| |
Crec q et dec una abraçada
 dimecres 25/agost/2010 - 12:53  76  0
Avui m’he despertat pensant q et dec una abraçada, i fa molt temps que te la dec, és el minim.
Saps? Ets una d’aquestes persones especials, de les quals n’hi ha ben poques (3 nois són els q tindran sempre un raconet molt especial al meu cor, i tu ets un d’ells), i això mai canviarà; ets especial per haver estat amb mi en aquells moments dificils, per haver aparegut de sobte, enmig de la tempesta, i haver-te quedat un temps al meu costat, quan els dies eren tan durs, per haver-me recolzat quan caure era tan fàcil, per ser allà, insistent, atent a tots els meus moviments, sense q ni una vegada em calgués buscar-te ni demanar-te res, pq, en aquells dies, abans q jo pogués obrir la boca, tu ja erets al meu costat, o almenys, és així com ho recordo.
I saps? Només són aquests els moments q vull quedar-me. Són aquests els moments que fan de tu algú especial, els mateixos que em fan perdonar i gairebé oblidar el q va passar més tard.
Així q, et segueixo devent,com a minim, una abraçada…
I…tot i sabent q allò és molt dificil q pugui repetir-se, ja q el temps ens ha anat allunyant, ja saps q et segueixo trobant a faltar. Tu a mi tb, ho sé. És una llàstima q amb això no n’hi hagi prou.
|
Contactes
Registra't
