Benvingut/da al meu bloc!

lady_dark ha escrit 1 articles i te 5 comentaris. L'últim article ha estat fet el 02/09/07

perfil de'n(na) lady_dark | àlbum de fotos de'n(na) lady_dark

No passa res dona!!!!

Tuesday, September 4th 2007, 4:13 PM

Sigui en primera, segona o tercera persona, aquestes coses son molt fortes i ens haurien de fer reflexionar a tots per igual...A tots ens pot tocar..en qualsevol moment...

No et preocupis

Monday, September 3rd 2007, 6:02 PM

Hola Lady-dark, no et preocupis, no m'he enfadat perquè, encara que no hagis passat tu la experiencia, l'has viscut de molt a prop i has vist els seus efectes.
Jo, gràcies a les persones que, com has fet tu amb la mare del teu amic, van estar al meu costat en tot moment, vaig superarme dia a dia i també em varen donar molta força per poder tirar endevant i guanyar la partida a la malaltia.
Moltes vegades penso que potser van patir més ells que jo. Es clar que només jo patia els efectes de la malaltia i del tractament, però a vegades es molt pitjor veure com ho passa la persona que estimes i no poder-hi fer res.
Un peto, maca.

Resposta als comentaris

Monday, September 3rd 2007, 3:11 PM

Vull q sapigueu q jo no he tingut cancer ni res. Va ser la mare del meu millor amic q va tindre un cancer de mama i jo vaig star cada dia amb ella pq per mi es com una segona mare, jo he estat amb ella i he vist lu q ha patit i jo he patit per ella pq no volia que li passes res.
Jo estava espantada i ella tmb pq m'ho deia xo jo l'apoiava li donava suport i tot l'amor q podia donar-li en akells moments.

Aket escrit es un article d'un diari q vaig llegir i em va semblar molt emotiu i que crec q esplika lu q se sent en akell moment i pq no li desitju a ningu q tingui cancer, ni cap accident ni res dolent.

Si he ofès algu esplikant aixo ho sento, xo era tmb pq sapiguessiu q enkara q a mi no m'haig passat res tmb ho passat malament xo en segona persona.

Campaneta ho sento molt per lu q has hagut de passar esperu q t'acavis de recuperar. I a tu mesamics tmb ho sento molt tmb.

Esperu q ningu s'hagi enfadat, em sabria greu
Petons a tots!!

Hola Lady Bright!!!

Sunday, September 2nd 2007, 1:41 PM

Això de lady dark s molt fosc i a mi m' agrada la llum. Això que expliques i tal i com m'ho expliques m'ha semblat demolidor... Espero que ja hagis superat els teus problemes de salut i si més no, que obtinguis les forces necessàries per tirar endavant. Siguem homes o dones, en el fons, quan passem per una situació com la que expliques, a tots ens succeeixen uns sentiments i pensaments semblants. Està clar però que no tots tenim la mateixa fortalesa i que de veritat admiro en gran mesura tot el que has hagut d'aguantar.

Jo fa anys, vaig tenir un accident bastant fort on vaig acabar amb el cotxe cap per avall enfonsat completament al riu, amb el cinturó de seguretat posat i sense veure ni intuir cap mena de llum de la superfície...tot era negra nit...El primer sentiment va ser un, aquest és el final, m’ofegaré, que sentiré, quan trigaré a ofegar-me. Doncs bé, vaig tenir molta sort de poder-me treure el cinturó de seguretat, vaig tenir molta sort de poder obrir la porta (el vidre de davant em va explotar a la cara en l’impacte frontal contra l’aigua després del salt del cotxe i va quedar tot inundat), també vaig tenir una mica de sort al sortir del riu, sà i estalvi. El problema va venir després, no em podia treure del cap el que havia passat. L’ambulància que va arribar de seguida em van agafar, em van fer les preguntes de rigor...la noia q anava al darrera amb mi em va comentar que havia vist varies persones caure al riu en aquest punt, i que jo era el primer que en sortia viu... Aquestes paraules em van afectar més, que el propi accident. Les setmanes posteriors van ser fatals, cada nit, m’ofegava dins d’aquell cotxe, la porta no s’obria o el cinturó no es descordava...cada nit era igual...Ara ja estic bé, em dona la sensació de que no em va passar a mi...que es una història més que conec però que el qui la va patir no vaig ser jo, és millor així ja que si no, no podria viure. Malgrat tot, tinc i tindré present sempre, la fragilitat de la nostra vida, tot pot canviar en un no res, però sempre, sempre, cada cop que em llevo al matí, em trobi bé o no, agraeixo a Déu el nou dia de vida, ja que ell a mi no em deu res, en canvi, jo amb ell li dec tots i cadascun dels dies que per bé o per mal, ja he viscut. Força, valor, perseverança, humilitat i...per sobre de totes aquestes coses, amor intens.

Gràcies por la dedicatoria

Sunday, September 2nd 2007, 11:33 AM

Hola lady.Dark,

Jo també he passat per aixó, al principi tot set desmorona, creus que tot s'ha acabat i que no has fet res de profit en tota la teva vida.
Segueix un tractament que et deixa feta una piltrafa, fisica i animicament.
Llavors si tens sort i el tractament funciona, com dius tu, la vida et dona una altre oportunitat.
Però tu ja no ets la mateixa persona, mentre ha durat la teva lluita per viure, t'adones que tens al teu costat unes persones (en el meu cas les meves 2 filles i els meus pares) que han lluitat amb tu i segur que han patit més que tu. I comences a viure de nou i a veure la vida molt diferent.
Aprofites tots i cada un dels instants bons que et passan pel devant, i vius com si cada dia fos l'ultim.
Jo pel que pugui ser, cada dic "t'estimo" a totes les persones que estimo i cada dia els faig mil petons i tantes abraçades com es deixen fer.

També, igual que tu, dedico aquest escrit a totes les dones que han patit i pateixen càncer.

Ànims, a vegades guanyes tu.
Així, si la vida sem torna a torçar, l'hauré aprofitat al màxim.

Maig

Abril