| |
idealització o acceptació de la parella real?
 dimecres 7/agost/2013 - 01:46  1941  3
Moltes persones esperen que la seva parella les faci felices, i això és font comuna d'equívocs.
La parella no dóna la felicitat, per si mateixa, perquè la veritable felicitat és la connexió amb el batec de la vida.
A través de la parella tindràs intimitat, sexualitat, tendresa, vinculació, sentit de pertinença, confrontació, creixement… i si es porta bé t'aproparàs a un tipus de goig però la felicitat és una altra cosa: és un estat. La parella et pot donar felicitat, però no pot fer-te feliç, és un matís important.
Algunes parelles són capaces d'albirar realment a l'altre i, a partir d'aquesta visió de la realitat, aprendre a estimar-la. D'aquesta manera, s'obren a la possibilitat de triar seguir endavant i construir un projecte comú de relació.
I la gran tasca consisteix a aprendre a estimar, integrar i gaudir la realitat entre tots dos, mentre ens acomiadem amb afecte de les nostres idealitzacions, potser per descobrir, meravellats, que el lliurament a allò real multiplica i refina la nostra alegria interior d'una manera que ni tan sols podíem somiar en les nostres millors fantasies.
Hi ha alguna cosa que ens faci més feliços que ser estimats realment tal qual som?
Podem donar-li al nostre ser estimat un regal millor que estimar-ho en la seva realitat, tal qual és?
No és el que tots desitgem donar i rebre?
En aquest sentit, l'amor de parella és un repte progressiu d'amor a la realitat, a la realitat de l'altre i a la realitat d'allò que la relació fa possible o ens nega, almenys mentre la seguim triant.
Traducció lliure del llibre"el buen amor en la pareja" de Joan garriga
|
| |
|
Contactes
Registra´t
