Esdeveniment
MUNTEM UNA COLLA AL XAT DE GENT MÉS GRAN DE 40?
Data dissabte 30/agost/2014 - 11:35 Icona 1 Data 0
MUNTEM UNA COLLA AL XAT DE GENT MÉS GRAN DE 40?
Data dissabte 30/agost/2014 - 11:31 Icona 1 Data 0
Buenu, en primer lloc dir que aquest anunci es fa amb el cor a la mà i va dirigit sobre tot a les bones persones i a les persones educades. Sovint veig comentaris despectius o insultants i opino que són les persones que més amargades i soles estan entre nosaltres.
Us explico quina és l'experiència personal que estic vivint i quina és la meva proposta, a veure si a algú li sembla interessant. La prèvia és que porto molts anys a aquest xat i hi he conegut persones excel.lents i que valen molt la pena des de tots els punts de vista.
La meva experiència personal és que em vaig separar de fet el juny de l'any passat i he passat 14 mesos vivint pràcticament sol. De dilluns a divendres, amb pujades i baixades, he anat fent perquè la meva vida professional i associativa és força rica i també perquè la televisió - que ara he acomiadat de casa - t'enganya fent-t'he veure que et fa companyia.
Però els caps de setmana han estat francament molt durs. Estant la majoria dels meus amics aparellats, no tenint masses ganes de sortir de casa i no sabent si aconseguiria refer o no el meu matrimoni, l'abús de tiberis i del dormir ha estat important i malsà.
L'altre dia vaig publicar a diversos llocs una Balada a la Solitud que va tenir força èxit. Era un poema que explicava com em sentia i, pels comentaris que vaig rebre, aquí i al face, vaig tenir la impressió que hi ha força gent que també se sent sola. Gent amb la que parlem virtualment molt sovint i que d'alguna manera som amics i formem una petita colla, però virtual.
La idea és si hi hauria gent interessada en transformar aquesta colla virtual de gent que anem parlant cada dia, somrient, rient, cuidant-nos en una colla real, que es trobi els caps de setmana per fer coses, per sopar els dissabtes, per dinar els diumenges, per anar d'excursió, per anar al teatre o pel que sigui.
Naturalment no seria obligatori anar a tot arreu, però potser hi hauria gent que tenim una mica penjada la nostra sociabilitat dels caps de setmana que això ens aniria bé. A banda que, donada la diversitat humana del xat i la seva extensió geogràfica, les possibilitats de fer coses són enormes.
Durant aquest any he anat a diverses tingudes del singles i, senzillament, he vist que no era el meu lloc. No sabria exactament com explicar-ho però penso que a nosaltres, pel fet de xerrar per aquí una estona, pel fet de llegir i comentar els nostres blocs, pel fet d'expressar-nos en català ens uneix una cosa que fa la relació més natural i fàcil.
En fi, ja em direu com ho veieu.
Pels que hi estiguin interesats proposo quedar per dinar el diumenge dia 28 a Barcelona. Visc al barri de Sant Antoni i allà hi ha molts llocs però m'agradaria trobar-ne un que fos silenciós per a poder parlar sense haver-ho de fer a crits. Si algú de vosaltres te una proposta de lloc tranquil per dinar o per parlar després, perfecte perquè Sant Antoni, al ser cèntric i haver-hi el mercat del llibre vell els diumenges, està molt concorregut. Potser a un barri no tant cèntric seria més fàcil.
En fi espero que a alguns us interessi la idea, que no cal dir que està feta amb la millor intenció del món,
Una abraçada
TM
Lloc de l'esdeveniment: Barcelona (en principi)
Comentaris
Jole |
Tomàs i Matusalen
Thursday, September 11th 2014, 4:35 PM
Tomàs:
Em sap molt de greu la teva separació. Jo porto molt de temps desconnectat del xat, i fins i tot li vaig enviar un missatge privat a en Bertran perquè esborrés el meu perfil (ara m'alegro que no l'hagi llegit encara, i això que fa dos mesos que l'hi vaig enviar).
Matusalen:
No he tingut el gust d'haver parlat amb tu ni als blocs ni a la sala general del xat, però també em saben molt de greu els teus problemes de salut, els quals espero i desitjo que puguis superar.
Ja que hi sóc, no em fa res comentar-vos a tothom dues novetats meves: la primera és que tinc xicota (de fet, aquest és el motiu bàsic pel qual volia deixar el xat). Pel que fa a la segona, és un fet molt més trist: com molts de vosaltres sabreu, ma mare va morir, fa un any i quasi nou mesos (ja vaig rebre el condol de molts de vosaltres, i ara torno a donar-vos-en les gràcies). Doncs bé, el que passa és que, últimament, està sortint-me el dol per aquesta pèrdua tan terrible.
M'explico: tot i que pugui semblar un monstre, jo no havia sentit tant la mort de ma mare com estic sentint-la darrerament. En fi, és qüestió que a unes persones els surt el dolor més aviat i a unes altres, més tard.
Bé, no us amoïneu per mi, que ja heu pogut llegir que la primera notícia que us explicava era molt més positiva i feliç.
Ah, i perdoneu que hagi emprat aquest esdeveniment d'en Tomàs per fer-vos aquest monòleg tan llarg, però, mireu, he començat a escriure, i una cosa ha portat a l'altra fins que he arribat fins aquí.
Salut.
|
|