| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Últim article del bloc
|
|
| |
desebut del matrimoni
 diumenge 28/juny/2015 - 03:31  2020  2
Bones,,,primer de tot no vull que penseu que soc un cregut o que no respecto al esser huma,,,sino que simplement despres de donar el fetge a la relacio dins el matrimoni,em don compte que ja no vull establir cap mes relacio estable.I sabeu pq? Pq no em vull sentir mai mes infravalorat per ningu.Tal com soc magrado,,tal com soc m,estimo molt i simplement ARA VULL VIURE. Sempre sota el maxim respecte i maxima complicitat amb la dona que em faci sentir home amb llibertat i sense complicacions.Vull dir que la dona que vulgui jugar,riure o simplement saborejar el silenci amb mi, dons aqui em te.Insisteixo,,,soc un esser tranquil i molt molt apasionat entre respirs de dona.
Enfi,un petonet a sabor a complicitat mutua. Muaks
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
pertu |
SENTIRSE ESTIMAT
Friday, August 21st 2015, 3:08 PM
Benvolguda Nuka,
primer de tot agrai-te de tot cor els minuts que mhas dedicat per la meva reflexió sobre em meu escrit al meu blog. He de dir-te que jo tambe necesito sentir-me estimat amb la complicitat necesaria per poder compartir l´amor amb un esser que sigui com jo...vul dir un esser que senti apasionadament como jo. La diferencia que es que a dia d avui no vull tornar a formar una parella degut al meu mal estar en parelles anteriors. Ara em toca viure,,,ara em toca sentir-me lliure,,ara em toca estimar de manera racional, respectuosa i apasionada pero cadasqu a casa seva. M´entens?. EN fi bonica,,,t envio un petonet molt suau a sabor a la brillantor de la llum de la lluna sobre la mar. Muaks,
|
|
nuka |
refelxió
Saturday, July 18th 2015, 8:55 AM
Jo tinc 43 anys, en fa 23 que estic casada, tinc dos fills un de 16 i un altre de 20, no he fet res més durant els anys de casada que donar i donar, estimar i estimar i acceptar i acceptar, lo bo i lo dolent de l'altre, sense retrets, sense baralles i que ha passat......
Que he trobat ? que la meva parella busca il·lussions perdudes pel cami i no amb mi, que l'acceptació que jo he fet de la persona i la convivencia amb lo bo i lo dolent, ell no ho ha fet, que tant sols buscaba sentir-me estimada i estimar i avui no ho sento, que trist.
Crec que el problema és l'acceptació, la necessitat en una etapa del matrimoni de retrobar sentiments perduts impossible de tornar a reviure amb la teva parella però si amb altres..........lògic però i després què?
potser tens sort i et tornes a enamorar i vius la resta sent molt feliç o potser t'espera la soletat.............quin dilema oi? només tinc una cosa clara soc una persona que necessito estimar i sentir-me estimada i soc incapaç de viure amb algú que no me'n faci sentir
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
