| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Últim article del bloc
|
|
| |
Desesperada, Josefina
 dimarts 14/abril/2009 - 08:47  1863  2
On ets, Josefina, preciosa? Sento que la meva ànima s’està podrint per dintre. Sento que els tèrmits de l’amor m’estan devorant per les venes. Necessito purificar-me carnalment amb tu. Ni tan sols la meva casa és la que era quan tu hi eres. Jo i la meva altra germana cada dia estem agonitzant més i més a causa de la teva llarga absència als nostres cors fraternals.
La casa està desordenada. El llit està sense fer i tinc por. Els coixins de les cadires pel terra, gairebé caminen sols. Les escales semblen la boca de l’infern. La xemeneia desprèn un olor agradolç, no vull pensar què hi ha. La meva germana petita volia treure-hi el cap per veure què hi ha, però no l’hi he deixat, massa temor recorre les meves entranyes.
Ella creu que el que s’hi amaga dins el camí de la llar de foc enlaire és algun ésser fantàstic que obsequia llepolies a la canalla. Jo li dic que no fantasiegi. Que deu ser el sofre que s’ha ressecat i amb la humitat, de no netejar-la ni passar-hi ni tan sols un plomall, ha adquirit aquesta flaire agredolça.
La nostra, la meva Josefina vull que torni. Ni tan sols la presència del Sr_Ramon em farà oblidar la meva estimada germana. Oh, Sr_Ramon! Quines aventures vam passar junts! Tot plegat em fa desesperar. Vull la meva Josefina, estimo el Sr_Ramon amb totes les meves forces. Sento com si algun dia els meus pits puguessin explotar per la força del buit que sento. Necessito la meva germana, la casa està feta un fàstic. Vull abraçar-la. Besar-la. Vull tornar a veure com neteja i endreça la casa mentre jo estic escarxofada al balancí, mirant-la com enlluerna la nostra modesta llar. Així com també m’agradaria poder tornar a ser als braços del meu Sr_Ramon, aquell que era pur amb mi...
Oh, Sr_Ramon! M’agradaria que tornessis la meva germana Josefina de tornada a casa amb la teva gran influència cavalleresca i cortès. Treu-la d’aquell bordell infame on tothom hi té accés, només jo vull tenir-la. És meva. L’amor em desespera.
La nostàlgia per tu, oh Josefina, em farà perdre el cap... No vull que m’explotin els pits per aquest amor que sento per tu; no podríem disfrutar com Déu mana de la nostra passió carnal i amorosa...
Torna! Et desitjo...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Josefina_ |
Vicenteta,
Wednesday, April 15th 2009, 5:15 AM
Em sorprèn la teva declaració d’amor carnal. No és que em sorprengui l’amor entre dones... el que em sorprèn és que me l’hagis declarat a mi amb la intensitat amb la que ho fas, quan aquesta intensitat la declaraves, fa poc, cap al Sr. Ramon...
No sé si has conegut l’amor d’una dona. Jo he conegut aquest amor i també la passió d’un cos de dona. Ella em va ensenyar que l’amor no té barreres, ni coneix fronteres... l’amor carnal és una expressió complerta de la comunicació entre persones... per tant, importa poc si aquesta expressió s’esdevé entre dones...
Com en els contes de fades t’imagino enmig d’un dels castells que semblen encantats i abandonats, amb butaques enfundades, el llit de barrots i les xurriaques i els fuets ben espolsats... si una paraula em ve al cap pensant en tu és “indecència”, bufa en tu un esperit pur i violent, un esperit que no vol espantar-se de res, però que transforma els sospirs en horror i l’èxtasi en nàusea... t’has venut l’ànima i el cos per mig euro estimada germana, i això segur que ha marcat el teu camí per la travessia de l’amor... no és aquest el gaudi que t’ha d’omplir.
Voldria ensenyar-te l’art d’estimar més pur, mostrar-te el camí del plaer rentant-te els cabells, ensabonant-te tota, esbaldint-te amb aigua tèbia, pentinant els teus cabells llargs i foscos, eixugant tots els racons del teu cos, veient-te asseguda davant meu i pintar-te els llavis amb cura, acostant-te roba neta ben planxada i perfumada, vestint-te poc a poc, veient com et cargoles les mitges per damunt dels genolls de pell tan blanca, com et pujo la faldilla i et vaig tancant els botons d’una brusa blanca que deixa entreveure els diferents colors dels teus pits i la seva forma dolça i suau, i com, quan em demanis pel porta-mitges i les calces... jo et diré que no te’n posis avui... llavors coneixeràs l’Eva, i ella, com va fer amb mi, et mostrarà els camins del plaer infinit, i sabràs que les dones lliures només obeïm a la nostra sang, que tot en nosaltres és sexe, fins i tot l’esperit... i sabràs treure’n profit del teu neguit salvatge que et fa córrer desbocada sense arribar a cap port.
Amb l’Eva trobaràs la dona autèntica. La que tu també dus dins. I sabràs que el port ets tu.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
