| |
La noia vestida de verd, i 2
 dilluns 27/octubre/2008 - 05:08  1973  1
... ella començà dient: Hola Josep, pensaràs que estàs somiant però no, sóc real i existisc encara que no em pugues tocar. Jo vinc d'un altre món però aquell altre món és a dins d'aquest per més que no ho semble. M'agrada anar vestida de verd perquè és el color que m'identifica i també, i no ho se, diuen de l'esperança. - Josep estava agafat a la cadira i amb els ulls com dos plats observant-la i escoltant-la -; el meu cor està ferit de mort però alguna cosa em diu que no m'ature i tire cap endavant, al meu món també passen aquestes coses. Se que tu tens bon cor i que el tens obert per quan t'arribe la teua esperança. Tots ens necessitem els uns als altres, per un minut, per una hora , per un dia o per tota la vida. - Josep estava bocabadat escoltant-la - i ella continuava dient; tu també em coneixes però tampoc saps qui sóc i algun dia potser que ens trobem i fem una bona amistat, de debò, autèntica. La tristesa no és bona companya de viatge i si la podem deixar al terra tot anirà millor, Josep has de ser fort per afrontar el present i el futur, no és gens fàcil i més encara si ho has de fer tot sol, però depèn de tu, només de tu. I va desaparèixer. Josep va començar a teclejar per vore si podia recuperar-la però no va ser possible, ell ho sabia. Va desconnectar l'ordinador i se'n va anar a dormir; un cop al llit no parava de donar-li voltes a tot allò que havia ocorrit, com era possible allò tan fantàstic que havia vist. Al dia següent va continuar la mateixa rutina diària fins que va arribar la nit i va engegar l'ordinador. Ara va al Youtube, ara descarrega música, ara entra al xat; - hola bona nit -, - hola com va?- , - bé, és el primer cop que entro - , - jo ja fa uns mesos, m'agrada el teu nick perquè quan entres... FI - dedicat als somiadors desperts -
|
| |
|
Contactes
Registra´t
