de-psi cosis/
I aqui es detalla com es va tancar només va arribar el Boí Ruiz a la Conselleria de Sanitat Nota final
Como se anunciaba al inicio de este artículo, este servicio fue clausurado por la gerencia del Instituto Catalán de la Salud (ICS) el 30 de Septiembre de 2011, con el conocimiento y aceptación del Programa de Atención a la Salud Mental y Adicciones del CatSalut. Los profesionales que allí trabajaban, algunos, fueron recolocados y a dos de ellos se les amortizó su plaza, lo cual comporta la pérdida del puesto de trabajo sin derecho a contraprestación económica.
Se intentó evitar el cierre argumentando los beneficios cualitativos y cuantitativos del servicio. Los cualitativos se desglosan y son fácilmente deducibles por lo expuesto en este artículo. A nivel cuantitativo el mejor argumento es la disminución en un 20% de las hospitalizaciones de personas con diagnóstico de esquizofrenia y otras psicosis en las tres Áreas Básicas de Salud con las que trabajaba el EAPPP y el ahorro del gasto sanitario e interdepartamental que ello supone.
Pero ni los argumentos expuestos por los profesionales del EAPPP, ni la presencia en los medios de comunicación, ni las adhesiones al manifiesto elaborado a raíz del anuncio del cierre evitaron este acto. En total hubo 960 adhesiones. Más de 300 psicólogos, de 150 trabajadoras sociales, de 70 enfermeros, de 60 educadores y profesores, de 50 psiquiatras, de 50 médicos y centenares de personas profesionales de otras disciplinas y familiares de personas afectas de algún tipo de trastorno en salud mental manifestaron su apoyo. Algunas sociedades científicas, así como la Federación catalana de asociaciones de familiares y personas con problemas de salud mental, también escribieron sendas cartas en contra de esta medida. A todos ellos expresamos nuestra gratitud, a nivel personal y en nombre del resto de integrantes del EAPPP, por el apoyo recibido antes, durante y después de este triste acontecimiento.
|
|
sudn |
Perdoneu que m'hi fiqui
Wednesday, April 22nd 2015, 7:23 AM
Jo no tinc cap relació amb la docència, més que alguna amiga mestra, però no estic d'acord amb el que expliques.
De fet, el teu escrit em sembla una mica demagog, perqué no entenc que s'atribueixi aquest fet tant desgraciat a les retallades ni a les condicions amb qué heu d'afrontar la vostra feina. Estic d'acord amb que la situació a l'ensenyament públic és lamentable, i que cal reforçar tot el sistema educatiu donant-vos eines i personal per fer-lo tant bé com sigui possible, però el fet d'ahir és un accident desgraciat perpetrat per un nen malalt no detectat. També entenc que no és tasca vostra detectar aquests casos, sinó dels pares.
De totes maneres, tot el meu suport a la comunitat docent i tot el meu rebuig a les retallades en aquest sector tant important de qualsevol societat. El principal error, crec jo, és obligar a estudiar a aquell que no hi té cap interés, només portaran problemes als que sí que ho volen.
|
|
joki |
tens raó tina
Tuesday, April 21st 2015, 6:07 PM
Tot i que jo estic a FP de grau superior, i no pateixo agressions comparables a les que pateixen els professors d'ESO, si que soc conscient de l'enorme dificultat que té sobreviure com a profe a aquest nivell educatiu, que comporta una gran pressió, estrés i responsabilitat.
A més tal com tu dius, els de la pública, hem estat sotmesos a unes retallades molt més importants que els de la concertada, pel fet que, tan el govern espanyol com català, prioritzen l'educació privada per la seva ideologia dretana.
Mentrestant, la política del DEPartament és d'ocultar tota aquesta conflictivitat i fer veure que tot va bé, i no hi ha problemes.
Sincerament, crec que el col.lectiu professional docent ens hem de valorar més, especialment els de la pública, que som els que hem demostrat de forma objectiva davant d'un tribunal imparcial els nostres coneixements sobre la especialitat docent i la nostra capacitat pedagògica, cosa que sabem que en la concertada de vegades es tracta de demostrar qui sap fer millor la fel.lació al director/a.
Finalment, tot i que no sembli una opinió gaire progre, que l'ensenyament ha patit de massa bonisme, esperant que posant nois i noies molt diversos amb motivacions molt diverses, s'integrarien dins d'un grup i progressarien tots junts. De vegades, hi ha gent, que simplement no està en el lloc adequat quan se l'obliga a estar en un IES.
PD. No contestaré als miserables xenòfobs racistes que aprofiten la mort d'un company per atacar l'educació pública.
|
|
quim_c |
En la meva epoca............
Tuesday, April 21st 2015, 5:45 PM
Si com dius tu: "Llavors en parlem a la sala de professors i expliquem les nostres vivències: la classe on els alumnes el millor que et deien era «esto es una puta mierda», la companya que va ser agredida, el fet de tenir nois i noies totalment desmotivats pels estudis als que no podem donar resposta en una aula ordinària, que els pares ens facin servir de guarderia pels seus fills fins que tenen els 18 anys... i anem afegint"
Els professors enviaven a casa al alumnes per 15 dies o més, teniem un respecte pel mestre (sobretot els pares) i qui la feia la pagava, erem 45 a classe, crec que hem pecat de BONISME, i ara tenim un 30% d´alumnes que simplement NO volen estudiar, per l´altre banda 30% qualificats arriben a titular-se en la Universitat. Al mig el no res, el desert................La culpa? estic segur no hi ha una unica rao, ja pots possar diners si no hi ha interés per apendre, tanquem veles estarem llençant diners
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
